Oques Grasses fa història amb 20.000 persones a la nova Arena de Figueres

FigueresConcert històric d’Oques Grasses a l’Acústica de Figueres. Dissabte a la nit, el festival alt-empordanès, que acomiada les vacances d'estiu amb desenes d'actuacions a l'aire lliure, va estrenar un nou recinte als afores de la ciutat pensat per acollir grans esdeveniments. I ho va fer de la millor manera possible: convocant el grup més potent i seguit del panorama musical en català, que va exhaurir fins a 20.000 entrades. Concert que ha sigut, sens dubte, un dels més multitudinaris –si no el que més– mai celebrat a les comarques gironines. Una autèntica bogeria. 20.000 persones equivalen a gairebé la meitat de tota la població de Figueres. I és més que un Palau Sant Jordi.

El públic, força juvenil i familiar, era majoritàriament local o de Girona, però també vingut expressament de Barcelona, i fins i tot de Tarragona o Lleida. L'ocasió s'ho valia, perquè el de Figueres era el penúltim concert de la gira d'Oques Grasses del 2025, que culminarà l'1 de novembre a Montmeló, dins del festival Cabró Rock, també amb un concert massiu i amb les entrades exhaurides ja des de fa temps. I per als fans, cadascuna d'aquestes cites té un valor molt especial, ja que plana la sospita d'un adeu més o menys prolongat de la banda osonenca. De fet, el nom de la gira, Coda, en terminologia musical, ja fa referència al passatge final de l'últim moviment d'una peça, qui sap si en al·lusió velada a aquesta possibilitat de comiat.

Un polígon convertit en escenari de gran festival

Per moure tantíssima gent, la logística no és fàcil, però la fórmula de l'organització va ser força efectiva per evitar col·lapses i amuntegaments crítics. El nou recinte de l'Acústica (de nom Arena) s'emplaça en un gran descampat als afores, darrere l’estació de tren, envoltat de polígons industrials i a prop de la carretera nacional. Una ubicació prou propera perquè els figuerencs s'hi puguin desplaçar a peu, però alhora prou allunyada per evitar que la cua de cotxes que venen de fora paralitzi el centre. Com era d'esperar, els aparcaments habilitats es van omplir de seguida, i tots els carrers del polígon van quedar atapeïts de cotxes aparcats a les voreres i als vorals de les naus, amb permís exprés de la policia municipal. Això sí, les retencions a les rotondes van ser inevitables: els que no hi van anar amb temps es van perdre l'inici del concert i, a la sortida, quan tothom va agafar el cotxe a la mateixa hora, els embussos van fer perdre els nervis a més d'un espectador.

Llum, foc i emoció

A Catalunya només Oques Grasses gaudeix de tant de poder de convocatòria. El grup fa quinze anys que puja dalt dels escenaris i ha consolidat una proposta única i original que mescla amb intel·ligència ritmes alegres, lletres divertides i melodies ben pensades. En els últims discos, sobretot a Fruit del deliri (2024), sense perdre l'essència del guitalele i la veu agudíssima de Josep Montero, el grup ha incorporat més tralla, beats electrònics i sons urbans, a més d'un to encara més irònic en les rimes. Temes com Jubilar-me, Com està el pati i Cap amunt van fer vibrar el públic de l'Acústica, molt emocionat, contagiós i entregat, i també van sonar amb força cançons més o menys recents com Petar-ho, John Brown o Torno a ser jo, a part dels mítics Cul o Passos importants. Tot plegat realçat per un directe molt potent que combina joc de llums, pantalles, vídeos en directe, focs, pirotècnia, màscares i coreografies. I, per acabar, no podia faltar La gent que estimo, la declaració d’amor més sincera de la banda al públic que els ha acompanyat durant tants anys.