Sexe, joc i vanitat per a una 'Manon' amb aires de musical

Barcelona“Manon és una obra mestra del repertori líric francès, l’apoteosi de la sensualitat, i no es representa tant com es mereix”, diu el director Marc Minkowski sobre l’òpera de Jules Massenet que es va estrenar a l’Opéra-Comique de París el 1884 i que adaptava la novel·la de l’abat Prévost Història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut (1731). La tragèdia de Manon torna ara al Liceu en una producció amb direcció escènica d’Olivier Py de la qual es faran onze funcions del 20 d’abril al 3 de maig, amb direcció musical de Minkowski, que ja va dirigir aquest mateix muntatge a Bordeus el 2019. A Barcelona, totes les representacions estaran dedicades a la memòria de Victòria dels Àngels, coincidint amb el centenari del naixement de la soprano barcelonina, “que va fer una creació de llegenda a Manon”, tal com recorda el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar.

Minkowski serà al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre Liceu, una formació amb la qual ja va treballar justament fa un any a la maratoniana trilogia Da Ponte de Mozart. “L’orquestra té un concertino molt bo”, diu Minkowski lloant el violinista Kai Gleusteen. “El concertino és com el primer ministre que sovint soluciona els problemes que crea el president, que seria el director d’orquestra”, afegeix fent una analogia amb la política francesa. Al Liceu, Minkowski, fundador del conjunt barroc Les Musiciens du Louvre, es retroba també amb les sopranos Nadine Sierra i Amina Edris, que ja van ser Manon a Bordeus. “Va ser el debut com a Manon. Ara soc una dona diferent, i la manera de veure el personatge també és diferent, menys unidimensional”, diu Sierra sobre el personatge d’una dona que, camí cap al convent, descobreix els plaers de ser desitjada i els luxes que en pot obtenir gestionant el desig dels homes, i que alhora s’enamora del cavaller Des Grieux. Després venen les factures de la moral distreta, el joc com a instrument per apaivagar la vanitat i una sèrie de catàstrofes que, esclar, afecten amb més virulència les dones que els homes.

Olivier Py i el simbolisme de l'estètica

Sierra destaca el caràcter simbòlic de l’estètica que fan servir Olivier Py i l’escenògraf Pierre André Weitz. “Els colors dels vestits de Manon representen les seves emocions. Hi ha el vermell del principi, de l’enamorament. Després el verd de l’enveja quan descobreix que no pot tenir la mateixa vida que els rics que la desitgen. També hi ha el daurat, el negre... i les conseqüències que arrossega la vanitat”, explica.

El paper de Des Grieux el cantaran els tenors Michael Fabiano, que al gener al Liceu va ser Cavaradossi a Tosca, i Pene Pati, que s'estrena operísticament al teatre de la Rambla. Fabiano es va afegir al repartiment de Manon al març, després que Javier Camarena anunciés que de moment posposava la incorporació del personatge al seu repertori. El doble repartiment al Liceu el completen Alexandre Duhamel, Jarrett Ott, Laurent Naouri, Jean-Vincent Blot, Inés Ballesteros, Anna Tobella, Anaïs Masllorens, Albert Casals, Tomeu Bibiloni i Pau Armengol.

Olivier Py, director del Festival d’Avinyó del 2013 al 2022 i actualment al capdavant del Théâtre du Châtelet, va tirar endavant aquesta Manon amb el Grand Théâtre de Ginebra, on es va estrenar el 2016, i l’Opéra-Comique de París. Segons Garcia de Gomar, el plantejament escènic de Py “fixa un nou cànon per a Manon”, que té moments que “semblen d’un musical, i no saps si ets a West Side Story, però respectant sempre la dramatúrgia original”. Efectivament, la posada en escena d’alguns actes transmet aquest aire de musical, i Py no emmascara ni els prostíbuls, ni la sensualitat més despullada ni la sordidesa moral de les cases de joc. Tampoc no s’està de connectar Manon amb les material girls de Marylin Monroe i Madonna. En altres moments, però, mana certa contenció cromàtica pròpia del drama.