Història
Cultura 03/06/2022

Recórrer les rutes que van resseguir els independentistes catalans

La Fundació Reeixida reivindica els passos clandestins que van servir per ajudar exiliats que fugien del nazisme

3 min
Membres del Front Nacional de Catalunya

BarcelonaEl juliol del 1939, Gregori Font es va escapar del camp de concentració d'Agde amb l'objectiu d'arribar a Barcelona i establir contacte amb els que s'havien quedat per lluitar contra Franco des de la clandestinitat. "Ell en deia la tàctica de l'home invisible. Es posava a conversar a prop de la porta del camp on hi havia els soldats senegalesos i de mica en mica s'anava allunyant", explica el seu fill, Aleix Font. Els tres mesos següents, Gregori Font va fer fins a set viatges a Catalunya i va aprofitar la ruta creada per ajudar a passar aviadors britànics i polonesos, polítics francesos i jueus que fugien de la França ocupada pels nazis. Habitualment caminava des de Banyuls per Colera fins a agafar el tren a Llançà. A les cases del Puig del Mas, a Banyuls, hi havien amagat les armes; a la riera de la Valleta de Llançà hi havia una casa de confiança; al casino de Figueres, un cambrer que l'ajudava...

La ruta que feia Font, un dels primers que van tornar a Catalunya en la clandestinitat després que Franco guanyés la guerra, és una de les que reivindica la Fundació Reeixida i que vol divulgar amb el Museu Memorial de l'Exili. El projecte es diu Rutes de la Llibertat i ressegueix els camins clandestins que van fer servir els independentistes catalans del Front Nacional de Catalunya. De moment es pot seguir amb Wikiloc. Els Pirineus, entre el 1936 i el 1945, estaven molt transitats: per senders i boscos hi van passar milers d'exiliats i refugiats, juntament amb militants clandestins, guies passadors de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies.

"Al pare el van detenir fins a tres vegades, i entre una detenció i una altra va passar vuit anys a La Model de Barcelona", diu Aleix Font. El pitjor calvari va ser durant la segona detenció, quan el van anar a buscar a casa d'una tieta i se'l van emportar. Era el novembre del 1943 i la policia franquista havia aconseguit posar noms i cognoms i localitzar mig centenar de membres del Front Nacional de Catalunya. "Els seus companys d'armes estaven esparverats de les pallisses que va rebre, a la Via Laietana, però ell no va parlar", explica el seu fill. Moltes coses del seu pare l'Aleix les va conèixer a través de les converses amb antics companys que el visitaven a casa seva, a la Colònia Güell: "Va ser un mal estudiant i un molt bon home, molt amic de tothom, ell m'explicava una versió endolcida de tot el que li va succeir i mai en va parlar amb amargor o tristesa, per a ell van ser uns anys d'esplendor", explica emocionat. "Me l'estimava molt, el pare", afegeix.

Gregori Font i els seus companys persistien perquè creien que amb la Segona Guerra Mundial els aliats podrien ajudar Catalunya a ser independent. "Confiaven que amb la victòria aliada es redibuixaria el mapa d'Europa i es tindria en compte el plet de Catalunya", explica l'historiador Fermí Rubiralta. "Van ajudar els aliats i ho van pagar amb la presó, la clandestinitat i l'exili. La tasca que van fer és impagable, ho van donar tot però mai se'ls va agrair i se'ls ha intentat oblidar", afegeix l'historiador. Franco va continuar imposant la seva dictadura fins al 1975.

Gregori Font i Cataviela.

La ruta que Gregori Font va fer amb altres militants com Jaume Martínez, Enric Pagès, Joan Sardà i Octavi Viladrosa és una de les tres que es volen senyalitzar. Una altra recorda la que van fer Manuel Valls, Jaume Cornudella i Jean Olibó. Manuel Valls va lluitar a la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial i va ajudar a crear la xarxa d'evasió Alibi-Maurice, que va fer possible el pas de 800 aviadors i soldats aliats, a més de jueus. Valls va rebre la Creu de Guerra francesa i la Medalla de la Resistència, a més d'un certificat de gratitud de la monarquia britànica i la Medalla de la Llibertat de l'exèrcit nord-americà, i Israel el va designar Just en les Nacions. La tercera ruta recorda la que feien Enric Pagès i Manuel Viusà, que amb la seva dona Getrudis Galí van muntar un petit taller d'ajuda a la resistència francesa en el qual elaboraven documentació falsa que servia als guies i als enllaços del Front Nacional de Catalunya dedicats a passar clandestinament aviadors aliats caiguts en territori enemic, aliats en serveis especials i jueus que fugien del nazisme. Alguns d'ells han rebut reconeixement a fora, però Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, lamenta que mai, excepte Viusà, se'ls ha reconegut a Catalunya.

Les rutes clandestines no es van tancar el 1945. El 1968 l'escriptor i activista Robert Surroca va col·laborar en la biografia que es va fer des de l'exili de Francesc Macià i van passar-la amb altra documentació per la muntanya. Surroca també va ajudar diferents activistes que lluitaven contra Franco a creuar una vegada i una altra per la frontera. "No ens van enxampar mai, semblàvem excursionistes i fèiem com ells", recorda. No vol dir per on passaven concretament: "No saps mai si ho tornaràs a necessitar", diu amb un somriure sorneguer.

stats