POLÍTICA CULTURAL

L’estat congela els pressupostos de cultura

Només el Liceu rebrà 3,5 milions extres per eixugar el seu dèficit estructural

Després de dos exercicis relativament optimistes, en què la cultura creixia a pessics, els pressupostos generals de l’Estat s’han encarregat de congelar l’ambició de recuperació del sector. No només torna a ser una de les partides més diminutes dels pressupostos –equival a un 0,2% de la despesa– sinó que retrocedeix encara un 0,7% respecte els pressupostos prorrogats del 2016, fins als 801 milions. En xifres absolutes són només 6 milions menys que l’any anterior però l’austeritat fa temps que dura: del sostre de 1.226,16 milions consignats el 2009 a la cultura, les retallades han anat fent el seu camí fins arribar al pou dels 716,40 milions l’any 2014. Els dos últims exercicis l’increment havia estat del 4,3%i, en any d’eleccions, del 7,2%.

Després de la notícia de la rebaixa de l’IVA per als espectacles en directe, arriba el gerro d’aigua freda per al teatre, que perd un 5,4% del pressupost (passa a 50,6 milions d’euros) mentre que música i dansa rebran 100 milions d’euros (aquí l’augment és del 5,1%). Tal i com s’havia compromès el ministre Íñigo Méndez de Vigo, com que no es rebaixa l’IVA de les entrades del cinema,  l’estat espanyol augmenta la seva aportació a l’audiovisual en un 13,8% (de 74,53 a 84,86 milions d’euros) i es dota així el Fons de Protecció de la Cinematografia amb els 70 milions promesos. El sector editorial rebrà un pressupost de 8,42 milions (l’any passat va ser de 7,46). No varia el pressupost dedicat a museus i exposicions (153 milions d’euros) i el debiblioteques i arxius (70 milions d’euros). Cal assenyalar que la llei de la memòria històrica, aprovada fa deu anys, torna a quedar-se amb zero euros.

La carpeta catalana

La carpeta catalana dels pressupostos espanyols sembla un calc del curs anterior. Només hi ha una novetat: la transferència a l’Ajuntament de Figueres de 250.000 euros per a la rehabilitació de la Casa Natal de Dalí.En realitat, és un ajut compromès pel PP que es va retirar per sorpresa l’estiu passat amb l’argument d’ajustar-se als objectius de dèficit imposats per Brussel·les. Cal dir que llavors la partida era de 500.000 euros i ara es rebaixa a 250.000. L’altra diferència és la retallada en les subvencions per a la rehabilitació de teatres privats de Barcelona.

Només hi ha una excepció a aquesta congelació general en la infradotació –perquè cal recordar que des del 2011, les retallades ministerials en les institucions culturals catalanes han estat de l’ordre del 45 al 60%–  però és rellevant: es tracta de l’increment de 3,5 milions de les ajudes per al Gran Teatre del Liceu que se sumen als 7 milions de subvenció corrent. Això respon, en menor mesura, a la necessitat del consorci del teatre de fer reformes estructurals a un edifici que ja té 20 anys (450.000 euros) i, en major mesura, a l’acord que van assolir les diferents administracions per eixugar el dèficit estructural que arrossega el teatre i pel qual necessitarà, fins al 2021, 4 milions d’euros extres l’any. Fins l’any passat, el Ministeri de Cultura no complia amb l’aportació del 45% de recursos que li pertocava segons estatuts sinó amb un 37%, xifra que regularitza ara amb aquest increment, explica el gerent del Liceu, Roger Guasch: “Esperem consolidar-lo i que a partir del 2021 aquests diners extres no desapareguin”.

Una altra perjudicada és la llei de la memòria històrica, aprovada fa deu anys, que torna a quedar-se amb 0 euros. El febrer del 2008, en una entrevista a '20 Minutos', Mariano Rajoy deixava ben clar quina era la seva postura: “Jo eliminaria tots els articles de la llei de memòria històrica que parlen de donar diners públics per recuperar el passat. No donaria ni un sol euro públic a aquests efectes”. I ha complert: la partida el 2013 va ser de 0 euros. I així ha sigut successivament fins ara.