'El gran fons': per què tots els noruecs són milionaris?

'El gran fons'

Harald Zwart per a TVNorge. En emissió en VOSC a Filmin

Com és que mentre molts països del món adoptaven mesures d'austeritat econòmica, els noruecs es feien milionaris? Ho explica un reporter de la CNN quan engega el primer episodi d'El gran fons, aquesta sèrie còmica que es pot veure a Filmin i que el seu creador, Harald Zwart, defineix com “The office, però amb un problema d'un bilió de dòlars”. A Noruega, un país amb poc més de cinc milions d'habitants, van descobrir petroli a la costa als anys seixanta. Un recurs natural els excedents de riquesa del qual gestiona l'anomenat Fons del Petroli, una institució pública destinada a garantir el manteniment de l'estat del benestar. Zwart ambienta la seva sitcom en les fictícies oficines centrals del fons en qüestió, que es converteixen en territori de disputa de dues formes confrontades d'entendre la gestió econòmica, la socialista i la liberal.

En Per Grepp (Thomas Gullestad), el protagonista masculí d'El gran fons, se'ns presenta com una mena de Llop de Wall Street, però sense l'addicció als estimulants. Una figura masculina ambiciosa, carismàtica i admirada per la resta de treballadors per la seva capacitat de mantenir la corba de beneficis en alça constant. Com en el film de Martin Scorsese, la sèrie també transmet, a la seva manera més modesta, l'eròtica de la inversió: la fascinació pels números que s'enfilen, l'adrenalina per una venda contra rellotge, la musicalitat accelerada d'executar el tràmit abans que tanqui la borsa... Lluny del protagonista de The office, aquell encarregat mediocre que queia molt pitjor del que ell es pensava a la gent de la seva feina, en Per fa olor de triomf. Però no tarda en aparèixer la seva Nèmesi, la Kathrine Holand (Kathrine Thorborg Johansen), membre d'un comitè d'ètica que aconsegueix que la fitxin per treballar al Fons. “Sembla sortida d'una escola Waldorf”, comenten en to despectiu en Per i el seu col·lega inseparable, l'Odd Stormoen (Elias Holmen Sørensen) a propòsit de l'estil de la Kathrine, a les antípodes de la imatge d'executiva agressiva. En Per i la Kathrine encarnen visions oposades de com s'ha de gestionar el fons. L'home no entén que no s'aspiri al màxim benefici, sense miraments. Ella exerceix de veu de la consciència socialdemòcrata quan en una negociació s'està a punt de traspassar alguna línia vermella ètica, social o mediambiental. Les guspires dels seus sabotatges mutus no triguen a encendre una evident química sexual.

La revenja de l'humor noruec

El gran fons aconsegueix els seus millors moments explotant amb humor la paradoxa que un dels fons d'inversió més poderosos del planeta pretengui funcionar amb coordenades socialistes. A la manera de The office, però amb una comicitat més blanca, també desmitifica les dinàmiques d'empresa a base de llançar dards a les xerrades motivacionals, les invitacions interessades a Nobels de la pau, els funcionaris dropos, la falta de diplomàcia internacional o les ingerències de l'ambaixadora dels Estats Units (Marcia Gay Harden)... La sèrie també conrea l'humor del xoc cultural en episodis com aquell en què els noruecs es vengen del menyspreu amb què sempre els havien tractat els suecs durant una negociació per comprar accions de Volvo, “aquesta empresa sueca en mans dels xinesos”. A mesura que avancen els episodis, però, la sèrie s'allunya cada cop més del sarcasme estil The office per endinsar-se en la comèdia romàntica. De la mateixa manera, abandona la possibilitat d'oferir una mirada incisiva a les contradiccions del Fons del Petroli per celebrar l'amor impossible entre capitalisme liberal i consciència socialdemòcrata.