La nineta dels ulls del Metropolitan

El museu de Nova York s’expandeix amb una nova seu dedicada exclusivament a l’art clàssic i modern que es presenta com un complement al MoMA. El nou Met Breuer s’inaugura amb una exposició amb obres inacabades de Picasso, Velázquez i Klimt

És difícil no entrar al Metropolitan -o simplement Met per als amics- i no perdre’s entre les tombes egípcies per admirar l’imponent temple de Dendur o les cuixes de les escultures gregues i romanes. La monumentalitat de la primera planta del museu més visitat de Nova York eclipsa moltes vegades la col·lecció d’art contemporani i modern que hi ha amagada al segon pis, d’esquena a les pintures europees. Conscient d’això, quatre anys enrere el director del Met va fitxar Sheena Wagstaff, antiga cap d’exposicions de la Tate Modern de Londres, com a nova responsable de l’àrea en què coixejaven. I el resultat és una nova sucursal artística, a quatre passes de la Cinquena Avinguda, que és la nineta dels seus ulls.

El Met Breuer s’aixeca a la cruïlla de Madison Avenue i el carrer 75 en la que era l’antiga seu del Whitney Museum, el centre d’art contemporani americà que l’any passat es va traslladar a la flamant nova seu al barri de Meatpacking District. Després d’un laboriós procés de restauració, el Met Breuer, que pren el nom de l’arquitecte que el va dissenyar als anys 60, l’hongarès Marcel Breuer, obre amb la missió de complementar la collita d’obres dels segles XX i XXI a la ciutat. “No es tracta d’entrar en competència, sinó d’oferir un contrapunt a les altres institucions”, diu al diari ARA Wagstaff, que menciona implícitament el Whitney i l’altra joia de la corona de Nova York, el MoMA. “Ens distingim per donar-hi una profunditat històrica però amb un aire global que surt de les fronteres dels Estats Units”, afegeix. L’empremta internacional la trobem en la primera retrospectiva americana de l’artista índia Nasreen Mohamedi. Però amb el que el Met Breuer ha volgut fer tota una declaració d’intencions és amb l’exposició de la tercera i quarta plantes que porta per nom Inacabats: pensaments deixats visibles.

El terme inacabat s’utilitza lliurement al Met Breuer, tal com revela la comissària de l’exposició, Andrea Bayer: “Algunes de les obres exposades no estan acabades perquè, per algun motiu, van ser interrompudes. En alguns casos en sabem el motiu però en d’altres és un misteri. Tot i això van ser estudiades, conservades i valorades. Aquests són treballs autènticament incomplets. Alhora tenim peces que aparentment estan inacabades, que tenen aquesta estètica intencionadament”. En aquesta segona categoria hi ha Picasso. L’exposició té un ordre cronològic i cal seguir-li la pista, però una de les curiositats és aturar-se davant Dona en una butaca vermella, del 1931, que es veu en públic per primera vegada. La comissària en destaca una altra. “A L’ossari, Picasso hi va reflectir la seva resposta a les atrocitats de la Segona Guerra Mundial deixant parts inacabades, amb carbó més que amb pintura. És aquesta cruesa la que la converteix en una obra tan potent”, diu Bayer.

L’exposició inclou dos retrats inacabats de Velázquez i la Visió de l’Apocalipsi,del Greco, que habitualment penja a les parets del Met, tot un testimoni de la connexió de les dues seus. Entre els treballs deixats a mig fer destaca Enric IV a la batalla d’Ivry,que Rubens va descartar en adonar-se que havia pres malament les mides, i el Retrat pòstum de Ria Munk III, del qual Gustav Klimt va fer diverses versions, i aquesta va quedar abandonada a l’estudi després de la seva mort.

Amb aquest viatge per més de 500 anys d’història, el Met Breuer fa una mica de trampa perquè dilueix, novament, la secció d’art modern i contemporani, però Wagstaff garanteix la implicació del museu. “Potser el Met no s’ha focalitzat en aquest tipus d’art tant com ho hauria hagut de fer, però sempre ha sigut una aposta per a nosaltres. Un dels punts forts del Metropolitan, a diferència de la majoria de museus enciclopèdics com el British o el Louvre, és que sempre hi ha hagut art modern. I podem jugar amb aquest avantatge”, diu.