Quan la innocència és un "do" en una societat agressiva
Quim Español s’inspira en la seva etapa de professor en la nova novel·la
Barcelona“L’home és capaç de sobreviure en una societat despietada?” Segons l’editor d’Edicions de 1984, Josep Cots, aquesta és la pregunta que plana sobre El rai dels innocents, de Quim Español (Girona, 1945). La segona novel·la d’aquest arquitecte, poeta i escriptor aborda temes d’actualitat i avança a ritme de thriller. “És tot un antídot davant l’escepticisme que genera la nostra literatura per la capacitat lèxica i d’estil d'Español”, opina Cots. El protagonista, en David, és un noi innocent –i això cal subratllar-ho– que viu en un barri marginal i va a una escola on el racisme i el masclisme estan a l’ordre del dia amb el rerefons d'una política erràtica.
El narrador és el professor de literatura i llengua catalanes del David, un home que “observa aquest món ben diferent del seu des de l’angle de la comprensió i la serenitat, entre l’escepticisme i l’humanitarisme”, explica Español. I sap de què parla. Reconeix que la novel·la, tot i ser ficció i no tenir cap localització explícita –és un barri marginal d’una ciutat mitjana–, es basa en la seva experiència personal: durant tres anys va ser professor voluntari de matemàtiques en un centre on oferien els programes de formació i inserció. “És un curs que resumeix els quatre cursos d’ESO pensat perquè els alumnes puguin anar a la FP, i són centres on va a parar tot el rebuig, tots els adolescents que han expulsat d’altres instituts”.
Innocent no rima amb babau
El cas és que el professor es fixa en aquest alumne, en David, perquè és un adolescent innocent, però no babau, encara que ho sembli. “Potser en el fons té una fortalesa que no tenen els altres”, revela l’escriptor. Fins i tot considera que aquesta mirada càndida és un “do”, un atribut positiu en una societat "agressiva". “Picasso deia que les obres d’art no estaven fetes per als innocents, però jo crec que també –diu Español–. La innocència té moltes dimensions i també és interessant enfrontar l’innocent amb l’art”, afegeix. D’altra banda, la història també li servia per desmuntar clixés al voltant de l’adolescència i que ens apropen més aviat a un Adso de Melk d’El nom de la rosa.
Per apropar-se al parlar d’aquests joves, Español ha dut a terme una investigació de l’argot, que apareix només quan parlen els alumnes, i també el lèxic de carrer relacionat amb les màfies de la droga. “El professor, que està a anys llum d’aquest món, se’l mira amb curiositat, però la seva actitud no és gens paternalista”, assevera l’autor. Tot i que fa un any va publicar una primera novel·la, Francesca, Español es plau amb la poesia, tal com demostren poemaris com ara Ultralleugers (Premi Carles Riba, 1994) i L’arbre de la innocència (Primer Premi dels Jocs Florals 1998). Per això, reconeix que li ha costat adoptar un llenguatge planer i controlar l’alenada poètica. “¿Com pots sortir del prosaisme quan has d’escriure deu pàgines d’un text simple?”, es preguntava a l’hora d’abordar l’escriptura d’El rai dels innocents. En aquest sentit, ha treballat el llenguatge per fer-lo transparent, fàcil, combinant certs dialectes amb un llenguatge estàndard i conferint ritme a la prosa.
Tan lluny, tan a prop
Un cert estupor envaeix Quim Español a l’hora de reflexionar sobre la seva pròpia novel·la. Considera que està molt allunyada del corrent literari de caire juganer i metaliterari que li agrada com a lector i que va d’El Quixot de Cervantes fins a l’obra de Kundera, Macedonio Fernández i Borges. Defineix la seva novel·la com una obra “molt seriosa i amb un punt d’ironia” i reconeix que hi ha abocat “certs drames”, amb un pessic d’“alegries”. Menys que les que va viure quan va fer de mestre, tres anys, en el centre formatiu. “No és un tema per fer riure, són ambients d’on després en surten nois com els de Ripoll, perquè són escoles, ja es veu, on s’ajunten els nois rebutjats que pateixen racisme i tenen una pressió religiosa molt forta... Són nois i noies en una situació inestable i no saps per on poden sortir”, afirma. De retruc, però no menys punyent, Español també critica l’actitud de l’administració davant de l’escola: “Existeix una burocratització enorme en tots els camps, en l’arquitectura també”.
