Cultura 22/06/2021

La sexualitat dels mariners: lliures al mar, castigats a terra ferma

El Museu Marítim explora el desig entre els tripulants des del segle XVI fins avui

4 min
Una imatge de l'exposició que es pot veure al Museu Marítim

BarcelonaEl desig sexual entre homes o entre dones ha existit sempre, tant a terra ferma com al mar, però potser dalt dels vaixells tot fluïa més. Si més no, aquesta és una de les tesis que defensa la nova exposició del Museu Marítim, El desig és tan fluid com la mar, que obrirà les portes al públic el dilluns 28 de juny, el Dia de l'Orgull. "Eren molts mesos d'aïllament i alguns heterosexuals, que podien ser molt rígids quan estaven a terra, es deixaven anar i buscaven o acceptaven l'afecte d'altres homes", diu Víctor Ramírez Tur, el comissari d'una exposició amb la qual el Marítim se suma a la iniciativa de diferents museus de Barcelona que han decidit sortir de l'armari i obrir la porta a narratives de diferents orientacions sexuals.

A dalt d'un vaixell no hi havia gaire intimitat. Els mariners dormien en hamaques de lona i no tenien cabina pròpia, però enmig de la foscor es buscaven. No hi ha cartes d'amor, ni missatges clandestins, ni diaris íntims que testimoniïn aquests intercanvis d'afecte i de plaer. El que succeïa dalt d'una embarcació només es pot saber a través de les denúncies que s'han conservat a l'Arxiu General d'Índies i, per tant, és una mirada que castiga i jutja. Les imatges que tenim tampoc són gaire amables, perquè les van difondre les institucions religioses per atemorir amb els càstigs que imposava la llei per "pecat nefand" i hi apareixen homes torturats, penjats i cremats a la foguera. Per contrarestar aquest terror, el Marítim il·lustra l'erotisme a les naus amb els dibuixos d'Ariadna Veas Valdés.

No tot era consentit. Hi ha denúncies d'assetjament i abús de poder, perquè als vaixells també hi havia jerarquies i les víctimes eren els més vulnerables i joves: els patges que embarcaven a l'edat de 8 o 9 anys i els grumets, que en tenien 15 o 16. "Era molt difícil denunciar aquestes situacions perquè eren nois molt vulnerables i indefensos, i automàticament se'ls expulsava", diu Ramírez Tur.

La documentació recull altres casos d'experiències plaents i consentides entre homes que compartien el mateix estatus. Alguns, fins i tot, es van atrevir a defensar la seva llibertat sexual davant els tribunals en ple segle XVI: "¿Em preneu per un heretge o un home deshonest i ni tan sols em permeteu anar a coberta on tots els passatgers formen i forniquen? Permeteu-nos viure les nostres vides. Les passatgeres a bord de la nau fornicaven de proa a popa. Deixeu-nos follar allà on trobem l'espai per fer-ho", va declarar Cristóbal Maldonado el 4 d'octubre del 1572. Malgrat els càstigs i les amenaces, el sexe i el gaudi van continuar. "L'homosexualitat va persistir", assegura el comissari de l'exposició.

Els matrimonis homosexuals, possibles entre pirates

Hi havia una legislació paral·lela que era força més laxa i que, fins i tot, permetia el matrimoni entre homes: la dels pirates. És el que es coneixia amb el nom de matelotage, un marc legal que es va desenvolupar a l'illa de la Tortuga als segles XVI o XVII i que establia un contracte entre homes. "No podem garantir que impliqués relacions sexuals reals o que fossin amables, perquè a vegades també era un pacte en què algú amb deutes se sotmetia a un altre, o es feia per garantir l'herència d'un dels signants", explicita Ramírez Tur. En canvi, els colonitzadors de l'Espanya imperial no eren gens tolerants i van imposar la seva sexualitat heterosexual. Un gravat mostra com els soldats espanyols llencen als gossos un grup de població indígena enxampat en plena orgia.

