La novel·la negra que mostra les vergonyes de la societat

BarcelonaUna parella sueca, Maj Sjöwall i Per Wahlöö, tots dos militants del Partit Comunista Suec, van revolucionar el gènere negre creant l’inspector Martin Beck fa cinquanta anys. Sjöwall i Wahlöö es van donar de baixa després de la Primavera de Praga el 1969, però no van abandonar el seu compromís polític, que traspua en cadascuna de les novel·les que van escriure. A Roseanna (RBA), per exemple, apareix una turista vietnamita a Suècia. Als anys 60, que una vietnamita fes turisme als països escandinaus era força inaudit, però se n’ha de fer una doble lectura: la parella d’escriptors estava en contra de la Guerra del Vietnam. Beck, que es va jubilar l’any 1975 amb Los terroristas (RBA), on una noia idealista i ingènua descobreix de sobte que el seu país no és tan ideal com pensava, serà el protagonista d’un dels debats de BCNegra, la trobada del gènere negre i criminal que se celebra des d’avui i fins al 6 de febrer.

Sjöwall i Wahlöö van ser pioners. Però, fins a quin punt els seus hereus van continuar sent observadors crítics i van convertir les seves novel·les en el mirall negre de la societat on viuen? “Fins a Sjöwall i Wahlöö triomfava la novel·la enigma, en què l’important era resoldre un cas sense que importés la societat on succeïa tot plegat. Beck és el primer policia d’una societat benestant darrere el qual hi ha una intenció política”, explica Paco Camarasa, comissari de BCNegra i antic propietari de la llibreria Negra i Criminal, que va tancar la passada tardor. “França va trencar amb la novel·la enigma després del Maig del 68 i Itàlia ho va fer als anys 70”, detalla Camarasa.

L’agenda política

“A França la novel·la negra és molt política i el que succeeix a la realitat ràpidament passa a alimentar el gènere”, diu Camarasa. Dominique Manotti, per exemple, és una escriptora i catedràtica d’història econòmica amb un passat com a militant marxista. La seva obra està molt vinculada a l’actualitat política. Denuncia els mals de la globalització, el tràfic de drogues, l’explotació sexual de menors i el treball clandestí. Segons Camarasa, “un dels hereus suecs de Sjöwall i Wahlöö era Henning Mankell”, l’escriptor que va morir el passat octubre als 65 anys. A Kurt Wallander, l’inspector creat per Mankell, li fan mal les injustícies que es cometen a Suècia, i la barbaritat dels crims que ha d’investigar el pertorben.

Anders Roslund i Stefan Thunberg són una altra parella de suecs que es dediquen a furgar i explicar els mecanismes del crim: acaben de publicar Nosotros contra el mundo (RBA), on descriuen les vicissituds dels germans Thunberg, que es van dedicar a atracar bancs a principis dels anys 90. Aquest duet ha publicat altres novel·les com Estocolmo, estación central (RBA). “Introdueixen molts temes actuals en les novel·les, com ara la pederàstia, la prostitució, la corrupció i el terrorisme d’estat”, diu Camarasa. Un altre observador crític dels països nòrdics és el danès Jussi Adler-Olsen, que a El efecto Marcus (Maeva), mostra les clavegueres de l’ajut als països en desenvolupament.

Una altra escriptora compromesa és la nord-americana establerta a Itàlia Donna Leon, que serà a la BCNegra per recollir el premi Pepe Carvalho. “S’ha atrevit amb la Màfia, la corrupció, l’Església, el Papa i les agències de viatge que hi ha darrere el turisme sexual. Qui s’ha atrevit a fer això últim aquí, a Catalunya?”, es pregunta Camarasa.

A Catalunya van trencar amb la novel·la enigma Jaume Fuster i Manuel Vázquez Montalbán. “Fuster creant un personatge que arribava on ell com a narrador no podia, i Montalbán amb Pepe Carvalho”, detalla Camarasa. Els últims anys l’actualitat, sobretot la corrupció, ha tornat amb força al gènere negre d’autoria catalana. L’actual consellera de Participació, Transparència i Cultura de les Illes Balears, Esperança Camps, va publicar l’any passat La Cara B (Llibres del Delicte), que reflecteix sobretot l’ambient i el decorat que aquesta periodista va viure mentre va treballar a la Radiotelevisió Valenciana. Cristina Fallarás parla de prostitució de luxe a No acaba la noche (Planeta) i Carles Zanón a Tarde, mal y nunca (RBA) explica una història dura, amb violència i crítica social, d’una Barcelona de la qual ningú vol presumir. Jordi de Manuel s’atreveix amb un tema molt actual: el procés. A Mans lliures (Edicions, 62) parla d’eleccions a la Generalitat i d’un possible referèndum per la independència. Rafael Vallbona tampoc es queda enrere amb un tema molt contemporani a El tant per cent (Alrevés).

“Una de les peculiaritats de la novel·la negra en català és que faci el que faci té una pàtina d’humor, no són històries tan truculentes com les nòrdiques”, diu Jordi Rourera, editor de RBA La Magrana. Rourera creu que la ironia ajuda a agafar més distància d’una realitat que pot provocar mal de panxa.

