Simply Red, un viatge en el temps per tancar Peralada

PeraladaMick Hucknall, cantant i 'frontman' de Simply Red, assegurava tot just fa cinc anys durant la gira de comiat del grup que mai més tornaria a reformar la banda. Però, coses que passen, una trucada del seu mànager el va fer canviar d'opinió. "Saps que el 2015 farà 30 anys que vau publicar el primer disc? –li va preguntar–. Penses fer-hi alguna cosa?". Hucknall no s'ho va pensar dues vegades: va treure de nou la pols al grup amb la intenció de celebrar aquesta efemèride amb un nou 'tour' mundial que aquest dimarts va aterrar al Festival Castell de Peralada. Amb aquest concert, el festival empordanès posava punt final a la 30a edició, la programació de la qual enguany ha ofert 23 propostes musicals que han convocat 25.600 espectadors, ha assolit una mitjana del 91% d'ocupació i s'han esgotat les entrades de deu concerts.

El concert del veterà grup de soul i funk de Manchester, que va fregar el 'sold out' amb gairebé 1.800 espectadors, va ser un autèntic viatge en el temps en què Hucknall va esdevenir el gran mestre de cerimònies i va exhibir carisma i do de veu. Als 55 anys, el britànic encara conserva la flexibilitat vocal i l'àmplia tessitura amb la qual es va descobrir a mitjans dels anys 80 com a 'soulman' blanc. Com a 'frontman' no va escatimar ni un gram d'energia per oferir el que el públic havia anat a veure: un concert de grans èxits. L'acompanyen uns Simply Red renovats, a excepció del saxofonista Ian Kirkham, que porta vinculat al projecte des dels inicis, que van demostrar múscul en la recerca d'un so més directe i menys esponjós que la versió enllaunada de la banda, cosa els connectava amb la tradició de grups de 'blue eyed soul' i sons negres que hi ha al nord d'Anglaterra.

'Holding back the years', del disc 'Picture book' (1985), va donar el tret de sortida al xou. Temes emblemàtics dels quatre primers treballs, com 'The right thing', 'Come to my aid', 'Stars', 'Your mirror', 'A new flame' i 'For your babies', es van anar combinant amb peces de la discografia més recent com 'Fake' o 'Shine one', l'únic tema extret del darrer disc de la banda, 'Big love' (2015). Tampoc van faltar altres clàssics com 'Something got me started' o les versions 'Moneys's too tight' i 'If you don't know me by now', balada que va servir de colofó final i que el públic, com havia fet durant gran part del concert, va cantar amb entusiasme.

Hora i mitja clavada per a un concert amb el qual molts espectadors van aconseguir viatjar cap a la seva joventut, com un home d'uns cinquanta anys que es va esperar que la platea es buidés per acostar-se a l'escenari i demanar un dels repertoris que havia usat la banda. "Res, res, un fetitxe", es justificava en veu baixa mentre marxava amb el paper entre les mans i la il·lusió d'un adolescent.