Regina José Galindo: "La nostra venjança més important és estar vives"

BarcelonaL’artista Regina José Galindo (Ciutat de Guatemala, 1974) és coneguda internacionalment per denunciar sense descans la violència contra les dones, amb uns treballs amb els quals sovint es posa en situacions extremes i s’exposa a la humiliació. Va guanyar el premi a millor artista jove de la Biennal d’Art de Venècia del 2005 per Himenoplàstia, l’obra amb què va documentar la reconstrucció d’himen a la qual es va sotmetre per denunciar que hi ha països on la virginitat continua sent un requisit perquè les dones es puguin casar. I fa pocs anys, en paral·lel al cas dels violadors de la Manada, va fer una altra performance colpidora en què set homes es masturbaven al seu voltant fins a ejacular al seu damunt.

Aquestes dues obres es poden veure en l’exposició que li dedica la galeria barcelonina ADN (Mallorca, 205) fins al 20 d’agost, comissariada pel crític i comissari Fernando Gómez de la Cuesta. “Soc molt catàrtica, generalment reacciono a les meves emocions instantànies”, explica l’artista amb un discurs precís i contingut. Per a ella, la provocació és un “resultat inconscient” i no una línia de treball. I malgrat la duresa, Galindo continua treballant amb el seu cos assumint-ne totes les conseqüències. “Ser el subjecte i l’objecte de les meves obres significa un compromís absolut d’entrega, de donar el teu cos i la teva ment per fer una acció”, diu. Alhora, Galindo és conscient que els canvis no els produeixen els artistes sinó els moviments socials. “Els moviments socials són l’únic que causa una revolució. Els artistes som uns éssers que a través de la metàfora ajudem a mostrar la realitat des de diferents perspectives. Generem diàleg i debat, però bàsicament és la lluita social la que genera els canvis”, admet.

A Guatemala, com a Espanya, es van renovar les lleis de gènere, però no n'hi ha hagut prou. “El sistema operatiu de justícia no està preparat per aplicar aquesta legislació. Els operadors continuen sent petits o grans dinosaures de generacions anteriors que segueixen pensant sota la legislació anterior”, lamenta l’artista. A Guatemala la situació és terrible: cada dia desapareixen entre quatre i set dones. “Cridar i dir-ho és una qüestió de trencar el silenci i parlar sobre la realitat”, adverteix. En els últims dos anys Galindo ha treballat a diversos països europeus i ha presentat peces com Aparicions i La nostra venjança més important és estar vives, amb les quals denuncia els assassinats masclistes i el fet que després del confinament en països com Itàlia, Alemanya i Espanya moria una dona a mans de la seva parella cada tres dies.

L’exposició de la galeria ADN inclou una quinzena de treballs des de l’any 1999 fins ara, ja que es pot veure la llitera ginecològica amb la qual va fer la performance No te creo fa unes setmanes. “La credibilitat de les víctimes de violència sexual és un tema del qual s’ha de parlar. És una etapa molt dura perquè aquestes dones han d'explicar la seva història una i mil vegades perquè se les cregui”, adverteix Galindo. Al llarg dels anys els seus treballs s’han fet més col·laboratius: “He treballat sola al llarg de vint anys, però en els últims temps he intentat ampliar el meu discurs, que tingui més ressò, i ho he aconseguit desenvolupant projectes comunitaris, grupals. Aquests treballs els anomeno accions solidàries amb la intenció de sumar veus. Una lluita disputada entre moltes s’escoltarà més”. A més de tenir més ressò, treballar amb més gent li permet “ampliar la base de la lluita”. “Quan treballes amb més persones, aquestes s’uneixen a aquesta resistència, a aquesta resiliència, i el moviment adquireix més força”, assegura. 

Regina José Galindo és una artista reconeguda al seu país, on actualment hi ha en cartell la primera gran revisió dels vint-i-cinc anys de la seva trajectòria a La Nueva Fábrica de Antigua Guatemala. I a l'octubre farà una performance en la línia de les que es poden veure en aquesta exposició al Museu Thyssen de Madrid. “A Guatemala hi ha un clima de corrupció tremenda. Tenim un sistema polític completament enredat. Vivim en la misèria i amb un sistema que criminalitza totes les defensores de l’aigua, de la terra, dels drets humans, i molts activistes són assassinats”, denuncia l’artista. Pel que fa a la seva trajectòria, Galindo assegura que ja ha fet “una feina de formiga” que ha servit com a “base per a altres dones i altres moviments més joves”. La rebuda de l’exposició ha sigut positiva. “M’he adonat que el meu crit constant de lluita i resiliència ha tingut ressò. És una sensació molt enriquidora saber que la teva lluita ha tingut algun resultat i ha influenciat generacions més joves amb el discurs que tinc sempre que l’art és un material incendiari”, diu. 

Algunes obres d’artistes més joves com Daniela Ortiz i Núria Güell fan pensar en els seus treballs, però Galindo no sembla gaire pendent del seu ego i valora que altres artistes se sumin a la lluita. “És massa aviat per dir-ho, perquè només fa uns vint-i-cinc anys que treballo, això es veurà quan sigui morta. El que és positiu de treballar constantment és que pots tenir ressò en altres artistes. No sé si és forma de crear escola, sinó de repercussió positiva en la lluita, i la lluita es contagia”, conclou.