'Parot': la sèrie que avala la vocació punitiva de la jurisprudència espanyola

'Parot'

De Pilar Nadal, Alonso Laporta, Luis Murillo Arias i Luis Murillo Moreno per a Amazon Prime Video. En emissió a Amazon Prime

En la nova producció espanyola d'Amazon Prime Video, la lectura tremendista de la derogació de l'anomenada doctrina Parot ni tan sols és el pitjor de la trama. Aquesta sèrie creada a vuit mans per Pilar Nadal, Alonso Laporta, Luis Murillo Arias i Luis Murillo Moreno s'ambienta a l'Espanya del 2013, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans va obligar l'estat espanyol a cancel·lar la jurisprudència que establia una nova forma de càlcul de les reduccions de penes per beneficis penitenciaris, la doctrina Parot en qüestió, perquè atemptava contra diferents articles del Conveni Europeu de Drets Humans.

A la sèrie, l'anul·lació es presenta com una ingerència dels europeus en assumptes espanyols pel que fa a una decisió judicial amb la qual, segons el personatge del ministre de l'Interior, "per un cop estaven d'acord esquerres i dretes". Ja en el primer episodi, l'excarceració dels presos afectats per la sentència (tots ficticis) s'associa amb un increment de la inseguretat ciutadana: veiem tres agressions sexuals a dones diferents i, tot i que dues tinguin lloc en el passat, es vinculen amb els homes que queden lliures. I no triga a aparèixer un assassí en sèrie que converteix els excarcerats en el seu objectiu. Tot això mobilitza l'equip policial protagonista, sobretot el Nieto (Javier Albalá) i Isabel Mora (Adriana Ugarte).

A Parot s'aposta fort per l'apropiació de la violència masclista com a argument en la defensa de mesures penals més dures o legislacions més punitives. No només això: la sèrie envolta la representació de la violació de la Isabel quan era menor per un d'aquests homes acabats d'alliberar, Haro (Iván Massagué), d'una aura romàntica esgarrifosa. En els flash-backs, la Isabel apareix vestida d'un blanc pur i virginal quan l'ataca Haro, i acaba arrossegant un trauma tan gros que s'intenta suïcidar. La seqüència en què prova de treure's la vida en un llac es posa en escena des d'uns contorns embellits, com si tot plegat fos un quadre prerafaelita.

Per contrastar, se'ns mostra la Isabel adulta com una dona forta i autònoma, que tornarà a ser víctima del seu atacant, entestat ara en destruir-la tot fent-li llum de gas. A part de la fetitxització del trauma de la dona víctima de la violència, la sèrie conrea la fantasia masculina que el Nieto, el policia amb un codi moral pròxim al de Harry el Brut que està enamorat de la Isabel, salvi la dona més d'un cop de les urpes del criminal. Per reblar el clau, la Isabel supera el bloqueig sexual que patia a causa de la violació després que el Nieto la rescati per primer cop.

Fascinació per l'estament policial

La fascinació de les sèries per l'estament policial donaria per unes quantes tesis. A Parot es banalitza la demagògia populista del Nieto a través tant dels seus comentaris (diu que no podria ser polític perquè ell té principis i no l'acceptarien "entre ells") com de la seva actitud violenta justificada per l'amor. La policia és un cos mostrat sempre en positiu, sobretot en contrast d'altres, com el dels periodistes. El nostre gremi compta amb una única representant, una estrella televisiva depredadora i sensacionalista que es deixa manipular pels "malvats". En aquest sentit, Parot pretén explotar la figura del criminal refinat i maquiavèl·lic i converteix el personatge de Massagué en una mena d'Hannibal castís de "rancio abolengo". Tampoc deu ser casualitat que en una sèrie a favor de la doctrina Parot el principal antagonista sigui un psicòpata a prova de reinsercions.