ESCENES
Cultura Teatre 16/02/2018

Quan la dansa s’inspira en els ‘m’agrada’

La coreògrafa Núria Guiu recrea les pràctiques físiques amb més seguidors a internet en el seu espectacle ‘Likes’. La peça s’estrena aquest cap de setmana a la Sala Hiroshima, d’on és artista associada

Belén Ginart
3 min
Quan la dansa s’inspira en els ‘m’agrada’

Se’n va començar a parlar fa un parell d’anys. De sobte, a la frondosa família de les varietats del ioga s’hi va afegir un parent amb esperit festiu, el BeerYoga. Els seus inventors en parlaven molt seriosament, embolcallant la troballa amb un mantell d’espiritualitat i transcendència. El ioga és una de les pràctiques físiques amb més seguidors a internet. Fan furor els tutorials que ensenyen la tècnica per poder-la aplicar a casa. I sí, curiosament, totes les variants tenen el seu seguici: el ioga pilates, el ioga despullat, el ioga festa... Milers de persones a tot el món segueixen fervorosament els tutorials i els donen la seva aprovació de l’única manera com ho poden fer: a través dels m’agrada. El mateix passa amb el cover dance. Legions de persones anònimes imiten els balls de famosos i en pengen els vídeos a internet. Un cop més, a canvi de likes. Aquestes pràctiques físiques amb grans audiències a la xarxa han inspirat una performance de dansa de la coreògrafa i ballarina Núria Guiu. L’ha titulat precisament Likes, i s’estrena aquest cap de setmana a la Sala Hiroshima, d’on és artista associada.

Des de fa dos anys, Núria Guiu estudia antropologia. Li interessa indagar en el món de la cultura digital i veure la imatge del cos que es vehicula a través de la xarxa. La seva investigació relaciona els likes amb la comercialització del cos des del moment en què les empreses s’apunten a la compravenda de m’agrada per aconseguir rellevància. Tot això ho explica a manera d’introducció a la seva peça. “M’agrada dir que és una proposta per a tots els públics, m’agrada ajudar a desfer prejudicis sobre la dansa i les dificultats per entendre-la”. Però, malgrat aquest inici, vol deixar clar que la conceptualització no ha amarat la coreografia. “No és una peça teòrica, sinó física”.

Els moviments de la ballarina estan inspirats en els que, ella també, ha vist tantes i tantes vegades a través d’internet. No hi ha cap intenció de fer burla, però reconeix que el fet de posar-los en directe, sense la protecció que brinda la pantalla, pot tenir una lectura irònica. “Perquè són balls i moviments que segurament la gent no faria en públic”. Likes ha sigut seleccionada per la plataforma europea Aerowaves com una de les millors peces del moment. Distingida entre centenars de candidates, al mes de març es presentarà a Bulgària davant de programadors de tot el món, amb la possibilitat d’obrir-li les portes a un extens circuit internacional.

Formada en el si de la companyia ITDansa de l’Institut del Teatre, Guiu desenvolupa la seva carrera personal alhora que treballa per a altres formacions internacionals. Entre d’altres, la sueca Cullberg Ballet, amb la qual va actuar dies enrere al Mercat de les Flors, Sevilla i Madrid; la francesa Gisèle Vienne, i la noruega Ingri Fiksdal. A més de col·laborar-hi com a ballarina, en alguns casos ho fa també com a assistent artística i com a professora. “Al principi t’ho planteges com una gran sort perquè et permet viatjar. Però, amb els anys, quan veus que és una obligació si vols aconseguir viure de la teva feina, ja comença a pesar mes”, confessa.

Però és que, lamenta, la dansa a Catalunya no té unes grans condicions professionals. De manera que, per als ballarins i coreògrafs locals, diversificar la feina és bàsic per sobreviure, i no hi ha més remei que fer-ho a escala internacional. “La tasca que fa IT Dansa és magnífica, allà on vagis et trobes ballarins que hi han passat, per tot el món. Hi ha hagut intents de fer una companyia aquí que els doni sortida, però no ha funcionat”, lamenta. En tot cas, se sent afortunada. La seva condició d’artista associada a la Sala Hiroshima dona certa estabilitat a la seva carrera en solitari. No hi ha una contraprestació econòmica directa, però pot disposar d’espai per treballar i sent que té un acompanyament en la seva carrera. “I això té molt més sentit que rebre una subvenció per a un espectacle concret i que s’esperi que fructifiqui a llarg termini”.

‘LIKES’

SALA HIROSHIMA (BARCELONA)

17 I 18 DE FEBRER

stats