Cinema
Cultura 17/11/2021

“Com s’aconsegueix rodar més en català?”

Judith Colell s'estrena com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català en la festa de les candidatures dels premis Gaudí

2 min
Judtih Colell presdenta de l'Academia del Cinema Català

BarcelonaNomés sis produccions de ficció rodades en llengua catalana és la dada que l’Acadèmia del Cinema Català dona com a preàmbul a les nominacions d’enguany i a la gala del MNAC. "I com s’aconsegueix rodar més en català?", li pregunto de seguida que la veig a Judith Colell, nova presidenta després dels anys, intensos i profitosos, d’Isona Passola. “No ho sé, tenim molta més feina de la que m’imaginava que tindríem. Calen moltes complicitats i cal que la Generalitat s’impliqui molt més”. Som a la festa dels candidats als Gaudí a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, una d’aquelles trobades que l’Acadèmia ha cimentat precisament perquè aquesta mena de complicitats que demana Colell tinguin tangibilitat i no siguin abstraccions que queden bé de dir.

Un dels primers a arribar és l’hiperactiu productor Tono Folguera, que enguany s’ha superat: Mediterráneo, Llibertat i Balandrau. Li pregunto si pot descansar de tant en tant: “Falta em fa. Ho faré el dia que aconsegueixi fer una pel·li que doni una mica de diners!” L’acompanyen la seva companya Danielle Schleif, guionista de Mediterráneo, i el seu fill Son, que debuta en una festa. També, esclar, Marcel Barrena, director de la pel·lícula sobre Open Arms, amb qui parlem de recaptacions: “A Catalunya ha anat molt bé, a Espanya una mica menys bé. Ha atret més l’atenció una ferida tancada com ETA a Maixabel que no pas una ferida oberta com els naufragis de refugiats al mar”. Està content, no para de presentar la pel·lícula en sessions escolars –a l’escola Vedruna del Raval i a la Lurdes de Sant Gervasi, per exemple– i alguna nominació als Goya els aniria de perles per poder reactivar la flama del film.

Neus Ballús també està contenta. S’està parlant molt de Sis dies corrents, que es presenta demà a L’Alternativa, el festival que ara mateix té dinamitzada i fecundada la ciutat amb cinema arriscat i divers. Barrena demana el vot a l’acompanyant de Colell: “Home, però com a directora votaré la Neus, eh?”

La diversitat, explica Colell quan pren la paraula per adreçar-se als assistents, és també una assignatura pendent dins del cinema català i els seus professionals. La diversitat sexual, de gènere, funcional, de classe... “La visibilització d’aquesta diversitat pot contribuir a fer un món una mica millor. És important que hi posem el coll”, emfasitza. Si hi ha algun punt de diversitat i de fulgor cinèfil avui a Barcelona és, sens dubte, els Cinemes Girona, que no paren d’estrenar i de programar mostres i festivals amb molt bona acollida de públic: “Aquest mes estem bullint, és una bogeria”, exclama qui és la seva ànima, el gran Toni Espinosa, que també és productor de Mía y Moi. Molt bona notícia que un cinema bulli del que ha de bullir, de pel·lícules i d’espectadors. La ciutat té batec, encara.

stats