«No tothom podrà dir: "Jo vaig ser-hi quan s’estava construint"»

«No tothom podrà dir: "Jo vaig ser-hi quan s’estava construint"». Era un dels comentaris que feien els membres del Club Prèmium a l'inici de la visita guiada a la Sagrada Família de diumenge passat. Les places estaven exhaurides des de força dies enrere (ben aviat es programarà una altra visita), cosa que va posar de manifest que aquest temple modernista –amb elements d’arquitectura i escultura contemporànies–, que avui continua sent l’edifici més alt de Barcelona –i l’església més alta del món–, atrau turistes no només de molts punts del planeta, sinó també del país.

Els participants van conèixer detalls poc coneguts d’aquest edifici tan singular, que és una “bíblia en pedra” (té una pila d’elements que expliquen episodis de la vida de Jesús). Macarena Bergada, historiadora de l’art i guia del temple des de fa una quinzena d’anys, va explicar als assistents que la iniciativa de la Sagrada Família va començar el 1882 amb l'objectiu de fer una parròquia de barri impulsada per una associació religiosa, sota la direcció d’un arquitecte que no era pas Antoni Gaudí. Un any després Gaudí va assumir-ne la continuïtat i va transformar-ne completament el disseny. El genial arquitecte reusenc no va mantenir pràcticament cap idea del projecte original.

"Sembla mentida que tot tingui un sentit, a la Sagrada Família", apuntava el subscriptor Jaume Galí. Efectivament, cada detall té el seu motiu. A la façana del Naixement hi ha animals com el camaleó, que simbolitza el canvi, o tortugues, símbol de supervivència. A la façana de la Passió, obra de Josep Maria Subirachs, d’un estil molt més auster que la resta del temple, hi ha un quadrat amb xifres que en fila, en columna o en diagonal sumen 33 (l’edat en què va morir Jesucrist). A l’interior de la basílica, on hi ha una llum ben acolorida gràcies als vitralls, les columnes i els capitells simulen arbres. La natura era la gran font d'inspiració de Gaudí.

Bergada va posar de manifest que la basílica ha incorporat materials procedents de diversos punts del món. Amb aquesta internacionalització, Gaudí volia dir que tothom hi és benvingut. Per exemple, hi ha vidre procedent de Murano o pòrfir iranià a les columnes centrals (són quatre columnes que representen els evangelistes i sostenen la torre de Jesús, de 172,5 metres d’alçada).

El caràcter innovador ha estat un element essencial de la Sagrada Família des dels inicis de la seva construcció. "Sense tecnologia digital ni eines modernes de càlcul, Gaudí treballava en tres dimensions a partir de maquetes invertides i feia experiments amb la força de la gravetat per calcular pesos i estructures", explicava la guia. Sí, la Sagrada Família és una obra avançada al seu temps.

Recorda que si ets subscriptor i et sumes al Club Prèmium podràs gaudir d'altres avantatges com navegar per l'Ara.cat sense publicitat o regalar una subscripció digital completa a qui vulguis.