Cultura 14/02/2015

Els secrets austríacs de Salvador Dalí

L’artista empordanès es va inspirar en els paisatges del país per pintar dos olis emblemàtics datats el 1937

Antoni Ribas Tur
5 min
Els secrets austríacs de Salvador Dalí

Barcelona“Salvador Dalí no només es va inspirar en els paisatges de l’entorn de Cadaqués, especialment el cap de Creus -explica l’historiador de l’art austríac Linus Klumpner-. En molts casos es va inspirar en el lloc on era. Tenint en compte aquest fet, es poden fer nous descobriments en les seves pintures”. Klumpner ha analitzat en profunditat l’estada que l’artista empordanès va fer a Àustria el 1937 i ha fet diverses descobertes sucoses, sobretot les que fan referència a dos olis destacats de l’etapa surrealista de Dalí, tots dos datats el 1937: La invenció dels monstres i Metamorfosi de Narcís.

La tesi d’aquest expert es capbussa en la lletra petita de l’art i la biografia de Dalí. Per reconstruir què va fer l’artista a Àustria i on va ser, Klumpner ha tingut en compte detalls mínims com els mata-segells de les postals que va enviar a personatges com Picasso, Magritte i André Breton. També en textos i esbossos realitzats amb el paper de carta dels hotels on es va allotjar i va instal·lar el seu taller. Pel que fa a La invenció dels monstres, Klumpner explica l’origen de la girafa en flames, un motiu recurrent en l’obra de Dalí d’aquells anys, i identifica el paisatge que hi apareix al fons, així com les muntanyes que emmarquen l’escena de Metamorfosi de Narcís. A més d’aquests olis cabdals, Klumpner ha localitzat els edificis que apareixen a Ciutat de calaixos i ha trobat fragments d’anuncis publicitaris apareguts en aquell moment a Àustria en altres treballs. En aquell país, Dalí també va treballar en una de les seves creacions més difoses en el camp de la moda, el barret amb forma de sabata de taló que va dissenyar en col·laboració amb Elsa Schiaparelli.

Els monstres de la guerra

Àustria va ser un dels països on Dalí i Gala es van instal·lar després d’abandonar Espanya arran de l’esclat de la Guerra Civil, durant un periple que també els va portar a Londres, Florència i França. “Van passar prop de mig any a Àustria”, recorda Klumpner, que ha comprovat que l’artista va començar a treballar en La invenció dels monstres a l’estat d’Estíria. El paisatge del fons de la pintura és fosc i opressiu, molt diferent de la lluminositat dels seus paratges empordanesos, i l’obra està relacionada amb els horrors de la guerra: la Guerra Civil, que li havia fet abandonar l’Estat, l’expansió imparable d’Adolf Hitler i la imminència de l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

“Segons Nostradamus l’aparició dels monstres presagia l’esclat de la guerra”, va escriure Dalí a l’Art Institute de Chicago quan el museu va comprar La invenció dels monstres el 1943. També va explicar el dens teixit de personatges que hi va representar: “La vaig pintar a les muntanyes de Semmering, a prop de Viena, pocs mesos abans de l’Anschluss [la unió política d’Alemanya i Àustria el març del 1938] i té un caràcter profètic -va escriure al mateix text-. Les dones cavall simbolitzen els monstres dels rius materns. La girafa en flames simbolitza el monstre apocalíptic masculí. [...] Gala i Dalí simbolitzen monstres sentimentals. El petit gos blau no és un monstre vertader”. En concret, segons ha pogut esbrinar Klumpner, la muntanya que apareix a l’obra és la de Polleroswand. Mentre l’estava fent, Dalí s’allotjava i tenia el taller en una habitació de l’Hotel Südbahn, un establiment de luxe aïllat en la natura des del qual es podia veure perfectament aquesta muntanya.

Però no tots els detalls que Dalí dóna són tan fiables. “La datació que dóna de La invenció dels monstres no és certa. A vegades es feia venir bé les dates i sempre va intentar promocionar les seves habilitats profètiques. Com que la girafa en flames és el monstre de l’Apocalipsi, la va col·locar al davant de les muntanyes de Semmering i va dir que havia predit l’Anschluss. Però La invenció dels monstres i Metamorfosi de Narcís es van exposar el juliol del 1937 a la Galeria Renou & Colle de París, així que les devia finalitzar a Àustria”, subratlla l’expert.

La invenció dels monstres és l’obra en què la girafa en flames apareix per primera vegada en l’obra de Dalí. És monstruosa, i reflecteix la capacitat de l’artista de generar imatges pertorbadores. Segons Klumpner, té l’origen en la fotografia de l’accident d’un zepelí apareguda a la premsa austríaca. “El 6 de maig del 1937, mentre Dalí treballava en La invenció dels monstres, es va produir l’accident del Hindenburg. Com que la història d’aquesta catàstrofe va ser notícia i la imatge va aparèixer a gairebé tots els diaris, vaig comparar-la amb la de la girafa en flames -diu Klumpner-. Tenint en compte el mètode paranoicocrític de Dalí, el zepelí en flames tocant el terra, i l’embarcador que hi ha a la vora, sembla una girafa en flames”.

Un home, una mà, una flor

“Si es contempla durant algun temps, amb una lleugera distància i una certa fixesa distreta, la figura hipnòticament immòbil de Narcís, desapareix gradualment fins a tornar-se absolutament invisible”, va escriure Dalí sobre Metaformosi de Narcís. La pintura està acompanyada d’un poema escrit en paral·lel, publicat en català per l’editorial Galaxia Gutenberg el 2009, coincidint amb el préstec temporal de l’obra que la Tate Modern va fer al Teatre-Museu Dalí. “La metamorfosi del mite té lloc en aquest precís instant, ja que la imatge de Narcís es transforma en la imatge d’una mà que sorgeix del seu propi reflex -continua el text-. Aquesta mà sosté amb la punta dels dits un ou, el bulb d’on neix el nou Narcís, la flor. Al costat, es pot observar l’escultura calcària de la mà, mà fòssil de l’aigua que sosté la flor oberta”. Altra vegada, el paisatge que tanca la composició és a Àustria: la muntanya de Valluga.

Dalí considerava que Metamorfosi de Narcís eren “el primer poema i el primer quadre totalment obtinguts segons l’aplicació integral del mètode paranoicocrític”, que feia de la realitat un pou inesgotable d’imatges surrealistes. Quan Dalí va visitar Sigmund Freud el 1938 li va ensenyar aquesta pintura i també un article que havia escrit sobre la paranoia. Després de la trobada, el pare de la psicoanàlisi va escriure a l’escriptor austríac Stefan Zweig, que havia fet possible la trobada, dient-li que seria interessant estudiar el creixement d’aquesta obra.

Així mateix, Ciutat de calaixos, datada el 1936, reflecteix el desig que Dalí tenia de conèixer Freud: a l’extrem dret hi va integrar l’església de Sant Canisi a Viena, prop d’on Freud tenia la consulta. “Dalí va dir que s’havia intentat trobar amb Freud a Viena en diverses ocasions i aquesta obra prova que va viatjar a Àustria diversos cops abans del 1937”, conclou l’investigador.

stats