"Jo passo de llarg de les pàgines de política"

Barcelona"Ila tieta Conxita? L'hem de posar al cotxe i cap a la Via". Aquest era el desig que feia públic ahir l'escriptor Albert Sánchez Piñol al tram final de la sessió del cicle Instint . No hi havia irreverència, en les seves paraules, sinó compromís, perquè la via a la qual feia referència no era la de tren, sinó la catalana, que l'Onze de Setembre ha de recórrer Catalunya d'una punta a l'altra. "Jo hi aniré -va expressar-. Tinc lloc al camp de Tarragona".

Amb totes les entrades esgotades, la conversa, que portava per títol 1714-2014. Els catalans sabem guanyar? va arrencar fent memòria sobre la Guerra de Successió. "La vam perdre, això segur, però malgrat això encara som aquí... -va començar-. Cal pensar que a principis del segle XVIII el model castellà i el català eren totalment oposats. La màxima dels castellans era: la palabra del rey es ley . Els catalans, després de quatre segles d'evolució, havien tendit cap a una monarquia de caire republicà". Sánchez Piñol va desglossar la importància percentual de les institucions parlamentàries de l'època: "A Catalunya representaven un 25% de la població, i a Castella rondaven el 10%. És curiós el que la gent estava disposada a fer per mantenir aquest 25% de llibertat. Imagineu si hagués sigut tota!"

De les bombes fins al present

Acompanyat per les preguntes incisives i amb un punt d'humor de Toni Soler, l'escriptor va dedicar uns minuts a recuperar els mesos de setge borbònic a Barcelona. Set membres de l'Associació de Recreació Històrica Miquelets de Catalunya van pujar a l'escenari i van escenificar una càrrega. "Els fusells del 1713 fallaven molt. Els trets eren tan imprecisos que a 50 metres de distància només un 10% impactaven en l'enemic. I a més distància les bales amb prou feina et ferien. De vegades els soldats s'espolsaven les bales de la casaca".

De la rendició barcelonina de l'11 de setembre del 1714, que ocupa el tram final de Victus -l'escriptor va avançar que el setembre del 2014 serà publicat per Harper Collins als Estats Units-, es va passar al futur català. "Som un país molt ciclotímic. Sempre que tinc temptacions depressives penso en els milers de bombes que han caigut sobre Barcelona -va dir-. Ara tenim una situació més fàcil. Només calen dues coses: una majoria social i la perseverança". Ja al torn de preguntes, Sánchez Piñol va arrencar una tanda generosa d'aplaudiments quan se li va preguntar per l'opinió sobre la classe dirigent: "Jo passo de llarg de les pàgines de política, quan llegeixo els diaris. Per mi, la gent no fa el que diuen els polítics, sinó que els polítics acaben fent el que la gent diu. En tenim un exemple recent, el de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012: va ser a partir del que va passar aquell dia que els plantejaments dels partits van canviar".