El TNC estrena 'Jambo Bwana', un conte de Nadal sobre l'amistat femenina
Manel Dueso dirigeix un espectacle sobre la diferència i l'acceptació protagonitzat per Montse Germán, Àurea Márquez i Antònia Jaume
BarcelonaHi ha un record profund que ha fet arrels a la memòria del director i dramaturg Manel Dueso (Sabadell, 1953). Als anys 80 va conèixer el Samba, un jove gambià que treballava talant arbres a Sant Hilari Sacalm. Un dia va caure-li un arbre a sobre i va quedar tetraplègic. Dueso hi va coincidir a l'hospital, perquè el Samba compartia habitació amb el germà del director, que tenia un diagnòstic similar. "El Samba era molt alegre. Jo el cuidava. Disfressàvem a tothom amb corbates, mullàvem les infermeres amb xeringues. Fins i tot als llocs més bèsties poden passar coses divertides", recorda Dueso. Aquest és l'esperit que impregna el seu darrer espectacle, Jambo Bwana, que s'estrena el 17 de desembre a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya amb les interpretacions de Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez i Usu Tambadou al capdavant.
En homenatge al Samba i a la seva alegria, Dueso ha confegit una història en forma de conte que parteix d'un fet terrible: l'Àgata (Márquez) ha patit una brutal agressió sexual. Dos mesos després es troba amb les seves amigues, la Lola (Germán) i la Laura (Jaume), i aquella experiència els desperta a totes tres una fúria incontrolable de venjança. A mesura que avança l'espectacle, però, la ràbia inicial s'anirà apaivagant i es transformarà en acceptació i sororitat. "La Lola i la Laura també són dones trencades i ferides que viuen situacions molt bèsties. Però juntes ens cuidem, ens estimem i convivim amb el que ens ha passat", explica Germán.
L'element que capgirarà les seves emocions és el Samba (Tambadou), un manter amb qui coincidiran al carrer i amb qui decidiran anar a sopar. "Ell ens fa de mirall i ens transforma. Ens fa acceptar que, malgrat les desgràcies, el dolor i el patiment, s’ha de mirar endavant", assenyala Germán. "Junts s'ho passen molt bé. El Samba demostra que no pots viure sempre amb dolor", afegeix Tambadou. El seu personatge fa de vincle amb l'Àfrica, un lloc que Dueso ha visitat en diverses ocasions i que volia fer present a l'escenari. Per això, el títol de l'espectacle porta el nom de la cançó en suahili que El rei lleó de Disney va fer famosa amb el popularíssim "Hakuna Matata" de la tonada. El muntatge també incorpora la cançó Mbube del 1939, que The Tokens van versionar als anys 60 sota el títol The lion sleeps tonight.
Convocar la màgia del teatre
El pinyol de Jambo Bwana és l'acceptació de la diferència, una qüestió que remou Dueso des de fa anys. "Davant de la fatalitat és molt important ser amable amb l'altre, entendre'l i, sobretot, respectar-lo, vingui d'on vingui. Vull explicar que podem conviure perfectament", subratlla el director. Per transmetre-ho, el muntatge adopta la forma d'un conte i s'emmiralla en les històries clàssiques. "Els contes tradicionals són terribles i hi ha molta bestialitat, però després ens porten a altres llocs més positius", diu Dueso. En aquest sentit, l'espectacle convoca "la màgia del teatre" en un espai escenogràfic que s'allunya del realisme més extrem. "A l'escenari hi ha cortines i tot està a la vista, perquè un conte es pot explicar en qualsevol lloc: a la vora del foc, en un vaixell a alta mar o a l'Àfrica ballant el Jambo Bwana", diu Dueso.
