Sexe i desig: com ens enganya la ficció

L'actriu Keira Knightley no rodarà més escenes de sexe dirigides per homes. "No vull fer aquestes escenes de sexe horribles en què tothom està grunyint", va dir la intèrpret la setmana passada al podcast Chanel Connects. La seva decisió respon a l'oposició de "retratar la mirada masculina" en la sexualitat al cinema i alimenta el debat sobre quin rol ha de jugar la ficció a l'hora de mostrar els seus protagonistes intercanviant fluids. Les pel·lícules, els llibres i les sèries han sigut i són, per a molta gent, una font de coneixement sobre el desig. Ara bé, fins a quin punt són responsables de la nostra educació sexual? Es pot demanar a les ficcions que tinguin aquest paper? Quin impacte tenen en la idea que ens fem de la sexualitat?

Per a la psicòloga especialitzada en sexologia i teràpia de parella Marina Castro, el problema principal recau en el fet que la ficció marca les expectatives de la realitat. "La gent acaba intentant copiar el que veu al cinema i a la televisió o als llibres. Es genera una mitologia sobre el que hauria de ser una relació sexual que no és real", afirma Castro. Les ficcions reprodueixen uns "patrons irrealistes" que, segons la psicòloga, tendeixen a seguir els mateixos passos. "El sexe sempre és lineal, es comença i s'acaba. Hi ha preliminars, després penetració i sempre hi ha un orgasme durant la penetració, quan el 80% de les dones mai podran tenir un orgasme només amb penetració", explica Castro. D'aquí es desprèn també que si una dona frena abans d'acabar "és una escalfabraguetes", mentre que si ho fa un home "no està complint amb la seva masculinitat".

La dona, penalitzada

Concebre la sexualitat tal com ens l'ensenyen a la ficció pot desembocar en "problemes sexuals molt greus", diu la psicòloga. Però durant molts anys aquesta ha sigut una de les poques eines per aprendre i trencar tabús. El grup de recerca CINEMA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat la representació de la sexualitat femenina al cinema espanyol durant el franquisme. "En moltes pel·lícules el desig femení està alineat amb el matrimoni heterosexual i l'ascens social", afirma el professor de la UPF Albert Elduque, que ha estudiat sobretot els films protagonitzats per Carmen Sevilla. L'actriu interpreta dones "que han d'arribar verges al matrimoni" en films on el cos femení "està molt lligat a la idea de pàtria i de llar", explica Elduque.

Totes aquelles pel·lícules del segle passat –en què qüestions com l'avortament o l'homosexualitat eren invisibles– es veuen exageradament esbiaixades amb el pas del temps. Ara bé, de la mateixa manera que van marcar la idea de la sexualitat aleshores, el que ara passa per les pantalles està determinant el concepte que en tenim en l'actualitat. "Ens relacionem sexualment i afectivament de manera molt semblant a com els models culturals ens proposen. S'han anat transformant, però se segueix donant el missatge que la sexualitat de la dona està penalitzada, i l'única manera de fer-la visible és a través de l'objectualització", destaca l'educador sexual i activista trans Teo Pardo. Les relacions que surten de la norma heterosexual, afegeix Pardo, "o són invisibles o acostumen a ser pous de desgràcia".

Els experts coincideixen en definir a les ficcions un model de sexualitat "heterosexual, enfocada al plaer masculí i coitocèntrica". L'artista i extreballadora sexual Amarna Miller explica que "a l'hora de passar a l'acció sempre hi ha el·lipsis estranyes" i subratlla que les relacions sexuals es presenten de manera idealitzada. "No hi ha escenes en què les coses surtin malament, o que mostrin moments estranys com el de posar-se el preservatiu. També s'idealitzen els cossos de les dones, que sempre apareixen depilades i mai tenen la regla. Mentre la masturbació masculina es representa amb normalitat, el desig femení no és tan visibile", assenyala Miller, que acaba de publicar el llibre Vírgenes, esposas, amantes, putas (Ediciones Martínez Roca).

Una mirada coitocèntrica

L'impacte d'aquest model a l'hora de marcar una idea de la sexualitat és general i, per tant, també té incidència directa en els adolescents. Pardo imparteix tallers a les aules dels instituts i, de la seva experiència, n'extreu que la pornografia s'ha convertit en una de les principals vies d'informació dels joves sobre sexualitat. "La diferència respecte fa deu anys és que, amb l'aparició d'internet, l'accés al porno és molt més precoç, i aquests continguts acaben educant la mirada dels joves. Entenen la sexualitat d'una manera absolutament coitocèntrica. Això té a veure amb la pornografia, però també amb les classes de naturals que donen una visió purament biològica de la sexualitat", diu Pardo.

