Crítica de cinema

'O que arde', el retrat d'una Galícia en flames

Crítica de la pel·lícula del director gallec Oliver Laxe

Direcció: Oliver Laxe. Guió: Oliver Laxe i Santiago Fillol. 85 minuts. Espanya, França i Luxemburg (2019). Amb Amador Arias, Benedicta Sánchez i Inazio Abrao.

En una escena d' O que arde, la Benedicta, mare de l'Amador, el piròman que torna a casa després d’un temps a la presó, diu sobre uns arbres que ofeguen la vegetació: "Si fan patir és perquè pateixen". Aquesta frase sintetitza la mirada empàtica del film cap a la figura de l'incendiari, retratat com a boc expiatori d'una societat que dona l’esquena al món rural. Laxe, cineasta d'ascendència gallega que va rodar els seus anteriors films al Marroc, retrata Galícia com un territori mític, sotmès a ritmes cíclics de destrucció i regeneració. El director parteix de la realitat –utilitza actors no professionals– per endinsar-se en l'àmbit de la llegenda; el film comença com un noir –l'exconvicte que torna a casa– però les seves imatges, que mostren unes vides en vies d’extinció, destil·len la malenconia del western crepuscular. La realitat irromp a la part final: el paisatge edènic és engolit per un foc devorador que Laxe i Mauro Herce, director de fotografia, filmen cos a cos. És un espectacle d'una bellesa insòlita, que la càmera plasma en plans generals fins que s'acosta a les persones que combaten l'incendi. Una alternança d'escala que defineix un film interessat a mostrar la relació entre ésser humà i medi natural i que, en el cas dels protagonistes –com quan el cos nuós de la Benedicta es confon amb un vell tronc que la protegeix de la pluja– és a prop de l'assimilació total.

Més continguts de