"Els cineastes estan fugint de Rússia: avui és una dictadura"

BarcelonaEl Festival Impacte!, centrat en el cinema sobre drets humans, dedica una sessió a Ucraïna programant el documental Contemplant la foscor (divendres als Cinemes Girona), sobre un coronel ucraïnès que queda cec per l'explosió d'un cotxe bomba durant el conflicte entre Rússia i Ucraïna que va esclatar el 2014 amb la invasió de Crimea. Però el convidat de la sessió no és el director ucraïnès Serhi Volkov, atrapat a Kíiv per la guerra, sinó el productor Alex Shiriaieff. Nascut a Rússia el 1971 però nacionalitzat suec, Shiriaieff és, de fet, un promotor incansable del documental ucraïnès i de les repúbliques exsoviètiques a través de l'ONG sueca B2B Doc, una plataforma de coproducció documental que va néixer precisament arran d'un viatge de Shiriaieff a Ucraïna per rodar un documental sobre com Rússia utilitza l'exportació de gas per influenciar políticament països d'Europa.

“La idea era rodar un petit episodi sobre Ucraïna, però de sobte va esclatar l'Euromaidan i el documental es va convertir en una pel·lícula sobre Ucraïna i el gas rus”, explica Shiriaieff. “Em va impressionar com es van unir per filmar la revolució tots els cineastes ucraïnesos, des dels estudiants de cinema fins als directors consagrats; no feien reportatges o notícies, sinó documentals creatius i brillants de tres o quatre minuts que captaven les sensacions de la revolució”.

Enmig d'una revolució, els ucraïnesos també van ajudar Shiriaieff a completar la seva pel·lícula: de fet, el seu càmera a Kíiv va ser Serhi Volkov, director de Contemplant la foscor. “Quan vaig mostrar el material a Suècia, es van sorprendre molt amb la qualitat dels cineastes ucraïnesos i se'm va ocórrer que jo també els podia ajudar obrint-los oportunitats a Europa”, diu Shiriaieff, que viu i treballa a Suècia des del 1997. Des d'allà, B2B Doc treballa amb directors de Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna, Geòrgia, Armènia i l'Azerbaidjan. “Volem que siguin països lliures i democràtics, millorar la llibertat d'expressió i el respecte als drets humans. Alguns d'aquests països estan en guerra i tenen territoris ocupats. N'hi ha dos que són dictadures pures. Però al mateix temps tenen un bagatge cultural i cinematogràfic extraordinari gràcies al llegat soviètic. Saben explicar històries amb el llenguatge audiovisual però no dominen el mercat de finançament internacional”.

Borís Ieltsin, punt d'inflexió

Shiriaieff es va formar com a periodista televisiu a finals dels 80 a la Rússia de la Perestroika, on la vida era “terrible” però ell se sentia “optimista” perquè creia que la seva feina podia contribuir a “canviar la societat”. Però quan la Unió Soviètica es va desintegrar i va començar a viatjar a l'estranger va canviar d'idea. “Em vaig adonar que el que jo feia a la televisió russa no era periodisme, sinó una mena de performance audiovisual sense cap funció social”, recorda. A mitjans dels 90 va començar a treballar per a la televisió pública sueca i el 1996 va anar a Moscou com a enviat especial per entrevistar el president rus, Borís Ieltsin. “Va ser el meu punt d'inflexió –diu–. Després d'entrevistar-lo em vaig adonar que no tenia res a fer a Rússia i em vaig instal·lar a Suècia”.

Shiriaieff assegura que la pressió de l'estat rus sobre els cineastes s'ha incrementat en els últims anys. Ell mateix va haver de prendre mesures de seguretat després del seu documental sobre el gas rus, molt crític amb la utilització política que en feia el govern rus des de l'era soviètica. Diu que va patir conseqüències, però que no pot entrar en detalls per motius de seguretat. “La meva mare encara viu a Rússia i haig de pensar en ella, especialment ara que estic tan implicat en la cobertura de la guerra”. Li preocupen les noves lleis de Putin, amb penes de 15 anys de presó per als que, com ell, denuncien la invasió. “No és cap broma –diu–. Els nostres col·legues cineastes estan fugint de Rússia i quan arriben a la frontera els revisen els ordinadors i els mòbils, busquen la mínima excusa per no deixar-los marxar. El que es viu ara a Rússia és una dictadura pura. És impossible fer cinema amb llibertat a la Rússia actual”.