Fer rock'n'roll amb el pavelló Mies van der Rohe

L'artista nord-americà Mark Bain omple l'edifici del so que extreu de les microvibracions de la pedra, el vidre i l'aigua. L'obra 'Wave shift' està inclosa dins la programació del Sónar+D

La pedra, el formigó i els vidres del pavelló Mies van der Rohe sonen: l'artista Mark Bain revela la sonoritat de l'edifici amb 'Wave shift', una instal·lació inclosa dins la programació del Sónar+D consistent en una sèrie de sensors sísmics instal·lats al soterrani de l'edifici i quatre altaveus que amplifiquen les ones de les microvibracions que es produeixen a l'edifici. "No m'interessa que el pavelló Mies van der Rohe sigui una icona de l'arquitectura moderna, sinó els materials. Un edifici de maó o de fusta sonaria d'una manera diferent", explica l'artista. "És com fer rock'n'roll amb l'arquitectura", subratlla, sobre els projectes específics que fa en edificis. L'obra estarà en funcionament fins diumenge.

'Wave shift' és la cinquena col·laboració entre la fundació Mies van der Rohe i el Sónar. Enguany la institució i el festival han signat un conveni per poder treballar a tres anys vista amb l'objectiu d'adaptar-se a les agendes dels artistes i poder trobar els recursos necessaris per desenvolupar aquestes obres. "El pavelló va néixer dins un esdeveniment on l'experimentació i l'evolució de la disciplina arquitectònica eren importants, i des que l'edifici va ser reconstruït ha tingut als fonaments l'experimentació artística", explica la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos. De fet, l'obra de Mark Bain no s'hauria pogut fer a l'edifici original, perquè només tenia un forjat sanitari en lloc de soterrani.

Mark Bain van descobrir el pavelló Mies van der Rohe als anys 80. "Faig servir l'edifici com un ordinador per generar el so", explica. "El pavelló té molts espais rectilinis, oberts i tancats –afegeix–, que permeten comprimir el so". Malgrat que en aquesta ocasió fa vibrar grans superfícies de vidre, no està preocupat: "El vidre és un material molt flexible".

Una experiència que va més enllà de l'oïda

El so de 'Wave shift' pot ser eixordador, però malgrat que és una peça sonora, l'escolta no és l'únic aspecte que s'ha de tenir en compte. "Mark Bain s'acosta al so d'una manera particular: posa clarament damunt la taula la dimensió del so com a moviment", afirma el comissari de la intervenció en l'edifici, Lluís Nacenta. Per això, l'experiència s'estén a tot el cos i varia al llarg del recorregut a dins. "Pots caminar al llarg de l'ona", subratlla el comissari.

"Mark Bain posa en qüestió la diferència entre matèria i forma a partir d'una interacció profunda amb tots dos aspectes de l'edifici", explica Nacenta. "Quan fas qualsevol intervenció al pavelló Mies van der Rohe en certa manera és una ingerència i sempre l'has de fer des del coneixement profund de l'edifici i des de la perspectiva de posar-lo en valor", conclou el comissari.

Més continguts de