“Sennett és un gran comunicador que no es precipita ni banalitza”

BarcelonaCom a sociòloga, quina diria que és l’aportació principal de Richard Sennett?

Sennett sempre ha enfocat la seva sociologia com una mirada que va des de les preguntes fonamentals sobre el fet de viure en societat fins a les qüestions més quotidianes. Per això se’l pot considerar un continuador dels clàssics de la sociologia, com George Simmel o Marx Weber. Sennett vol comprendre, però no només el que està mirant en aquell moment, per exemple, les relacions laborals a les grans empreses financeres de Wall Street o en un taller del segle XIX, sinó que és capaç de posar en relació les dues coses per fer-nos entendre com ha canviat la societat.

Com el definiria?

Com un weberià, perquè el mou la idea de comprendre ( verstehen ) com els individus atorguen significat a les accions, malgrat que hi ha estructures invisibles que els mouen com fils invisibles. Sennett sap fer-nos entendre el joc entre aquestes dues dimensions de la vida. Es defineix com un home d’esquerres. Jo hi afegeixo l’atribut romàntic, en un sentit positiu, perquè en la seva sociologia hi ha una crítica no determinista -com sí que ho era la de Pierre Bourdieu- que sempre es fixa en les formes en què la societat reinventa els valors humanistes: la cooperació, la feina ben feta, els rituals de convivència.

És poc teòric, està molt arrapat a la realitat.

Sí, perquè té l’habilitat de convertir un estudi de cas en un exemple d’un fenomen social de gran abast. Però alhora enfoca el sentit de les coses i ens porta a interrogar-nos sobre els nostres valors. Té una virtut que l’acaba fent un referent genial: és un gran comunicador, però no banalitza ni fa anàlisis precipitades de les coses. Al darrere dels seus llibres hi ha molta feina d’investigació.