Arts escèniques

Pressió als artistes per rebaixar el preu de les funcions

Alguns teatres demanen fer un 2x1 escudant-se en la restricció de l'aforament

Fa només tres mesos que els teatres poden obrir des que la pandèmia del coronavirus va irrompre a Catalunya, però el sector teatral ja nota directament els estralls de la crisi. Després de veure com se suspenien totes les funcions i gires, ara les companyies que estan recuperant l'activitat es troben que els demanen espectacles més petits i que siguin més barats. Bitò Produccions té tres muntatges en dansa: Eva contra Eva, Els Brugarol La dona del 600. De tots tenia funcions programades pel país, però s'han trobat que algun ajuntament els l'ha cancel·lada "perquè no poden assumir el catxet [el preu de l'espectacle]", explica el director de Bitò, Josep Domènech.

També plana la petició –més o menys explícita– perquè facin dues funcions al preu d'una amb l'argument que és la manera de fer front a les restriccions de l'aforament i garantir que tothom pugui veure l'espectacle. "No t'ho diuen directament, però deixen caure que amb l'aforament reduït no poden assumir el catxet i que l'única solució és fer una funció gratis a la tarda, és a dir, dues funcions al preu d'una", assenyala Domènech, que afegeix que aquesta situació "no és responsabilitat del programador, perquè està lligat de mans per l'ajuntament o la institució que paga els espectacles". Bitò s'ha negat a acceptar aquestes rebaixes. "Ni ho hem plantejat a la companyia. És una dinàmica que no pot ser", afegeix Domènech.

Off Barcelona: el teatre ja no s'estrena només a la capital

La demanda: espectacles petits i barats

Les Impuxibles, la companyia liderada per les germanes Clara i Ariadna Peya, s'hi va trobar a l'estiu. "Al juny ens van sortir propostes per actuar. Clarament, tothom buscava coses amb formats i catxets més petits", assenyala la responsable de distribució de Les Impuxibles, Mireia Gràcia. La companyia va començar a moure Des-espera, un muntatge sobre la relació entre una dona i un home amb una gran diferència d'edat que va passar per Sitges, Barcelona i Esterri d'Àneu. L'espectacle es podia fer en format trio, amb la música de Clara Peya en directe, o bé en duo amb la banda sonora enregistrada. La segona opció va ser la més demanada. 

Amb la gira de Suite Toc núm 6 es van trobar amb una situació diferent. A banda d'haver d'ajornar les funcions a la tardor, van veure que se'ls proposaven diferents opcions per resoldre la qüestió de l'aforament. "Algunes funcions estaven gairebé exhaurides. Encara que les recol·loquéssim, hi havia gent que en quedava fora. El pla A de molts equipaments és oferir la funció en streaming alhora que es representa al teatre. Amb el mateix catxet ens donaven després la gravació. Això ens va venir completament de nou, fins ara no sabíem res de drets d'imatge ni de música", diu Gràcia. L'alternativa que els van oferir en alguns llocs va ser fer dues funcions al preu d'una. "Ens deien que no podien pagar el doble, però els artistes estan treballant el doble. En vam parlar entre nosaltres i al final només vam fer una funció", explica Gràcia, que afegeix que acceptar-ho hauria anat en contra de la filosofia de la companyia: "Sempre lluitem per catxets i sous dignes".