Els nou pecats cinematogràfics del CCCB

BarcelonaAdúlters, golafres, superbs, viciosos i miserables; tots els pecadors són benvinguts al Pati de les Dones del CCCB cada dimarts, dimecres i dijous del mes d’agost. El cicle de cinema a la fresca Gandules inaugura avui una nova edició que té el seu fil conductor en els pecats capitals. La comissària del cicle és la crítica i programadora Desirée de Fez, que precisament l’any passat va coordinar per al Festival de Sitges un llibre sobre el film de David Fincher Seven. “He optat per deixar-me portar pels meus gustos i així no acabar fent tries massa òbvies -apunta De Fez-. Per això fem nou pel·lícules, afegint als set pecats capitals un d’inventat, la fantasia extrema, i un que ho era abans, la tristesa”.

El veterà cicle, una de les ofertes gratuïtes més suculentes de la programació cinematogràfica barcelonina, tindrà una programació variada en qüestió de gènere, país d’origen i època. “Són molt diferents, però he intentat que totes siguin pel·lícules que m’agradaria veure en grup i a l’aire lliure -assegura De Fez-. I tenint en compte que és agost i el públic serà molt variat, he intentat que totes siguin accessibles i tinguin un component lúdic i festiu”.

D’Almodóvar a Richard Linklater

El film inaugural, Laberinto de pasiones, ja és una declaració d’intencions en aquest sentit: “Almodóvar mai ha tornat a tenir aquesta frescor i espontaneïtat, aquesta energia i ganes de fer cinema perquè sí”. I si el luxuriós film d’Almodóvar captura el Madrid de la Movida, el segon títol del cicle, Movida del 76, també funciona com un retrat del que suposava ser un adolescent peresós als Estats Units dels 70. “M’agrada perquè ho fa sense nostàlgia ni judicis morals”, subratlla De Fez sobre el film de Linklater. L’adolescència també es contempla de forma fresca i directa a la xilena Joven y alocada, de Marialy Rivas, que De Fez recomana per la franquesa amb què s’hi representa la iniciació al sexe.

Apassionada del terror i programadora del Festival de Sitges, De Fez no podia deixar passar l’oportunitat d’incloure The Babadook, de Jennifer Kent, sobre una mare posseïda per un monstre i consumida per la ira contra el seu fill. L’enveja és un dels temes principals de la reivindicació clàssica d’aquest Gandules, El rapto de Bunny Lake, melodrama del 1965 d’Otto Preminger amb tocs de thriller i terror que, tot i no gaudir de la consideració d’obra mestra, De Fez situa a l’altura d’altres pel·lícules del director com Anatomia d’un assassinat o Laura.

El pecat de dues de les pel·lícules del cicle no es troba tant en el contingut com en les circumstàncies de producció. The room, un melodrama romàntic absurd i delirant considerat per molts crítics “el pitjor film de la història”, serveix com a testimoni de la supèrbia d’un director, Tommy Wiseau. “És una pel·lícula que cal veure exclusivament amb gent i amb l’ànim de passar-ho bé -diu De Fez-. Però no la programo amb ironia, sinó perquè fascina tot i ser dolenta i fa que et preguntis què és una pel·lícula bona”. El gran rugido, per la seva banda, és un film discret del 1981 que va sorgir de l’amor de l’actriu Tippi Hedren i el seu marit pels grans felins, un amor que es va traduir en una pel·lícula en què cap animal va ser ferit, però sí 70 membres de l’equip de rodatge.

Per tancar el cicle, dos clàssics heterodoxos dels 70: el magistral drama Don’t look now, de Nicolas Roeg, i la menys coneguda Valerie y su semana de las maravillas, un film txec ple de fantasia, erotisme i terror que De Fez recomana “perquè visualment és fascinant”.