No és fins al segle XX que hi ha imatges reals de mariners. L'exposició mostra la literatura de Jean Genet, i fotografies de les òperes de Benjamin Britten i de les pel·lícules de Rainer Werner Fassbinder que imaginen uns mariners salvatges i els ports com a espais de promiscuïtat i vici. Els mariners molt musculats i amb grans fal·lus van començar a circular en forma de postals de la mà de Tom of Finland, pseudònim de Touko Valio Laaksonen, als anys 70. "És una masculinitat hiperbòlica, d'homes molt musculats i amb uniforme, i les postals tenien un doble ús: els homosexuals les deixaven a llocs com les taquilles per comunicar la seva homosexualitat sense arriscar-se a ser denunciats o apallissats i per anar ocupant l'espai públic de manera més tranquil·la i amb orgull", detalla Ramírez Tur. Ara bé, és una estètica que genera molts problemes perquè menysprea la fragilitat, la delicadesa o la vulnerabilitat. Després va venir l'estètica kitsch de Pierre et Gilles, que omple les fotografies de mariners amb dibuixos de coloraines i fantasies florals.

Camporosa, el vaixell amb tripulació homosexual

Els mariners han esdevingut una figura iconoclasta de l'homosexualitat, però el que encara no ha arribat és la normalitat. No hi ha ni un testimoni de relacions no heterosexuals dalt d'un vaixell en ple segle XXI. Tampoc gaires fotografies de petons entre dones o homes mariners. No podem escoltar les seves veus. Es coneix, per segones fonts, la història del vaixell de la Campsa, que entre els navegants rebia el nom de Campo Rosa, perquè el capità, el cap de màquines i part de la tripulació eren homosexuals. Però ningú que es va embarcar en aquesta nau n'ha parlat públicament. El Marítim, conscient que manquen narratives, obre les portes a qui vulgui explicar les seves vivències. Només han d'escriure un correu electrònic.

Una de les úniques fotografies que mostra un petó entre dues dones de la mar.
Els museus surten de l'armari
  • Museu de Sant Cugat del Vallès No hem descobert la sopa d'all. És el que vol explicar el Museu de Sant Cugat, que proposa conèixer afirmacions centenàries o mil·lenàries sobre, per exemple, l’homosexualitat. És una activitat participativa que vol fer jugar al visitant. Per exemple, sabria distingir les afirmacions medievals de les més modernes?
  • Museu del Disseny de Barcelona El Museu del Disseny de Barcelona vol donar a conèixer els canvis més radicals que, des de la perspectiva de gènere, s’han produït a la història de la moda des de principis del segle XX. Allò que abans era masculí ara potser és femení o a l'inrevès o ni una cosa ni l'altra.
  • Museu de Ciències Naturals Judith Juanhuix és doctora en Física, cap de la secció de Ciències de la Vida i Matèria Condensada del Sincrotó ALBA, mare trans de dos fills i membre de la Plataforma TransForma la Salut. El Museu de Ciències Naturals proposa parlar amb ella de la relació entre la ciència i aspectes socials com el fet trans, la presència de la dona a l'àmbit científic i la compatibilitat entre la família i l’activitat investigadora.
  • Fundació Joan Miró La Fundació Miró proposa endinsar-se en l'univers mironià en clau "queer". Abans d'entrar a l'equipament, suggereix escoltar un àudio de l'artista Blanca Arias i música d'Edu Rubix per preparar-se per veure ànimes molt més complexes i móns molt més diversos dels què el visitant podia imaginar a priori.
  • Museu Arqueològic de Catalunya Res és el que sembla i a vegades l'educació o la societat en què vivim ens fan fer atribucions equivocades. A principis del segle XX, es va trobar a Empúries un cap romà de marbre de faccions molt fines. Inicialment es va concloure que havia de ser una representació d’Afrodita, però ara es creu que és Apol·lo. El MAC proposa reflexionar sobre els cànons i les etiquetes de gènere, visitar la peça original al Museu d’Arqueologia de Catalunya i arribar a noves conclusions.
  • MNAC El Museu Nacional d'Art proposa recórrer les seves sales amb una altra mirada i reinterpretar una selecció d’obres, extraient conceptes, iconografia i vivències vinculades a l’art 'queer', com ara l’experiència del calvari lligada a les vivències del VIH i la sida, la sexualitat fluida dels àngels, o la figura de Sant Sebastià com a icona gai
stats