Les tres trucades que han fet possible l'estrena històrica d''Ànima' al Tívoli

BarcelonaL'estrena del musical de nova creació, de gran format i en català Ànima, que va obrir la temporada passada al Teatre Nacional i ara torna al Teatre Tívoli, va ser un fenomen extraordinari. La crítica i el boca-orella de seguida van omplir la Sala Gran i el públic acabava aplaudint dret cada nit. El primer dia, a la platea hi havia Maria José Balañá, gerent de tres teatres grans de Barcelona, que va quedar captivada i va tenir el desig que aquell talent i esforç no morís allà. "Em va semblar al·lucinant. Hi ha talent, hi ha feina, hi ha una intensitat brutal. A la sortida els vaig dir: «Si ho voleu remuntar, compteu amb nosaltres»". El productor de Bitò, Josep Domènech, també hi va fer cap: "Vaig quedar meravellat. És emoció, és màgia, és boníssim", afirma. De seguida va buscar qui hi havia a darrere i els va trucar: "Si mai ho voleu fer en un teatre privat, parlem-ne". També hi van anar Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, que van "flipar" i van demanar a la productora d'El Terrat, Mercè Puy, que coneixia el projecte des de la gènesi, que batallés per recuperar-lo.

"Ens van fer tres trucades dient-nos la mateixa frase: «Què necessiteu? Això no pot quedar aquí»", recorda Silvia Fiestas, productora executiva d'Ànima. Amb tres pretendents tan importants, i fins i tot l'interès d'un tòtem com Antonio Banderas, la companyia es va veure amb cor d'intentar una fita històrica: que un gran musical de creació en català es transfereixi del teatre públic al teatre privat, com passa de manera regular a Broadway i el West End, amb espectacles mítics com Hamilton i Els miserables.

Els van proposar anar tots a l'una. La fórmula empresarial ha estat que El Terrat, Bitò i Marianna (Balaña en Viu) han creat una nova societat conjunta, Produccions amb Ànima, que té el 51% del projecte, i la companyia, que ha registrat la productora Vero Vero, en té el 49%. La intenció és que Ànima tingui molt recorregut: que giri en català en una adaptació reduïda, que tingui versió en castellà a Madrid i que faci gira per l'Estat, i fins i tot han presentat el projecte als teatres públics de Nova York. "És un somni, però estem en converses amb el BAM de Brooklyn", afirma Puy.

Hi ha públic en català?

Els últims anys, l'oferta de musicals de gran format amb llibret i música originals en català ha estat escassa perquè hi ha poques companyies que tinguin tanta capacitat de producció i risc per omplir un teatre de 1.500 localitats. La llengua s'ha vist tradicionalment com un hàndicap, tot i que el Mar i cel de Dagoll Dagom va assolir 327.000 espectadors al Victòria la temporada passada. "Jo crec que afecta més si el títol és conegut o no que la llengua", opina Domènech. I el gran públic coneix sobretot clàssics com West Side Story, Chicago i El fantasma de l'òpera, títols que arriben en franquícies madrilenyes, o, en format més petit, títols que han deixat empremta en català com El petit príncep o Germans de sang, en cartell al Teatre Condal.

D'aquí que el suport públic també hagi estat crucial des d'un bon principi. La idea va veure la llum gràcies al concurs de musicals RIIIING!, que van organitzar El Terrat i el festival Grec el 2023. Llavors ja es van alinear els astres per primera vegada: la conselleria de Cultura va crear una línia d'ajudes per incentivar el català en els musicals de gran pressupost i la directora del Teatre Nacional, Carme Portaceli, va apostar per fer créixer aquell espectacle brillant d'uns joves talents que havien guanyat el torneig del Grec. En aquesta segona vida al Tívoli, l'ICEC torna a invertir-hi: 200.000 de subvenció, 200.000 com a crèdit que cal tornar i 250.000 euros que tornaran en funció de la recaptació. El cost total de la producció és d'1,8 milions d'euros. El preu de les entrades està entre 30 i 60 euros.

Remuntatge, no reposició

Ànima és la primera obra musical en català que es llança a produir Balañá i és el segon musical català que es podrà veure al Teatre Tívoli en els últims 40 anys —fins ara només hi havien passat Els Pirates de Dagoll Dagom el 1998 i La Cubana—. La previsió és optimista: estaran en cartell tretze setmanes, amb 120.000 entrades a la venda per a 88 funcions. Abans de l'estrena s'han venut en prevenda tants tiquets com durant tota la temporada al Teatre Nacional, uns 17.000. Els productors admeten que hi ha nervis. A l'escenari hi ha 16 intèrprets, 15 tècnics treballant i 10 músics en directe. "Cada dia de funció hi ha unes seixanta nòmines per pagar. El cost de cada funció és més car que a Mamma Mia!", explica Domènech.

L'esforç econòmic i creatiu ha estat important. "No ens imaginàvem que seria tan car passar-ho a un teatre privat. S'ha fet tot de nou. És un remuntatge, no una reposició", afirma Domènech. En l'aspecte creatiu, també hi ha canvis: "Hi ha actors nous en el repartiment, cançons noves, trames diferents, talls i escenes noves, i l'hem compactat a dues hores i mitja", diuen els directors Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda. L'espectacle narra el camí d'una dibuixant per fer-se lloc en un món masculinitzat com el de les productores de cinema de Hollywood dels anys 30. Per l'escenari hi passaran noms com Paula Malia, Diana Roig, Mireia Portas, Annabel Totusaus, Aina Sánchez i els mateixos Casademunt i Burés, que fins ara han compartit escenari a L'amor venia amb taxi, de La Cubana, al Romea. El mite diu que tots dos es van conèixer dalt del vaixell de Mar i cel com a actors amateurs i aficionats al teatre musical català. La història continua.