“Teresa Solana, per exemple, ha creat Norma Forester, una mosso d’esquadra amb un panorama familiar que té un punt d’humor, però parla de temes força durs, i de com la crisi afecta les classes populars”, explica Rourera, recordant que a La casa de les papallones l’autora aborda temes com els desnonaments. Certament, la família de Forester no és gaire convencional. Ella és néta d’un brigadista britànic de la Guerra Civil, el seu marit és metge forense, la seva filla és okupa, la seva mare és hippie i la seva tieta és una monja que combina la pregària amb aventures cibernàutiques com a hacker.

La corrupció inspira

“Amb Andreu Martín t’encongeixes quan descriu la violència policial i també la violència de gènere”, assegura Rourera. A Les escopinades dels escarabats (Bromera) descriu una societat on les corrupteles són part de la rutina per a aquells qui aspiren a tenir poder. “Les novel·les negres també descriuen molt bé aquesta societat en què la impunitat dels corruptes és molt evident”, opina Rourera. Són recurrents els personatges foscos que fan ostentació del seu poder: fan el que volen i ho continuaran fent perquè manen. “Un dels personatges de Martín, que és mosso, li diu a un company que, sense l’uniforme, pregunti a un ciutadà què opina de la policia. També li diu que quan senti la resposta li passaran les ganes d’ajudar ningú”, afegeix l’editor de RBA La Magrana.

Són molts els autors que furguen i expliquen els mecanismes del crim a través de policies, que són els que acostumen a estar més a prop de la part més fosca de la societat. “El món dels narcos està present en la majoria de novel·les negres colombianes o mexicanes. Seria ciència-ficció fer que els policies d’aquestes novel·les fossin absolutament honestos”, destaca Camarasa. John McClure i Roger Smith, tots dos autors de novel·la negra sud-africans, reflecteixen la violència de la societat en què viuen. “I al Regne Unit, després de la Segona Guerra Mundial, la tendència va passar a ser la d’uns policies i detectius molt elegants i educats”, diu Camarasa.

Glasgow, una ciutat dura

Glasgow, un dels altres protagonistes de la BCNegra, es desmarca de l’elegància. “És una ciutat més dura que Londres. Té un punt decadent sobretot perquè ha patit més la desindustrialització”, opina el comissari de BCNegra. A la trobada del gènere negre a Barcelona es recordarà William McIlvanney, inventor del tartan noir i desaparegut l’any passat. Fill d’un sindicalista miner, aquest escocès que es declarava socialista i idealista va retratar com ningú la part més fosca de la crisi a través de Jack Laidlaw, un policia solitari i molt crític amb l’estat a qui apassionen Camus i Kierkegaard. Així doncs, BCNegra mostrarà una vegada més les vergonyes de diferents societats a través d’una literatura molt fosca.

JOC BRUT, VIOLÈNCIA DE GÈNERE I TURISME

Homenatge a Vinader

La BCNegra recordarà una ploma desobedient: el periodista Xavier Vinader. L’homenatge vol reivindicar la tasca dels periodistes d’investigació que s’han arriscat per fer la seva feina i mostrar al món el que veien els seus ulls. Amb l’exposició A primera línia, a la Biblioteca Jaume Fuster, també es reivindica els fotoperiodistes.

El noir francès

França és el país que acull el nombre més grans de festivals de literatura negra i fins i tot pot presumir d’una biblioteca dedicada al gènere: la Bibliothèque des Litteratures Policières. La BCNegra ha convidat els escriptors Michel Bussi i Bernard Minier per parlar-ne. Un dels altres convidats francesos és Pierre Lemaitre, que parlarà del seu fill literari: la comandant de la Brigada Criminal parisenca, Camille Verhoeven.

Crims escocesos

BCNegra vol recordar l’escocès William McIlvanney, mort l’any passat. El pare del tartan noir va descobrir a molts lectors ciutats com Glasgow i Edimburg. El 4 de febrer, al Conservatori del Liceu, Peter May, escriptor i guionista de televisió, Denise Mina, escriptora i guionista de còmics, i la periodista i escriptora Louise Welsh reflexionaran sobre els crims a la verda Escòcia.

Els delictes a la xarxa

Amb internet no només ha canviat la manera com ens relacionem, ens comuniquem o consumim. Les xarxes també han canviat la manera com es cometen els delictes. En parlaran el 5 de febrer al Col·legi de Periodistes el subinspector i escriptor Pere Cervantes, la matemàtica Antonia Huertas, el director de l’esCERT Manel Medina i la periodista Mercè Molist.

El joc brut de la banca

Banca, joc brut i serveis secrets. Una barreja explosiva que debatran Sergio Salgado, membre de la plataforma de lluita contra la corrupció Xnet, i Albert Villaró, escriptor, arxiver i arqueòleg i autor de La bíblia andorrana. El dia 5 a la sala Barts.

Violència contra les dones

“No es moren, les assassinen. Les volem vives”. Sota aquest paraigües, la professora Joana Gallego, l’escriptora Denise Mina, la psicòloga Alba Orteu i l’agent dels Mossos d’Esquadra, Anna Choy, parlaran sobre la violència contra les dones. Serà el dia 3 al Conservatori del Liceu.

El Premi Crims de Tinta

S’entregarà el premi Crims de Tinta, que en el passat han guanyat Marc Pastor, Teresa Solana, Carles Quílez, Agustí Vehí, Andreu Martín i Emili Bayo.