Cultura 12/05/2021

Premi Princesa d'Astúries de les arts 2021 per a la gran exponent de la 'performance', Marina Abramovic

L'artista ha protagonitzat accions com estar asseguda 700 hores al Moma

3 min
Marina Abramovic és premi Princesa d'Astúries
Disponible en:

BarcelonaL'artista sèrbia Marina Abramovic, coneguda com a performer arreu del món i amb una carrera de més de cinc dècades, ha estat distingida amb el premi Princesa d'Astúries de les arts 2021, al qual optaven 59 candidatures. Segons el jurat, "la seva feina ha dotat l'experimentació i la recerca de llenguatges originals d'una essència profundament humana". També destaca "la seva valentia en l'entrega a l'art absolut i la seva adhesió a l'avantguarda amb experiències commovedores que reclamen una intensa vinculació de l'espectador i la converteixen en una de les artistes més emocionants del nostre temps", segons recull Efe. Abramovic (Belgrad, 1946) és autora de performances de gran risc i complexitat. I també de gran ressò: el 2010 va estar asseguda al Museu d'Art Modern de Nova York, immòbil en una cadira i en silenci, més de 700 hores mirant als ulls als visitants.

Després d'estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Belgrad i a Zagreb es va instal·lar a Amsterdam, on va conèixer l'artista de performance Uwe Laysiepen, Ulay. Amb ell va començar a col·laborar explorant els conceptes d'ego i d'identitat artística, les tradicions dels seus respectius patrimonis culturals i el desig de l'individu pels ritus. Tots dos es vestien i es comportaven com bessons. Van crear peces en què interactuaven amb el public, com Relation in space, Relation in movement i Death self.

El 1988 van decidir fer un viatge espiritual, The Great Wall walk, amb el qual conclouria la seva relació. En aquesta acció van caminar per la Gran Muralla xinesa, començant cadascun per un extrem, i van trobar-se al centre, on van fer-se una última abraçada. Es van retrobar el 2010 a l'acció del MoMa: es van mirar i a Abramovic li va caure una llàgrima.

El 1997 va presentar la peça Balkan Baroque a la Biennal de Venècia, per la qual va rebre el Lleó d'Or a la millor artista. Vuit anys més tard va presentar al Museu Guggenheim de Nova York Seven easy pieces, amb què en set nits consecutives va recrear els treballs d'artistes pioners de la performance dels anys seixanta i setanta, a més de dues obres pròpies, Lips of Thomas i Entering the other side. L'any 2010 es va inaugurar al MoMa de Nova York una gran retrospectiva de la seva obra que va incloure gravacions en vídeo des de la dècada dels setanta, fotografies i documents i una instal·lació cronològica amb la recreació d'accions realitzades prèviament per l'artista.

D'aquesta experiència en va sorgir la idea per crear el Marina Abramovic Institute (MAI), un centre d'art situat a Hudson (Nova York) en el qual es realitzen tot tipus d'actes culturals, tallers i exposicions relacionats amb la performance i l'art contemporani. El 2011 va estrenar Life and death of Marina Abramovic, amb muntatge de Robert Wilson, un encreuament entre el teatre, l'òpera i l'art visual. El 2018 va debutar com a directora d'escena operística a l'obra Pelléas et Mélisande a l'Òpera de Flandes i el 2020 va estrenar Seven deaths of Maria Callas, un muntatge operístic al voltant de la figura de la diva. La Royal Academy of Arts va programar una retrospectiva sobre l'obra de l'artista sèrbia que va haver de ser posposada al 2023 a causa de la pandèmia del covid-19.

El premi Princesa d'Astúries de les arts l'han rebut Ennio Morricone i John Williams, Peter Brook, Martin Scorsese, Francis Ford Coppola, Michael Haneke, Norman Foster, Woody Allen, Paco de Lucía, Vittorio Gassmann, William Kentridge i Bob Dylan.

stats