TEATRE

‘Scaramouche’, llum i humor a la Revolució Francesa

Dagoll Dagom ja assaja el seu nou muntatge, còmic i ambientat el 1789, al Teatre Victòria

El poder del teatre pot fer que el rerefons històric i polític d’una obra emprengui camins inescrutables, i molt divertits. El nou musical de Dagoll Dagom, Scaramouche, transcorre l’any de l’esclat de la Revolució Francesa, però a més d’aquest fet hi ha un altre fenomen que sacseja l’escenari: quan l’actriu Mireia Mambo, que fa el paper de Camilla, canta La Revolució Italiana, totes les mirades es concentren en ella i la companyia en ple queda seduïda per la seva veu i els seus moviments. En aquell moment ha aconseguit el que pretenia, que el Teatre Victòria, immers en la voràgine dels assajos, es converteixi gairebé en un cabaret parisenc.

Quan s’acaba el número de La Revolució Italiana i els intèrprets es preparen per a la pròxima escena, l’escenògrafa Montse Amenós s’acosta a Mireia Mambo per explicar-li alguna cosa d’una faldilla amb plomes que sembla que evoqui els bojos anys 20. Si la Camilla acaba empunyant una baioneta no se sabrà fins al dia de l’estrena, el 23 de setembre. El que sí que queda força clar només amb aquest fragment de l’obra, i també quan el poble manifesta el profund malestar per les condicions en què ha de viure la gent, és que la música d’Albert Guinovart i les lletres del director, Joan Lluís Bozzo, i de David Pintó i Joan Vives prometen emocions intenses que van directes a la vena.

El protagonista del muntatge, Toni Viñals, repeteix amb la companyia després de Mar i cel, però ara treballa en un registre diferent. “ Mar i cel tenia un punt fosc, tràgic. En canvi, Scaramouche és molt lluminós”, diu l’actor. Les classes d’esgrima amb el mestre Jesús Esperanza són el que li ha resultat “més fàcil”, perquè ja n’havia fet abans, però ha hagut de pair l’envergadura del projecte. “He hagut d’anar rebaixant l’eufòria de ser el protagonista d’un gran muntatge al Victòria”, explica l’actor. A més, Vinyals fa dos personatges: un revolucionari que atempta contra l’aristocràcia i l’actor de Comedia dell’Arte en què es transforma per fugir de la justícia.

Fa pocs dies que la companyia ha desembarcat al teatre per començar a assajar amb l’escenografia i el vestuari. “Mirar-te al mirall i veure’t transformat, vulguis o no, et canvia la respiració i la manera de caminar”, conclou Viñals. L’escenografia de Scaramouche és encara més gegantina que el vaixell de Mar i cel. Alfons Flores ha dissenyat un teatre d’època que s’ha menjat una part de la platea. La taula on la companyia assaja una altra escena, un luxós sopar d’aristòcrates superficials i mesquins, baixa del sostre. Ana San Martín torna a posar-se dins la pell d’un altra dona amb l’ànima atribolada. Però mentre que a la Blanca de Mar i cel li queia la bena dels ulls quan s’enamorava del Saïd, l’Olympia de Scaramouche arrufa el nas davant un plat de faisà perquè el seu amfitrió, un marquès que interpreta Frank Capdet, ha portat a la picota un home que n’havia caçat un a les seves propietats. Almenys es podrà desfogar. Poc després toca assajar les lluites d’espases. L’actriu torna a l’escenari sense el mirinyac i amb un protector per a l’espatlla que la converteix en una Lara Croft del segle XVIII.

També s’entrenen amb les espases Toni Viñals i el malvat de l’obra, un marquès encarnat per Ivan Labanda. “El personatge és un bombó, té moltes cares i molt sentit de l’humor. És molt fill de puta i alhora fa riure. Me’l plantejo com un cub de Rubik”, diu Labanda. El repartiment de l’espectacle està format per 18 actors i 10 músics. L’Orquestra de Lleida enregistrarà la part de la banda sonora gravada. D’aquesta nova aventura de Dagoll Dagom, la productora, Anna Rosa Cisquella, afirma que els feia “molta gràcia recuperar el registre de la comèdia”. El pressupost de Scaramouche és de 800.000 euros.

Més continguts de