Sol Picó balla la prostitució amb 'Red room'
Juntament amb Susanna Barranco, interpreta testimonis de treballadores sexuals al Temporada Alta
Barcelona"Vaig començar a ser treballadora sexual per la necessitat de guanyar-me la vida honestament", diu Sabrina Rivera. El seu testimoni és una de les sis veus del documental Nues, a través del qual la directora i dramaturga Susanna Barranco recollia les mirades de dones que exerceixen la prostitució. Aquella peça audiovisual, estrenada el 2017, s'ha convertit ara en l'esquelet de Red room, un espectacle de dansa, teatre i cinema que transforma en moviment els testimonis del documental. Interpretada per la coreògrafa Sol Picó, la ballarina Lorenza di Calogero i la mateixa Barranco, Red room arriba aquest divendres al Canal de Salt dins el festival Temporada Alta.
"És un terreny profundament conflictiu. Hem posat el cos al servei dels testimonis per reconvertir les seves experiències i visions a nivell físic", explica Picó. A escena es podran veure diferents maneres de viure la prostitució, des de treballadores sexuals en situacions precàries fins a d'altres que l'exerceixen perquè ho volen i que no ho canviarien. "Hem intentat agrupar totes les visions, tant aquelles que ofereixen fel·lacions per cinc euros a la Rambla com les escorts que cobren 600 euros per un servei", assenyala Barranco. Els testimonis són dones del Camerun, el Brasil, Catalunya i Holanda que apareixen mitjançant projeccions. També incorporen fragments del llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes, que parla de la prostitució com "una barca que la va salvar del naufragi després d'haver patit una violació", diu Barranco.
Amb música en directe de la violinista Adele Madau, les tres intèrprets ballen i reciten els textos dels testimonis en primera persona. "No hem incorporat opinions d'experts, perquè volíem donar veu només a aquelles dones que han viscut la prostitució en primera persona", apunta Barranco. A partir d'aquests testimonis, Picó ha elaborat coreografies guiant-se pels sentiments i les emocions que expressen. "Volia fugir de la idea que el cos només és un recipient", explica la coreògrafa, que ha treballat sobretot amb el contrast i l'encaix del seu cos i el de Calogero. "Ella no s'assembla gens a mi, fa el doble d'altura –diu Picó–. A partir de les diferències físiques he buscat una unió, una conjunció que no es pot aconseguir del tot".
En un espai escènic simple i minimalista, les tres intèrprets es mouen calçant unes sabates vermelles de taló alt. "Incorporar els talons dificultava molt els moviments, però precisament volia crear un tipus de coreografia a partir d'això", diu Picó. De fet, un dels objectius de l'espectacle era posar el focus en la fragilitat de les protagonistes. "És un muntatge més cru que dur, però sobretot és molt nu. Hi ha molta exposició per part nostra, perquè volíem ensenyar la vulnerabilitat", destaca Barranco.
