Por i fàstic en el Mèxic d'Amat Escalante

BarcelonaTot i que al seu passaport hi figura que és nascut a Barcelona i que va cursar estudis de cinema al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, Amat Escalante es considera un cineasta mexicà. Primer de tot perquè va créixer a la ciutat de Guanajuato, a Mèxic, i sobretot perquè la radiografia implacable que fan les seves tres pel·lícules d'una societat empesa a la violència per un clima insuportable de criminalitat i impunitat només la podia fer un mexicà. "Néixer a Barcelona va ser un accident", diu ell. "Si la meva mare hagués donat a llum uns quants dies després podria haver nascut a Suècia".

Divendres arriba als cinemes el seu nou llargmetratge, Heli , que a l'últim Festival de Canes va provocar un bon enrenou per culpa d'una escena que recrea, sense desviar la càmera, una tortura genital -penseu en líquid inflamable i llumins i, si voleu, imagineu-vos la resta- a un adolescent atrapat en la guerra bruta del narcotràfic. Però el més esfereïdor de l'escena és que el torturador i els espectadors indiferents de l'escena també són adolescents. "Vull que els espectadors mexicans vegin la realitat de cara -diu Escalante-. Quan penses en les venjances dels narcos, sempre t'imagines un paio enorme amb mostatxo i barret negre. Però les bandes paguen a nens per fer la feina bruta".

Heli arrenca amb un pla seqüència pertorbador que culmina amb una imatge desgraciadament habitual a Mèxic: la d'un home penjat d'un pont. A continuació, un llarguíssim flash-back ens acosta a la realitat d'un poble remot de Mèxic on la probabilitat de convertir-se en víctima col·lateral de la guerra entre els narcos i el govern és gairebé una certesa.

"Mèxic no és l'únic lloc del món marcat per la violència, però allà t'envolta i t'intoxica. És impossible que no t'afecti d'alguna manera", assegura Escalante. La part més trista de tot plegat és, pel director, l'efecte que té sobre la joventut. "Els primers mesos del 2013 es van produir a Mèxic més de 2.000 assassinats relacionats amb la droga -diu-. L'única esperança d'acabar amb aquest cicle de violència són els joves, però es veuen arrossegats per l'horror i en comptes de trencar el cicle hi participen".

La venjança, l'única alternativa

Els protagonistes d' Heli són una família que veu que la vida se li trenca en mil bocins quan es creuen en el camí d'un comando de militars antidroga que fa negocis al marge de la llei. Quan el fill gran acut a la justícia per recuperar la germana, segrestada, topa amb la ineficàcia i la indiferència del sistema. La venjança es perfila com l'única alternativa possible. "A Mèxic hi ha una gran desconfiança cap a la justícia. Algunes comunitats rurals estan començant a fer justícia pel seu compte. Fins i tot tenen presons pròpies. Quan no pots pagar una policia privada, és l'única opció que queda", explica el director.

Escalante va marxar de Canes amb el premi a la millor direcció i amb una certesa: no tornaria a fer una pel·lícula sobre la violència. "Serà una història d'amor, ho prometo. Després de parlar exclusivament de violència en totes les entrevistes, he decidit que ja n'hi ha prou". Al mateix temps, és conscient d'on prové el seu interès. "No crec que hi hagi cap país del món amb un assortiment tan gran de cossos decapitats i membres amputats a les portades de les revistes, als diaris, a la televisió. Això afecta la societat, la insensibilitza. Però alhora, a Mèxic tothom sent una gran curiositat per la mort", conclou Escalante.