Una heroïna contra el menyspreu de l’Església catòlica, apostòlica i romana

Maria Magdalena no va ser una prostituta pecadora, sinó una més entre els apòstols, i companya de Jesucrist. Ella va estar al peu de la creu i li va donar la bona nova el Crist ressuscitat. A més, és el centre d’una proposta teatral que reivindica el veritable paper de les dones a la història en un espectacle on el fascinant vessant audiovisual sutura en bona part les mancances del text i la dramatúrgia.

Maria Magdalena és, doncs, la protagonista d’una esmena a la totalitat a la història de l’Església catòlica apostòlica i romana segons la qual, i de forma miraculosa, uns bisbes en trànsit místic van reconèixer els quatre evangelis canònics (dels quals no se’n conserven els originals) i van condemnar a l’oblit els anomenats evangelis apòcrifs, com el de Felip, on Maria Magdalena i el gènere femení tenien més protagonisme. L’Església la menysprea i Carme Portaceli i Michael De Cock la converteixen en punta de llança de la croada feminista en una obra que camina per sobre del documentalisme històric, però que concentra l’atenció en els problemes d’una dona que acaba de separar-se i a qui el marit vol prendre la custòdia de la filla amb l’argument que és incapaç de protegir-la.

Com dèiem, la proposta està magníficament embolcallada i ho fia gairebé tot a l’audiovisual amb les impressionants projeccions (Joan Rodón) en una pantalla gegant que omple de punta a punta la boca de la Sala Gran; el fantàstic disseny de llums (David Picazo), que crea preciosos paisatges; l’atmosfèrica partitura musical en directe (Laia Vallès) i la veu de la soprano Ana Naqe; les poderoses coreografies de Ferran Carvajal, i encara la presència d’un dibuixant en directe (Alessandro Arcangeli). Al nostre entendre, hi ha errors de càsting i una certa dispersió en els connectors. Ariadna Gil llueix perquè col·loca la veu com ningú, però qui guanya la partida és Miriam Moukhles en l’escena més viva i genuïna de la funció quan planteja la disjuntiva de les noies entre ser com diuen que han de ser i ser com som. Lluïdes també les benaventurances en femení que pronuncia un Jesús taxista més eficaç com a ballarí que com a actor.