Cultura 15/02/2022

Set anys d'assetjament i amenaces de mort a una actriu

Roser Tapias porta des del 2015 intentant posar fi a un malson que va iniciar-se pel fenomen fan i que no s’ha frenat malgrat tenir una sentència

4 min
L'actriu Roser Tapias

Barcelona“El crim del carrer Balmes no es va acabar de cometre perquè la meuca no va obrir la porta [...]. Va tenir molta, molta por. Si la truja hagués obert, el crim s’hauria comès”. És l’escrit que el 23 de febrer del 2021 l’assetjadora de l’actriu Roser Tapias va escriure a les seves xarxes socials. Relatava els fets que havien passat uns anys abans, quan aquesta noia va presentar-se al domicili de l’actriu amb un ganivet amenaçant-la de mort i va escriure puta a la porta.

Roser Tapias (Barcelona, 1989) és una actriu que ha participat en sèries com La Riera o L’última nit del Karaoke –i aviat estrenarà Alba, a Atresmedia– i pel·lícules com Èxode o Animals, així com en projectes teatrals com InFaust al Teatre Akadèmia. El 2015 va començar un malson que, set anys després i amb una sentència pel mig, encara continua. L’assetjament va arrencar a partir del fenomen fan: una seguidora del que llavors era la seva parella –un actor conegut– va focalitzar la ira en ella.

L’obsessió va derivar en assetjament per les xarxes socials, insults, amenaces de mort (“Et passarà el mateix que a John Lennon”) i suplantació d’identitat. La noia –que es defineix com a actriu i poeta– va aconseguir el telèfon i l’adreça de la Roser i va començar a posar imatges d’ella en pàgines pornogràfiques i de contactes i a l’aplicació Tinder, i fins i tot va repartir el telèfon d’ella en una discoteca. Això va propiciar que molts homes li truquessin amb proposicions sexuals o demanant-li per quedar. Per a la Roser i l’equip legal que l’acompanya aquesta ha sigut una de les grans dificultats d’aquest llarg procés: poder posar fi al ciberassetjament. “No té un espai i un temps. No s’acaba mai. Denunciaves un compte, però als pocs segons en sortia un altre. Bloqueges un correu, però als cinc minuts en té un de nou”, explica l’actriu.

500 correus en dos mesos

En dos mesos, entre l'agost i el setembre del 2020, la Roser va rebre més de 500 correus amb desqualificacions i insults. I això que dos mesos abans, el 10 de juny del 2020, hi va haver una sentència per conformitat en què l’assetjadora reconeixia els fets i assumia tres delictes: un any de presó per assetjament, 18 mesos de multa (3 euros diaris) per un delicte continuat de trencament de mesures cautelars i 6 mesos de multa per danys. A més d’una indemnització de 850 euros.

La Roser va presentar una denúncia als Mossos i després de l’episodi del ganivet va aconseguir una ordre d’allunyament, però la sentència no va arribar fins pràcticament cinc anys més tard que rebés el primer avís de l’assetjadora a través d’Instagram. Pensava que la sentència suposaria un punt final, però la calma va durar ben poc i va haver d’obrir un segon procediment que està en fase d’instrucció. “Són gairebé set anys arrossegant costos emocionals i econòmics, set anys de teràpia, d’antidepressius i advocats. Set anys de desesperació i impotència”, diu la Roser, que ha aconseguit una ordre de protecció: prohibició d’aproximació a la víctima a menys de 500 metres i prohibició de comunicació per qualsevol mitjà.

La persecució a què ha estat sotmesa ha tingut conseqüències personals i professionals. “Vaig agafar por a fer teatre, em pensava que em tirarien una pedra des de la platea. Estar plenament concentrada em suposava un gran esforç”, explica. Perquè l’assetjament no només era virtual, a través de les xarxes: la noia trucava i enviava correus al seu representant i a feines on ella estava treballant. També va començar a fer-se visible. Es va presentar al teatre on ella tenia una funció o fins i tot en un acte a Igualada. També li deixava cartes per sota de la porta de casa. “Els meus pares feien guàrdia cada dia al teatre quan jo feia funció”, recorda. A les taquilles tenien una fotografia de l’assetjadora per evitar incidents, i fins i tot el seu equip legal li ha arribat a posar vigilància a casa.

Por i revictimització

La Roser va agafar por. Va tenir una depressió i va començar a dubtar del que estava passant al seu voltant. Alguns comentaris no ajudaven, com el d’una mossa d’esquadra que li va rebaixar la dimensió del que estava vivint: “Em va dir: «No et farà res, que és molt primeta»”. Durant un temps va viure un procés de revictimització, de dubtar de la seva pròpia “percepció de la normalitat”. “Ets actriu i has de poder aguantar això”, li deien algunes persones, fent-la sentir una “exagerada”. 

“No es pot minimitzar un assetjament, ni que sigui invisible, a través de les xarxes. És molt dur per a la gent que t’envolta. Et sents sola perquè no en vols parlar, vols estar amb els amics i passar-t’ho bé. Ho portes d’amagat i tens molta solitud”, explica l’actriu, que ho ha “intentat tot” durant aquests set anys. Va canviar-se el número de telèfon, va abandonar Instagram un temps, va acostumar-se a no anar sola als actes públics i va marxar a Madrid el 2019, on va poder viure sense la por de pensar en tot moment que l’assetjadora tornés a aparèixer amb un ganivet. “Anar a comprar el pa tranquil·lament” va ser alliberador.

Durant aquests set anys, però, també n’ha extret coses positives. “Passar per un fet tan traumàtic m’ha fet millor: millor amiga, millor filla i millor actriu. He gestionat situacions i emocions que pensava que mai viuria. I m'he adonat de com soc d'afortunada de tenir l'entorn que tinc”, reflexiona després d’uns dies ordenant les idees, sobretot arran de la denúncia que la també actriu Candela Peña va fer per l’assetjament i amenaces que rebia d’una dona. Una experiència que, pel que la Roser ha parlat amb altra gent de la professió, “és molt més comuna del que ens pensem”. Té clar que amb aquest pas madurat durant molt de temps no vol mostrar-se com una víctima ni buscar compassió; tampoc que la noia acabi a la presó. Només desitja que aquest malson s’acabi: ser actriu no ha d’implicar pagar aquest preu, la popularitat no ho justifica tot.

stats