MEMÒRIA HISTÒRICA

La repressió franquista a Mallorca: planificada i sanguinària

Des que es va aprovar la llei de fosses a les Balears el 2016, s’han localitzat 89 cossos de represaliats

“A partir del 20 de juliol de 1936 varen començar a detenir gent a Pollença i varen portar el meu padrí al vaixell de vapor Jaume I. Després va ser empresonat a Can Mir i va desaparèixer el 22 de gener de 1937”. Qui parla és Maite Blásquez Losa, neta de Joan Losa Campomar, un dels milers de represaliats pels franquistes a Mallorca, les restes del qual es van poder recuperar a la fossa de Porreres l’any 2016. Quin va ser el crim d’aquest dentista pollencí? Bàsicament ser una persona compromesa i un militant d’esquerres. “Era d’Esquerra Republicana i va fundar el Consell d’Esquerres en el Port de Pollença”, explica Blásquez.

Des de l’aprovació de la llei de fosses a les Illes l’any 2016, s’han localitzat 89 cossos, dels quals se n’han pogut identificar 24. Tots han servit per corroborar que a Mallorca hi va haver una repressió planificada, que va començar amb els primers compassos del cop d’estat. “Des que els colpistes es varen aixecar, hi havia una intenció d’assassinar persones a Mallorca, i hi va haver repressió des del 19 de juliol de 1936”, explica l’historiador Tomeu Garí, la recerca del qual va fer possible l’obertura de la fossa de Porreres.

“La repressió franquista obeïa una estratègia dissenyada pel general Emilio Mola Vidal, amb l’objectiu de paralitzar una possible resistència dels partidaris del front popular”, indica l’historiador porrerenc. Un dels sistemes que es van aplicar per eliminar persones va ser el segrest. “El que s’ha trobat a Calvià, Llucmajor o Marratxí explica l’aplicació d’aquest mètode. Feien desaparèixer persones dels seus pobles, les eliminaven a qualsevol lloc, on les deixaven un dies per donar exemple, i després les portaven al cementiri més proper”, diu Garí. Una altra modalitat van ser les tretes. “Duien persones que estaven tancades a presons com Can Mir, Can Sales o Bellver -totes a Palma- lluny de la capital per assassinar-les, especialment a Porreres”, continua. A partir de l’octubre del 36 i fins a la postguerra, també es van aplicar els consells de guerra, amb “molt poques garanties judicials”.

La memòria privada es fa pública

“El que hem descobert amb l’exhumació de les fosses és que la memòria privada de les víctimes i les famílies era certa. Les restes han deixat en evidència la repressió sanguinària dels colpistes”, diu l’historiador Manel Santana, que va ser director general de Participació i Memòria Democràtica del Govern Balear la legislatura passada. Després d’haver tractat amb nombrosos familiars de les víctimes, Santana destaca com “s’ha socialitzat el dolor en la xarxa familiar”. “Hi ha descendents que no són directes però que són ben conscients de les històries privades dels represaliats i són testimonis del dolor”, assenyala. D’aquí la importància del suport de les institucions per tirar endavant les exhumacions. “Fins que hi hagi la més mínima possibilitat de trobar víctimes, s’ha d’intentar”, diu l’actual director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, que destaca els bons resultats obtinguts en l’excavació de la fossa de Son Coletes (Manacor), malgrat que inicialment es pensava que no era viable.

El 14 d’agost va acabar la primera fase de l’exhumació d’aquesta fossa comuna, amb 18 víctimes localitzades, entre elles, com a mínim, sis milicians de les tropes de Bayo, que havien desembarcat el 16 d’agost del 1936 al Llevant de Mallorca amb l’objectiu de recuperar l’illa de mans dels colpistes. “Des del desembarcament de Bayo hi va haver una violència descontrolada per por que se’ls poguessin afegir simpatitzants”, explica l’historiador Toni Tugores, responsable de les investigacions sobre Son Coletes. A més dels milicians que van morir en combat, molts altres “no varen rebre l’avís d’embarcar el 4 de setembre i varen quedar a Mallorca, entre ells el grup de cinc milicianes infermeres de la Creu Roja. Tots varen ser executats”, diu.

La també historiadora Fanny Tur, que va ser consellera de Cultura la legislatura passada, diu que l’esperit de la repressió va ser “d’aniquilació”. “Volien fer desaparèixer l’enemic, no només guanyar la guerra”, assegura. Per la seva part, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, destaca també “la impunitat” amb la qual es va assassinar.Els investigadors coincideixen a parlar del menyspreu dels feixistes per les víctimes, ja fossin els assassinats o els seus familiars, perquè la repressió no s’acabava amb les morts. L’investigador Lorenç Capellà recorda que “la repressió és un concepte ample” i que “generacions posteriors varen néixer i viure reprimides”.

“Volien destruir la memòria dels adversaris, i això va incloure una part de difamació, de desprestigi i d’humiliació de les famílies”, assegura Fanny Tur, a més de recordar que les dones també van patir repressió sexual.