Patrimoni
Cultura  /  Patrimoni 14/01/2023

¿On són els altres marbres del Partenó?

A més del British Musem, hi ha fragments de les escultures a París, Viena i Munic

8 min
El Partenó en una imatge d'arxiu

BarcelonaUna de les grans fites patrimonials del 2023 pot ser que el British Museum de Londres retorni els marbres del Partenó que Grècia reclama des del 1983, quan Melina Mercuri era la ministra de Cultura. Al desembre es va fer públic que els responsables del museu i les autoritats gregues mantenien unes converses secretes que semblen continuar. Les notícies sobre els marbres del Partenó, que són una de les grans obres de la història de l'art, van continuar fa una setmana quan els mitjans britànics van informar que les converses haurien avançat i que estarien molt a prop d'arribar a un acord per fer un intercanvi cultural i que el Museu Britànic rebés unes altres peces importants a canvi dels marbres. En canvi, dimecres la ministra de Cultura britànica, Michelle Donellan es va manifestar absolutament en contra del trasllat a la BBC: "He sigut molt clara: no crec que hagin de tornar a Grècia", va advertir. I divendres la ministra de Cultura grega, Lina Mendoni, va dir en una entrevista a la ràdio privada Skai que les dues parts encara estan negociant. "El debat no està tancat (...) hi ha comunicació", va afirmar.  "La negociació és molt difícil, però no impossible", va subratllar. El clima perquè el British Museum torni les escultures és més favorable que mai: en ple auge dels discursos descolonitzadors, museus d'arreus del món estan retornant obres l'adquisició de les quals té un passat fosc, com la setantena de bronzes de Benín espoliats que el museu britànic The Horniman va tornar a l'agost.

Un grup de visitants admirant el fris del Partenó al British Museum.

Sigui quina sigui la situació del cas del Partenó, hi ha un escull històric insalvable: el ministeri de Cultura grec no vol rebre les peces en qualitat de préstec perquè no reconeix que el museu anglès en sigui el propietari legítim, sinó que creu que el diplomàtic britànic que les va portar a Londres, Lord Elgin, les va saquejar. En canvi, al desembre els responsables del museu van anunciar una vegada més que creuen que la llei els empara i que no "desmantellaran" la propietat de la col·lecció perquè “explica una història única de la nostra humanitat comuna”. Al mateix temps, deixaven una porta a oberta a la resolució del litigi perquè admetien que volen establir “partenariats a llarg termini amb països i comunitats arreu del món, entre els quals hi ha Grècia”.

Vista exterior del Museu de l'Acròpolis d'Atenes en una imatge d'arxiu
Frontó est del Partenó, amb fragments originals i còpies en guix

Una qüestió d'estat i simbòlica

"Per descomptat que Grècia insistirà, el retorn dels marbres ja no és només una qüestió d'estat, sinó també simbòlica –afirma el catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili Joaquín Ruiz de Arbulo–. Aconseguir la devolució dels marbres permetria recuperar l'orgull del que és hel·lènic en el qual encara avui basen la seva forma de ser". "Els anglesos no tornaran els marbres, perquè significaria obrir la caixa dels trons de tornar tot el que es van emportar al llarg del segle XIX i al començament del segle XX –adverteix Ricardo Mar, professor d'Arqueologia de la mateixa universitat–. Haurien de desmantellar mig museu, com les peces mesopotàmiques i egípcies, entre les quals hi ha la pedra de Rosetta. Això passaria a Alemanya amb el bust de Nefertiti".

El Partenó és un gran temple dòric dedicat a la deessa Atena. De fet, acollia una escultura monumental de la deessa en ivori i or obra de l'escultor més important de la Grècia clàssica, Fídies. La decoració escultòrica, desenvolupada sota la direcció del mateix Fídies, es pot dividir en tres grups. El fris jònic de 160 metres de llarg mostra la processó de la commemoració de l’aniversari de la deessa Atena, la Panatenaica, que se celebrava cada quatre anys. A l'entaulament hi havia les 92 escultures de les mètopes, que representen la batalla entre centaures i làpites a les noces del rei dels làpites, Pirítous. El tercer grup d'escultures correspon als déus i herois que hi ha als frontons: a l'est, considerat el més sagrat, hi havia representat el naixement d'Atena, i a l'oest, la disputa entre Atena i Posidó per Atenes i l'Àtica, i la victòria de la deessa.

