Cultura 07/06/2021

Les víctimes de la repressió franquista, més lluny de l’oblit

L'associació Innovation and Human Rights crea un mapa interactiu amb tots els represaliats segons el seu lloc de naixement

3 min
Fossa comú d'Estépar on es van enterrar els presos del penal de Burgos que van ser afusellats
Disponible en:

BarcelonaFa molts anys que els familiars de les víctimes de la Guerra Civil reivindiquen poder saber on són els seus morts. No és fàcil saber-ho, perquè han passat 82 anys des del final de la guerra i es calcula que tan sols es podran recupera un 10% de les fosses comunes de l’Estat. La resta quedaran engolides per l’oblit, perquè els testimonis han anat morint i perquè en molts casos els executors van amagar molt bé els seus crims. Però sempre hi ha gent entossudida a rescatar els noms sepultats en carpetes. L’associació Innovation and Human Rights (IHR) ha publicat un mapa estatal on es poden trobar algunes de les persones que van morir assassinades o van patir condemnes i repressió durant la Guerra Civil. L'associació va començar a recopilar dades el 2017. Aquell any va tancar amb 200.000 registres i actualment ja en té 1.200.000. Al mapa hi han col·locat tan sols els 82.000 noms dels quals han pogut esbrinar el lloc de naixement. “Hem volgut destacar el lloc de naixement, perquè un dels principals objectius d’aquesta eina és ajudar els familiars i trencar el silenci. Molta gent desconeix què li va passar a la seva família. Amb aquesta eina es pot mirar un cognom i la població d’origen. Ajuda a fer que moltes persones puguin descobrir aquest passat tan silenciat”, assegura Concha Catalán, presidenta de Innovation and Human Rights.

Una imatge del mapa publicat per l'associació IHR

La documentació de 232 arxius

A la web s’hi ha abocat la informació de 232 arxius i, quan es fa la cerca d’un nom, hi apareix tota la informació vinculada: “Totes les dades incloses estan referenciades: o bé és informació publicada per un arxiu o bé en una investigació. Així els familiars poden contactar-hi”, diu Catalán. Fa pocs dies, els va escriure el net d'un represaliat pel franquisme que explicava que havia pogut tenir accés a l'expedient del seu avi: "El més important és que l'ha pogut llegir el meu pare, el seu fill. Tota la vida s'havia fet moltes preguntes i, per fi, ha pogut obtenir algunes respostes. Als 96 anys ha començat a tancar velles ferides", deia. A la web hi ha, per exemple, documentació de diferents tribunals militars, els sumaríssims de l’Arxiu Nacional de Catalunya o els registres dels Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors de l’Arxiu Militar de Guadalajara. Hi ha també recerques individuals o col·lectives, com la investigació universitària Noms e voces de Galícia o els noms de republicanes condemnades que va recopilar per a la seva tesi Francisca Moya Alcañiz. La llista de fonts documentals és molt més llarga: víctimes documentades per l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, els llistats d’execucions al Madrid de la postguerra, les víctimes enterrades al Valle de los Caídos, els morts de l'Hospital de Sang de Cambrils...

La dificultat per accedir a la informació

Portar a terme el projecte no ha sigut fàcil per a l’associació, perquè a vegades s’han trobat amb portes tancades o no se’ls ha facilitat la documentació que requerien amb l’argument que són dades sensibles i, per tant, protegides. “No crec que publicar els noms de les persones de les quals es conserva documentació en un arxiu sigui publicar dades sensibles; és un tema de voluntat política”, diu Catalán. En aquest sentit, per exemple, l’associació no va poder accedir als noms del Cens de Persones Desaparegudes de la Guerra Civil de la Generalitat de Catalunya. En aquests moments, aquest llistat, amb 5.307 víctimes registrades per familiars que volen localitzar on van ser enterrades, és públic, però només hi ha les inicials dels desapareguts. Al portal web del Memorial Democràtic també s’ha publicat el Cost humà de la guerra civil i la postguerra, una investigació que va iniciar fa 30 anys el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i que encara no ha acabat. En aquest cas es tracta d’una relació nominal dels morts a Catalunya –catalans i no catalans, d’un bàndol i de l'altre bàndol.

Moltes comunitats autònomes, entre elles Catalunya, i també el govern espanyol, han fet públics mapes de fosses. Un dels mapes més recents de la repressió el va fer la historiadora Lourdes Herrasti, que ha recorregut bona part de la geografia espanyola buscant històries sepultades durant dècades. És membre de la Societat de Ciències Aranzadi (País Basc) i va publicar Arqueologia de la memoria. El método arqueológico aplicado a la investigación de la historia reciente, on dona compte de totes les fosses que s’han exhumat entre el 2000 i el 2018 a l’estat espanyol: 743 fosses i 9.009 morts.

“A diferències d’altres mapes, nosaltres hem centralitzat les dades dels arxius i les investigacions que hem pogut integrar fins ara. No ens hem limitat a un territori, sinó que ho hem fet a escala estatal, i no ho hem classificat els noms pel lloc de la mort sinó de naixement”, diu Catalán.

stats