Un Sant Jordi (in)quiet
Cultura 23/04/2020

Recomanacions de Sant Jordi: un rebost literari ple de clàssics personals

Recomanacions d'autor per llegir en una diada confinada

15 min
Una noia llegeix un llibre a casa seva

L’ARA ha demanat a 28 persones que remenin el rebost literari i que recomanin un llibre que la memòria hagi convertit en un clàssic personal. Hi trobareu poesia, narrativa, teatre, còmics i assaig històric. I tan aviat com s’aixequi aquest confinament que s’allarga per preservar vides, recordeu la importància de mantenir vives les llibreries i les biblioteques.

L'educació sentimental

Víctor García Tur recomana...

'L'educació sentimental', de Gustave Flaubert (Destino; traducció de Lluís Maria Todó)

“Dels clàssics del XIX (mira que n’hi ha), un: L’educació sentimental -diu Víctor García Tur-. Hi gaudim l’estil flaubertià, capaç d’animar els objectes (les cortines floten; les faldilles arrosseguen la pols; sota els til·lers, les clapes de llum varien amb el vent). Tot allò que ens sedueix del fulletó (el marro, l’adulteri, el fracàs, la culpa) hi està present, però combinat amb discussions de política i art. Escenes insuperables: el ball de disfresses, l’assalt poc èpic al Palais-Royal, el protagonista se’n va a París i una nena plora (l’estima)”.

La balada del cafè trist

Eva Baltasar recomana...

'La balada del cafè trist', de Carson McCullers (L'Altra; traducció de Yannick Garcia)

Segons l’autora de Permagel i Boulder, “el que Carson McCullers desvela a la novel·la La balada del cafè trist és que l’amor, en el fons, és i serà sempre una experiència solitària”. “El fet que pugui ser compartida, el fet que hi hagi un amat i un amant, no vol dir gran cosa, perquè mai serà una experiència igual per a l’un i per a l’altre -diu Eva Baltasar-. L’amor depèn d’un mateix, et relliga a tu mateix, i pot endur-se’t, amb ell, de tu mateix. La nord-americana Carson McCullers et fa passar al cafè de l’Amelia, i prou que voldries marxar-ne, però no pots”.

L'oncle Vània

Helena Tornero recomana...

'L'oncle Vània', d'Anton Txékhov (Biblioteca de Catalunya; traducció de Feliu Formosa)

“Txékhov era escriptor i metge. Amb un ull clínic, precís, però alhora poètic, va saber intuir les malalties de la societat contemporània, que lloa aquells que es dediquen a la guerra i oblida aquells que cuiden la vida -diu la dramaturga Helena Tornero-. I ho fa amb compassió i humor, un humor molt rus, el d’aquell que sap riure de les seves desgràcies. Un dels personatges de l’obra és un metge que no descansa mai, entre els turments pels pacients que no ha pogut salvar, els amors impossibles i la seva dèria de plantar arbres”.

El soo d'en Pitus

Joaquim Carbó recomana...

'El zoo d'en Pitus', de Sebastià Sorribas (La Galera)

“De la mateixa manera que Cavall Fort va permetre que els nostres infants tornessin a tenir una revista infantil en la seva llengua després de l’ensorrada de la Guerra Civil, aquest Zoo, publicat el 1965, representa el retorn per la porta gran de la novel·la per a infants en català -diu Joaquim Carbó-. I es manté tan àgil i fresc. Sorribas hi va posar inspiració, màgia, enginy, precisió, realisme, imaginació. El jurat del premi Folch i Torres se’n va adonar. I Andreu Dòria, editor de La Galera, el va fer il·lustrar per Pilarín Bayés. Una història rodona, de molt bon record”.

M El hijo del siglo

Jaume Claret recomana...

'M. El hijo del siglo', d'Antonio Scurati (Alfaguara; traducció de Carlos Gumpert)

“Que Mussolini acabés els seus dies presidint el titella nazi de la República de Saló i penjat, després de ser afusellat, del sostre d’una benzinera de Milà ens reforça l’apriorisme que el descriu com un dirigent bufonesc. Cas tancat -diu l’historiador Jaume Claret-. Tanmateix, l’escriptor napolità Antonio Scurati li ha dedicat una biografia novel·lada, M. El hijo del siglo, que defuig el simplisme per, tot donant veu al dictador, mostrar-nos un animal polític capaç d’arrossegar el país cap a un miratge bastit de terror, mesquinesa i violència. Menystenir el feixisme, ahir o avui, mai és una bona estratègia”.

La muntanya màgica

Ada Castells recomana...

'La muntanya màgica', de Thomas Mann (Labutxaca; traducció de Carme Gala)

Ada Castells recomana La muntanya màgica, de Thomas Mann. “Durant els primers dies de confinament, tot i tenir molts llibres pendents era incapaç de concentrar-me en cap, així que em vaig refugiar en aquest clàssic, com faig sovint. M’encanta assaborir com va presentant els personatges i ens va reproduint l’angoixa del protagonista”, diu. Castells assegura que se sent molt identificada “amb aquesta colla de tuberculosos, allunyats del món”: “Ells també estan confinats per una malaltia i quan llegia el llibre, al balcó embolicada amb una manta, em sentia igualeta a ells”.

La por

Joan-Daniel Bezsonoff recomana...

'La por', de Gabriel Chevallier (Quaderns Crema; Pau Joan Hernàndez)

“Explicant la guerra de 1914-1918, Gabriel Chevallier accedeix a un lirisme còsmic. L’acumulació de cossos, d’horrors, provoca sovint un riure forçat, un riure atroç i vergonyós. Ja sé que aquesta és una paraula que cal fer servir amb tanta precaució com la dinamita, però ens trobem davant d’una obra mestra incontestable”, diu l’escriptor nord-català sobre la novel·la La por. Segons Jean-Daniel Bezsonoff, Gabriel Chevallier té una dimensió de “poeta còmic i desesperat d’una generació sacrificada”. I afegeix: “Com deia Pierre Dac, «l’humor és la cortesia de la desesperança»”.