Pel que fa al fris, se'n conserven uns 128 metres, prop del 94%, 75 dels quals al British Museum i 50 al Museu de l'Acròpolis. Té una alçada d'1,02 metres i envoltava la cel·la del temple per la part exterior a una alçada de 12 metres. Estava format per 115 blocs amb 378 figures, entre homes i dones de totes les edats, herois i déus, i més de 220 animals, sobretot cavalls. El relleu és molt baix, de set centímetres com a màxim. Les figures estaven pintades i guarnides amb peces metàl·liques i el fons de les escenes era de color blau fosc.

Una gran obra de la qual se'n va perdre la meitat

El British Museum conserva aproximadament una quarta part dels marbres: prop de la meitat es van perdre al llarg dels segles, i una altra part important es conserva al flamant Museu de l'Acròpolis d'Atenes, on van deixar lloc lliure a l'espera de poder-hi col·locar-hi els del British Museum. A Atenes també tenen els fragments que diferents institucions europees els han tornat al llarg dels anys. La Universitat de Heidelberg (Alemanya) va ser pionera el 2006 quan van retornar un fragment de relleu amb un peu d'un home de 8x10 centímetres. I l'any passat es van produir dues devolucions: al maig el Museu Antonino Salinas de Palerm va tornar al Museu de l'Acròpolis d'Atenes la peça coneguda com el fragment de Fagan, una part del fris oriental del Partenó que representa el turmell de la deessa Artemísia, a canvi del dipòsit durant quatre anys d'una important escultura de la deessa Atena. I al desembre, poc després que es filtressin les converses entre el British Museum i les autoritats gregues, el papa Francesc va donar a l’arquebisbe d’Atenes tres fragments de les escultures que es conservaven als Museus Vaticans.

El Partenó va ser construït a l’Acròpolis d’Atenes per substituir l’anterior, destruït durant la invasió persa del 480 aC, i les obres es van acabar l’any 432 aC. L’esplendor va ser breu: va patir un incendi al segle III aC, tot i que va ser restaurat. Va canviar de funció en diverses ocasions: al segle VI va ser una església o catedral. Va ser aleshores quan la majoria de les 92 mètopes van ser destruïdes. I al segle XII va ser reconvertit en una mesquita. El Partenó va caure en desgràcia el 1687: l’exèrcit turc el va fer servir de polvorí durant la guerra turco-veneciana i l’impacte d’un tret de canó venecià, llançat per ordre del militar Francesco Morosini, el va danyar greument. 

Els marbres del Partenó que hi ha al British Museum formen el conjunt més important: inclou 15 mètopes, 17 figures dels frontons i 75 metres del fris de la Panatenaica. Van arribar al museu després que Lord Elgin s'arruïnés i vengués les escultures al Parlament britànic. Tot i que la venda va ser legal, molts parlamentaris van qüestionar com havia aconseguit les escultures: la votació va acabar amb 80 vots a favor de l’adquisició i 32 en contra. Els marbres s’exposen al museu des de l’any 1839. A més del Partenó, Elgin va desmuntar i es va emportar escultures d'altres edificis del complex de l'Acròpolis com el temple d’Atena Nike, els Propileus i l’Erectèon. "Tot va començar durant la guerra entre Venècia i Turquia al segle XVII: els venecians van atacar Atenes i la van ocupar uns dos mesos, el temps en què el sultà turc va formar una flota per tornar a atacar", recorda Ruiz de Arbulo. "Quan els venecians van ocupar Atenes van fer dues coses terribles –continua–: Atenes era una ciutat molt petita i l'Acròpolis era la gran fortalesa. Els turcs havien posat tota la seva pólvora dins el Partenó per protegir-la. Creien que els venecians no l'atacarien perquè tenien molta estima per l'art. Però els venecians van bombardejar l'Acròpolis i una de les bales de canó va caure al Partenó i el va fer explotar. L'endemà la guarnició turca es va rendir i els venecians van ocupar Atenes. En aquell moment l'exèrcit venecià funcionava amb mercenaris de mitja Europa, i quan van haver d'abandonar Atenes, es van emportar el que van voler". Les escultures conservades al British Museum són les més sonades, però també hi ha altres museus europeus que conserven més discretament fragments del Partenó, com el Louvre i el Kunsthistorisches Museum de Viena, que des de Grècia no han reclamat amb la mateixa insistència, o no ho han fet. "Aquestes altres peces, que són en museus i col·leccions privades fruit de les famílies dels mercenaris de l'exèrcit venecià, tenen un caràcter testimonial, i no afecten l'element de caràcter estatal que té l'operació de Lord Elgin i la decisió del Parlament britànic de quedar-se amb la seva col·lecció saquejada", diu Ruiz de Arbulo.

