La realitat virtual al Sónar+D: més enllà del cinema

El festival mostra les creacions immersives més punteres

Fa dècades que es parla de realitat virtual, però prestant atenció només a la tecnologia que la fa possible. En els últims anys, el focus comença a dirigir-se també cap als continguts que es generen en aquest format. Festivals de cinema com Sundance, Tribeca, Canes i Venècia han programat obres de realitat virtual, i a casa nostra el Festival de Sitges ha ofert les últimes edicions una programació de realitat virtual esponsoritzada per Samsung. Però el camí més curt per fer-se una idea de les últimes tendències creatives i els autors més punters és anar aquests dies al Sónar+D.

Una de les peces de la secció Realities+D és Isle of dogs, un fascinant apèndix del film de Wes Anderson en què els gossets protagonistes (amb les veus originals de Bill Murray, Scarlett Johansson, etc.) parlen dels seus personatges, com si fossin actors en un descans del rodatge. I, simultàniament, depenent d’on mires pots observar els animadors creant el decorat i els moviments dels ninots. Paul Raphaël, cocreador de la peça i 50% de l’estudi Félix & Paul, oferirà avui una xerrada sobre el futur de la narrativa immersiva.

Els robots ja componen per tu

Félix & Paul tenen dues peces més a Sónar+D: Jurassic World, que et posa en la pell del velociraptor Blue, i el documental Space explorers, que acompanya astronautes de la NASA. Sonar+D també té una peça de Chris Milk, que l’any passat va ser l’estrella de Realities+D amb l’extraordinària Life of us, un viatge evolutiu que s’experimentava en parella. Lambchild Superstar, la seva nova creació, també està pensada per a dos usuaris i et situa en un entorn fantàstic en què l’objectiu és crear música a duo.

Tot i que algunes peces estiguin connectades amb el cinema o expliquin petites històries, la sensació és que la realitat virtual no és una evolució del cinema, sinó un llenguatge amb regles i recursos propis. “La narració immersiva trenca el paradigma dels últims segles, que concep l’experiència cultural posant l’atenció en el centre del camp visual -diu José Luis de Vicente, director de Sónar+D-. La manera d’explicar històries també és diferent, perquè no està basada en la lògica de la concatenació”.

Tot i que la realitat virtual sigui molt revolucionària, la manera de consumir-la al Sónar encara és molt segle XX: cal fer una cua, reservar horaris i, si et despistes, a mitja tarda ja no queda res. “La sociologia de consum d’aquesta tecnologia encara no està resolta -apunta De Vicente-. Lligar-ho a un esdeveniment genera colls d’ampolla. No crec que la fórmula dels festivals sigui idònia. Tampoc el consum a casa. Potser la gent s’acabarà reunint per fer-ho socialment. Podria ser la resurrecció dels cinemes!”

Més continguts de