Per eixamplar les mirades i aportar una mica d'aire fresc en la ficció, Terrassa tindrà aquest any un festival de cinema orientat en l'educació sexual. El Sex Education Film Fest se celebrarà els dies 22 i 23 de febrer amb la intenció de "normalitzar totes les sexualitats a la gran pantalla", explica un dels creadors de la iniciativa, Iván Albacete. Des del seu punt de vista, un dels rols de les pel·lícules és "actuar com un efecte mirall, que permetin comprendre les històries i empatitzar-hi, així com també normalitzar-les". Els últims anys han sorgit ficcions clarament orientades en aquesta línia, com les sèries Sex education i Euphoria, que han fet furor sobretot entre el públic adolescent. Les dues han marcat un abans i un després en la ficció a l'incorporar desacomplexadament escenes sobre la sexualitat i els dubtes que genera, com també al donar rellevància a personatges transsexuals sense que aquest fet condicioni les seves trames. "Serveixen per construir un nou imaginari. Tot i així, no n'hi ha prou, necessitem més ficcions que vagin en aquesta línia per transformar la mirada del públic", afirma Albacete.

A la literatura, el panorama no varia gaire. "Sempre ha predominat el discurs de la dona desitjada en comptes de la dona desitjant. La sexualitat femenina és passiva, cosa completament inútil per a les que l'haurien de viure però molt útil per al lector masculí", assenyala l'escriptora i editora Luna Miguel, que a l'assaig Caliente (Lumen) fa una dissecció de la representació del desig de les dones a la ficció i a la societat. Al llibre, l'autora menciona a contracor l'arxiconeguda escena de Meg Ryan a la pel·lícula Quan en Harry va trobar la Sally com una evidència que pràcticament no hi ha més exemples popularitzats sobre orgasmes femenins a la ficció. "Cal trencar amb aquest imaginari d'orgasmes delirantment fingits i de sonoritat boja. Si la ficció no és pornogràfica, per què fem aquesta performance tan nefasta de la sexualitat de la dona?", es pregunta Miguel.

De 'La Sonrisa Vertical' a Eva Baltasar

Malgrat que la literatura també reprodueix models amb nombroses mancances, els últims anys ha experimentat un canvi en el tractament de la sexualitat. "Abans el sexe explícit era propi només de col·leccions com La Sonrisa Vertical i de llibres sobre literatura eròtica. Ara hi ha sexe en bona part de la narrativa que es publica, i sobretot a la narrativa escrita per dones. Ha passat de ser un tema literari categoritzat i marginal a formar part de la mateixa trama i a convertir-se en una qüestió d'anàlisi també de la literatura assagística", diu Miguel, que cita com a exemples els llibres d'Eva Baltasar, Annie Ernaux, Anna Pacheco i Sabina Urraca, com també l'assaig La luxúria (Fragmenta) d'Anna Punsoda en l'àmbit de la no-ficció.

Aquests títols conviuen a les llibreries amb d'altres en què la sexualitat actua com un dels motors bàsics de la trama, però on la dona segueix sent sotmesa als designis de l'home. Els fenòmens de 50 ombres d'en Grey (Rosa dels Vents), d'E.L. James, i la saga After (Columna), d'Anna Todd, ho exemplifiquen molt bé. Miguel explica que "són llibres escrits per dones i plens de banderes vermelles", però no creu que s'hagi de culpabilitzar els creadors del missatge que envien. "A la ficció, en general, no se li pot exigir res. No crec que s’hagi de demanar responsabilitat als autors, però sí als que publiquen aquestes ficcions", considera Miguel.

La psicòloga Marina Castro coincideix en destacar el patró de la submissió femenina a les novel·les eròtiques actuals. "Al 90% dels títols la protagonista és una noia inexperta sexualment que coneix un home poderós i complicat. Ell la sedueix, ella es torna boja pel sexe, soluciona els problemes de l'home i s'acaben casant i tenint fills. Aquest prototip romàntic és molt destructiu, perquè va associat al maltractament de la dona i a la idea que ella l'ha d'aguantar per acabar salvant-lo", resumeix Castro.

Castro explica que en una llibreria de Girona les novel·les eròtiques estan agrupades a la prestatgeria de ciència-ficció. La decisió pot semblar desmesurada, però, segons la psicòloga, és una manera eficaç d'avisar que el que es narra no es pot prendre al peu de la lletra, com tampoc es pot fer amb les escenes sexuals de les pel·lícules i les sèries. "Hi ha molta diversitat de postures, però no sempre es poden practicar a la vida real, perquè cal força i flexibilitat. En una de les més comunes, l'home agafa en braços la dona i ella s'aguanta contra una porta o una paret. La majoria de gent no pot aguantar a coll la seva parella, i la majoria de dones no estan tan primes perquè això es pugui fer", diu Castro. Una bona manera de resoldre la confusió i prendre consciència de la frontera entre realitat i ficció, afegeix la psicòloga, seria incorporar un avís que digui: "No intentis fer això a casa, perquè és ciència-ficció".