Un jutjat de Sòria reobre un cas per investigar l'execució sistemàtica de persones durant la Guerra Civil
Se sol·licita documentació a la Guàrdia Civil per les morts de Barcones el 14 d'agost del 1936
El jutjat d'instrucció número 1 d'Almazán (Sòria) ha reobert el cas que investiga la mort de deu persones a Barcones el 14 d'agost del 1936. El jutjat sol·licita informació a la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'esbrinar si aquestes morts van ser "sistemàtiques". La magistrada María Luisa García ha reobert el cas després que la causa fos arxivada de forma provisional perquè no es coneixia quins podien ser els possibles autors de l'execució. Ara, però, s'ha sol·licitat la documentació a la Guàrdia Civil de les poblacions d'Almazán, Barcones, San Esteban de Gormaz i Burgo de Osma. A més, es reclama que s'enviïn al jutjat altres documents sobre "possibles ordres d'execució similars" i s'investigui si "les ordres que estaven a disposició de la Guàrdia Civil i la Falange i que van ser donades pel comandant militar van ser aïllades o es van donar sistemàticament".
María Luisa García també s'ha adreçat a la Subdelegació del govern de Sòria perquè informi de la "documentació del Govern Civil relativa al crim, ja que depenia del qui aleshores era el governador, Rafael Sevillano". La denúncia ha estat interposada pel president de l'Associació Soriana pel Record i la Dignitat, Iván Aparicio. El seu advocat, Eduardo Ranz, ha assegurat que es tracta de "l'única causa oberta a Espanya pels crims de la dictadura i de la Guerra Civil". En paral·lel, hi ha altres denúncies de desaparicions i crims franquistes que estan sent investigats per la jutge argentina María Servini.
Els homes que van ser afusellats l'agost del 1936 a Barcones tenien entre 25 i 54 anys. Entre ells hi havia Juan Ballano i Cándido Muyo, que eren agricultors; el ferroviari Mariano González, i el regidor de Cultura de San Esteban de Gormaz, Juan Pablo Rica. Va ser la filla de Pablo Rica, Amelia, qui va impulsar l'exhumació i va demanar ajuda a l'Associació pel Record i la Dignitat. Aleshores tenia 92 anys i volia recuperar les restes del seu pare abans de morir. No va poder ser, perquè va morir un mes abans que es reobrís la fossa comuna. Ella també va patir represàlies i la van obligar a rapar-se els cabells i passejar-se nua pel poble aquell agost del 1936. La fossa es va reobrir el juliol del 2013. Va ser un testimoni dels fets, Matías Bonilla, que quan va esclatar la Guerra Civil tenia només nou anys, qui va assenyalar el lloc on van ser enterrats els afusellats.
