Art

El cas del lladre del Museu Britànic, un treballador amb 30 anys de feina a la institució

Vuit mesos després de descobrir el robatori, la institució admet la sostracció de joies d'or i gemmes de pedres semiprecioses i l'acomiadament d'un treballador

4 min
Una imatge exterior de l'edifici del museu Britànic, al barri de Bloomsbury, al centre de Londres.

LondresCom en les millors pel·lícules de robatoris (Atracament perfecte, de Stanley Kubrick), en què és imprescindible la col·laboració d'un insider per dur a terme la malifeta, el Museu Britànic ha patit el robatori d'alguns dels seus tresors a càrrec, presumptament, d'un dels seus treballadors. Una operació que només s'ha conegut públicament en les últimes 24 hores, però de la qual la institució va tenir coneixement oficial a principis d'aquest 2023, si bé els primers indicis de les anomalies s'haurien comunicat a la direcció el 2016 per part d'un especialista en antiguitats.

Els objectes robats, que aquest expert va detectar que es trobaven en subhasta a la web d'eBay, són joies d'or, pedres semiprecioses i objectes de vidre, d'entre els anys 1500 aC i el segle XIX. Es tracta del robatori més greu que pateix el Museu Britànic en més d'una dècada. El treballador, presumptament autor material del robatori, va ser acomiadat a principis d'aquest any 2023, abans que la direcció contactés amb la policia.

Si bé la institució no ha facilitat la identitat del presumpte lladre, aquest dijous diferents mitjans de comunicació del Regne Unit l'identifiquen amb el nom de Peter Higgs, comissari de cultures mediterrànies, amb més de trenta anys de feina al museu. Higgs, de 56 anys, és un eminent expert en antiguitats que ha col·laborat en la redacció d'alguns dels catàlegs que han acompanyat algunes de les grans exposicions del Museu Britànic. En declaracions a aquests mateixos mitjans, un dels seus fills s'ha mostrat confiat que l'extreballador podrà clarificar els fets i reivindicar la seva innocència.

Sense que es coneguin els detalls de manera precisa, l'acomiadament del treballador va tenir lloc després que els màxims responsables del museu londinenc comprovessin que un nombre indeterminat d'elements de la col·lecció havien estat sostrets de les voltes i els magatzems de seguretat de l'edifici neoclàssic del barri de Bloomsbury.

Altres informacions de la premsa britànica també apunten aquest dijous que, fent el seguiment del compte d'eBay en què s'oferien les peces, l'especialista en antiguitats que va detectar el robatori també va identificar el treballador acomiadat com el venedor. Els articles que el presumpte lladre va començar a vendre-hi, però, no estarien registrats en el catàleg del Museu Britànic, la qual cosa significa que és gairebé impossible demostrar que van ser robats. Aquesta circumstància explicaria també que, de moment, tot i l'acomiadament del ja extreballador, la policia no hagi practicat cap detenció. Les peces robades pertanyien majoritàriament a la col·lecció Towneley d'objectes grecoromans donats per un terratinent del segle XVIII.

Les primeres mesures per posar fi al robatori van tenir lloc quan el lladre va passar a vendre articles que sí que havien estat catalogats pel museu. Fins ara, la direcció s'ha negat a emetre una descripció dels objectes o proporcionar-ne fotografies, i tampoc no els ha volgut valorar en termes econòmics. Experts consultats per la premsa britànica, però, consideren que les pèrdues en aquest camp són "inestimables".

Disculpes públiques del director

George Osborne, exministre d'Economia de David Cameron i actualment president del patronat del museu, ha ordenat una revisió independent de la seguretat. Hartwig Fischer, el director, ha demanat disculpes públiques per la sostracció. En el seu comunicat, Fischer assegura que s'han contactat especialistes externs "per establir un recompte definitiu de què falta, de què s'ha danyat i robat". De les seves paraules s'infereix que la institució encara no ha pogut establir si ha descobert l'abast total del robatori. Fonts de la investigació coneixedores dels ets i uts de la recerca han descartat cap motivació ideològica o política, com ara la repatriació d'objectes als països d'origen. Cap dels articles robats havia estat exposat al públic recentment.

D'acord amb el comunicat oficial del museu, "la majoria dels objectes [desapareguts] eren petites peces guardades en un magatzem que pertany a una de les col·leccions del museu". Inclouen, com ja s'ha apuntat, joies d'or i gemmes de pedres semiprecioses i vidre que daten des del 1500 abans de Crist fins al segle XIX. Es conservaven principalment amb finalitats acadèmiques i de recerca. L'anàlisi independent dels fets serà dirigida per Nigel Boardman, antic administrador del museu, i Lucy D'Orsi, cap de la Policia Britànica de Transport.

Altres cops famosos

Com ja s'ha apuntat, no és la primera vegada, ni probablement l'última, que el Museu Britànic pateix un robatori al llarg dels 270 anys de la seva història. El 1816 va ser l'objectiu del primer gran cop. La col·lecció d'escultures gregues i romanes de la institució va ser assaltada per un grup de sis homes que es van endur algunes de les peces més valuoses. El museu va tornar a ser robat el 1832, i en aquella ocasió va perdre una valuosa col·lecció de jade xinès. El 1857 una banda de lladres irlandesos va intentar robar el museu, però el vigilant nocturn va frustrar la seva acció. El robatori més recent va tenir lloc l'any 2000, quan dos homes van fugir amb un munt de llibres i manuscrits del segle XVIII.

El 2017 el museu va anunciar que sis anys abans va perdre un anell Cartier de diamants valorat en gairebé un milió de dòlars. L'any 2004 es van robar 15 peces de joies xineses durant l'horari d'obertura, mentre que el 2002 es va treure un cap de marbre grec de 2.500 anys des del cim d'un sòcol.

El Museu Britànic acull aproximadament 8 milions d'objectes. Gairebé tots aquests artefactes, aproximadament el 99% dels quals mai es mostren al públic i es conserven als reservats de la institució, van ser espoliats per la força de territoris estrangers, i han estat objecte de dècades de demandes legals per a la seva devolució. Una part molt important van ser presos durant el domini imperial britànic.

stats