PeraladaHANDEL: RINALDO
FESTIVAL DE PERALADA 5 D’AGOST
Dins la producció de Händel, Rinaldo ocupa un lloc singular. L’estrena triomfal, el 1711, de la que era la primera òpera italiana composta expressament per a Londres va propiciar la instal·lació del compositor alemany a Anglaterra. El 1731 Händel la va revisar, rebaixant els elements més fastuosos de la posada en escena, canviant la tessitura d’alguns papers, fent talls i transposicions i incorporant vuit àries provinents d’altres títols.
Dins el panorama de les programacions musicals a casa nostra, aquest Rinaldo del Festival de Peralada ocupa un lloc singular. Vet aquí un projecte que evidencia com una producció barroca de benvolguda ambició pot arribar a bon port amb uns fonaments artístics bàsicament formats al país. Es tracta d’un talent de qualitat contrastada, el destí del qual massa sovint és l’emigració o la intermitència erràtica, com seria el cas de formacions com Vespres d’Arnadí. Amb una corda de so càlid, que va aguantar amb coratge l’afinació en condicions climàtiques gens òptimes, i una fusta acolorida, Dani Espasa va dirigir una versió amorosa, amb bon ritme teatral i òptim acompanyament de les veus; una versió que amb el temps (si li és concedit) pot guanyar en contrastos.
Impulsor principal d’aquest concert vestit amb una mínima escenificació, Xavier Sabata troba un vehicle ideal en el Rinaldo del 1731, ofert amb només tres àries escapçades. Si les pàgines d’agilitat van ser defensades amb fermesa, Sabata va excel·lir en els moments més entotsolats, com un Cara sposa commovedor. Núria Rial va ser una Almirena tota llum i dolçor, esplèndida en un altre dels hits de la partitura, Lascia ch’io pianga. Els dolents de la pel·lícula van estar ben defensats per Hilary Summers (Argante de cant contingut) i Mary-Ellen Nesi (temperamental Armida), mentre que el Goffredo de Juan Sancho negociava amb facilitat astoradora les agilitats més vertiginoses i Josep-Ramon Olivé feia lamentar que el Mag no tingués més oportunitats de lluïment. Les càmeres del canal Mezzo garanteixen la preservació d’una proposta que és una llàstima que quedi reduïda a una sola nit.
