Confederals i cultes.És una notícia de no fa un any i crec que val la pena conèixer-la. Sobretot en un país anomenat Espanya on els polítics del PP i altres partits espanyolistes s’omplen la boca de llangardaixos amb la immutabilitat de la Constitució. Doncs en un país com Suïssa, del qual molts pensem que només hi ha vaques i bancs i molts comptes de corruptes gens presumptes i altres lladres, van aprovar una reforma de la Constitució per incorporar la formació en cant i música com a dret fonamental a defensar per les institucions. Una responsabilitat que recau en els cantons però que vigilarà l’estat confederal. ¿S’imaginen un país que defensa l’educació musical? Suïssa ho fa mentre en l’Espanya de la dreta barroera es castiga tot el que té a veure amb l’art amb impostos i retallades que afecten sempre en aquesta àrea de coneixement.
Una política inútil. I un es pregunta: què fan en realitat els polítics per la cultura a l’Espanya de la mentida? I aleshores veu que l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i la Música (INAEM), depenent del ministeri d’Educació, Cultura i Esport, es vanta d’una subvenció de vint milions per a les promoció de les arts escèniques. Això podria semblar una bona notícia, però és una prova de la ineptitud del ministre Wert i companyia. Per què? Doncs perquè sense l’IVA al 21% es generarien aquests diners en un any natural sense necessitat dels gest amable del papa Estat. Es com cobrar-li a un fill per estar a casa i després donar-li diners perquè es mantingui. Molta paperassa, tràmits i hores de feina per a no res. La política dels inútils, d’aquells que no s’han aturat mai a escoltar el ressò de les seves passes.
L’Aràbia Saudita i l’Iran. El 27 de març se celebrarà el Dia Mundial del Teatre. Tot i que els manifestos que en tan preuada ocasió es llegeixen solen ser reivindicatius, com toca, crec que no seria sobrer recordar que en aquest món de bojos hi ha països com l’Aràbia Saudita on no es pot fer teatre. El cinema i el teatre estan prohibits, llevat d’algunes funcions de danses folklòriques. Així mateix caldria cridar contra l’Iran, no per qüestions d’energia atòmica sinó per com maltracten la cultura, el teatre, el cinema, que no és del gust dels barbuts obsedits aiatol·làs. Si més no, jo pensaré en ells.
