Greu crisi en un dels pilars de la cultura en català al País Valencià

ValènciaEl teatre en català al País Valencià viu dies convulsos arran de la crisi en un dels pilars de la dramatúrgia en valencià. Es tracta del trencament entre la Societat Coral El Micalet –un dels principals espais culturals de València– i la Companyia Teatre Micalet –que du el mateix nom perquè des del seu naixement, ara fa 31 anys, representa els seus espectacles i en programa d'altres de companyies itinerants a l'edifici de l'entitat–. Les dues societats han separat els seus camins després de fracassar en les negociacions per renovar el lloguer de la sala de teatre i han explicat la situació amb comunicats que inclouen acusacions d'"expulsió", "desnonament" i "canvis de pany" sense avisar. A la pràctica, la decisió, que ha de ser ratificada en una assemblea extraordinària de la coral el 6 de febrer, pot suposar la desaparició de l'únic teatre de la ciutat que va optar per oferir espectacle només en valencià.

El primer comunicat va ser el de la Companyia Teatre Micalet que critica que una entitat cultural sense ànim de lucre, la Societat Coral El Micalet, "no pot considerar que la desaparició d’un projecte cultural consolidat siga una solució als problemes estructurals [econòmics] que arrossega des de fa temps". També considera que la decisió "sols pot ser fruit de la profunda manca de coneixement sobre què implica la gestió d’un espai escènic estable" i del "desinterès per la desaparició d’un dels projectes culturals de referència del País Valencià".

Els retrets de la companyia han estat contestats per la coral que defensa que el model de gestió de la sala, mitjançant un contracte de lloguer en exclusivitat a la companyia l'ha situat "en una situació econòmica molt compromesa". També afirma que el lloguer abonat fins ara "no cobria les despeses reals de manteniment de la sala que assumia la societat", fins al punt de no compensar "ni tan sols el cost elèctric". A més, destaquen que la companyia cedia la utilització de l’espai a tercers sense que això revertís en cap benefici a la coral més enllà del pagament del lloguer. Per tot això, van oferir un nou contracte adaptat al funcionament d’una sala multiús que va ser rebutjat per la companyia, sense que "s'aportara una alternativa ni s'acceptara obrir una negociació". En conseqüència, el dia 15 es va acabar la relació contractual; la societat va recuperar la gestió i les claus de les instal·lacions.

En conversa amb l'ARA, un dels tres fundadors del grup de teatre, el dramaturg Joan Peris, admet que arribar a aquest trencament és una "pena", però justifica la negativa a la contraoferta de formar part d'una sala multiús gestionada per la coral perquè trenca amb un projecte de 31 anys d'una companyia amb sala estable on es pot treballar amb professionalitat i que aposta pel teatre en valencià. També acusa la coral de menysprear la dificultat d'aconseguir una programació solvent i d'haver fidelitzat el públic. A més, els retreu no haver fet els números del cost de gestionar una sala de teatre "amb obres de qualitat" i posa en dubte afirmacions com que el cost del consum elèctric superés el preu del lloguer. Peris critica la presidenta de la coral, l'escriptora Gemma Pasqual, de qui en reclama la dimissió. Amb tot, es mostra esperançat que l'assemblea del 6 de febrer reverteixi la situació i garanteixi que la companyia continuarà endavant sigui com sigui. En aquest sentit, recorda que ara tenen dos espectacles en gira, Ballant, ballant i L'Oroneta.

El posicionament del dramaturg no és compartit per Pasqual, que en conversa amb l'ARA, reconeix el dolor que li causa l'enfrontament, però que es mostra convençuda de la necessitat que la coral pugui disposar de la seva sala de teatre per explotar-la quan la companyia de teatre no la necessiti. En aquest sentit, reitera que el grup té les portes obertes i es mostra convençuda que els socis ratificaran la decisió de la junta directiva.

Ofec institucional

Per entendre la separació de dues societats fins ara germanes com la coral i el teatre Micalet, cal tindre en compte "l'ofec", en paraules de Gemma Pasqual, aplicat pel Partit Popular després del seu retorn a l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana el 2023, que ha reduït substancialment les ajudes a les entitats que promouen el valencià i que s'han oposat a les polítiques culturals i lingüístiques defensades pels conservadors i els seus socis de Vox. De fet, l'any passat la Societat Coral El Micalet va fer un concert solidari per recaptar fons i el 2022 va denunciar "els atacs, l'assenyalament i l'assetjament sistemàtic" que pateix el seu "projecte cultural, educatiu i social".