Les Ergastines del fris del Partenó.

Quines escultures hi ha al Museu del Louvre?

La peça del Partenó més important que hi ha en aquest museu és un fragment d'uns dos metres del fris de la Panatenaica, concretament el que mostra les sis Ergastines, les joves que teixeixen el pèplum, el vestit femení comú a la Grècia antiga que ofereixen a Atena i que havien sigut elegides per ser les més boniques d'Atenes. El fragment va arribar al Louvre el 1798 després que l'hi confisquessin al comte Choiseul-Gouffier durant la Revolució Francesa. A través de diferents compres, el Louvre també conserva una mètopa i el cap del personatge de la setena mètopa sud, conservada al British Museum, que pot ser el rei Pirítous. Dues peces importants més són el cap d'un cavaller de la banda nord del fris i un cap femení que pot ser el d'Iris, la missatgera dels déus. Per últim, gràcies a una donació, el museu té un petit fragment de l'arquitrau.

Cap d'un centaure del Partenó.
Cap d'un làpita del Partenó.
Part de la pota d'un cavall que podria provenir del Partenó.

Quins fragments té el Museu Nacional de Dinamarca?

En aquest museu tenen dos caps d’una de les mètopes conservades al British Museum: es tracta del cap d’un centaure i un altre d’un làpita, que van arribar a Dinamarca del 1688, després que els comprés a Atenes un militar danès que havia participat en el bombardeig de la capital grega el 1687. En canvi, és dubtosa l’atribució d’un fragment amb una pota davantera d’un cavall que va ingressar en les col·leccions d’aquest museu el 1835. Les autoritats gregues no han reclamat cap d’aquestes peces. 

Quines peces del Partenó té el Kunsthistorisches Museum de Viena?

Aquest museu conserva dos fragments de la banda nord del fris: en un s'hi pot veure el cap d’un genet i les restes d’un altre. En l’altre fragment hi ha els caps de dos homes grans i barbuts conversant. Es tracta de dos homes del grup dels anomenats tal·lòfors, és a dir, ciutadans dignes que participen en la processó amb branques d’olivera a la mà. El fragment dels dos genets va ser adquirit probablement a Venècia pel marquès Tommaso Obizzi, el fundador de la col·lecció del castell de Catajo, prop de Pàdua, al nord d’Itàlia.

Fragment del cap d'un home barbut

Què té el Museu de la Universitat de Würzburg?

Aquest museu conserva el cap d’un centaure d'una altra mètopa conservada al British Museum, tampoc reclamat actualment des de Grècia. Fonts del museu afirmen que fa temps sí que el va reclamar al ministre de Cultura de Baviera un comitè alemany de l'Associació Internacional per a la Reunificació de les Escultures del Partenó. Al mateix temps subratllen les "molt bones relacions" que el museu manté amb els experts grecs en el camp de l'arqueologia.

Què té la Gliptoteca de Munic?

Aquest museu és el més hermètic a l'hora de parlar dels fragments del Partenó que conserva. Segons el British Museum, a Munic almenys tenen fragments del fris i una antefixa amb forma de palmeta, és a dir, la peça decorativa que tenien les teules de marbre dels extrems de la coberta del temple.

stats