Les pel·lícules nord-americanes ens han ensenyat la tradició. Els condemnats a mort tenen el macabre privilegi d’escollir el menú de la seva última nit. Per alguna mena de curiositat morbosa ens atrau la idea de saber quines són les peticions dels reus amb un peu al patíbul. A l’espectacle The last supper, la companyia Atresbandes ofereix la possibilitat d’acostar-se als detalls de 13 menús in extremis. I també de tastar-los. El muntatge, només 39 espectadors per funció, fa asseure el públic al voltant de la taula i el fa participar d’un artefacte escènic amb un gran component performàtic. The last supper és una creació de la companyia anglesa Reckless Sleepers, que fa 15 anys que la representar pel món anglosaxó. A més, mitjançant una companyia interposada, l’ha portat també a Itàlia i a França. Atresbandes ha estat l’escollida per fer-ne l’adaptació en català i en castellà.
El muntatge té un altre ingredient molt nutritiu, en aquest cas no material sinó simbòlic. El text de la peça està fet a partir de les últimes paraules de persones conegudes i anònimes, un collage servit sense cap judici, amb la intenció de convidar els espectadors a treure les seves pròpies conclusions. Franco, Marilyn, l’etarra Juan Paredes Manot, Txiki (executat a Cerdanyola el 27 de setembre de 1975) i l’actor Pepe Rubianes són alguns dels invocats a aquest últim sopar. En alguns casos hi havia constància documental d’aquestes últimes paraules. En d’altres, s’ha fet una tasca d’investigació per poder-les identificar. I en alguns moments s’ha recorregut a un exercici de fabulació possibilista a partir de la informació que sí que ha transcendit del personatge. The last supper es representarà a la Sala Hiroshima del 20 al 30 de desembre, (funcions de dimecres a dissabte).
