"Vivim en un infern i hem perdut el camí que ens duria al paradís"

Barcelona"Mio dio! Mio dio!" De sobte apareix a la pantalla l'extraordinari actor Toni Servillo (Afragola, 1959). Està esverat perquè l’avió que l’havia de portar a Barcelona s’ha cancel·lat i demà dimarts actua al Teatre Goya. "Encara no tinc la targeta d'embarcament, estic preocupat", confessa en una roda de premsa per Zoom. "Dante no s’hauria imaginat mai que parlaríem d’ell a través del mòbil de Londres a Barcelona; aquest home ha viatjat fins al futur!", exclama. En l'espectacle que ha exhaurit entrades al Goya, Le voci di Dante, l'actor proposa justament un acostament contemporani a la gran obra del poeta italià, la Divina Comèdia. "Els clàssics només tenen sentit si són revisitats, si els donem una nova lectura a través de les nostres preocupacions i emocions", defensa.

Le voci di Dante convoca a l'escenari diferents personatges i històries amb els versos originals de Dante sobre els quals el dramaturg Giuseppe Montesano escriu "una reflexió crítica de la Divina Comèdia expressada amb emoció actoral però sense el narcisisme de l'actor", assegura Servillo. Aquest ha estat el seu gran repte: "No es tracta de la lectura d'un assaig avorrida, intel·lectualoide i autocomplaent, sinó que el pensament que sorgeix del poema de Dante es transforma en un relat inquietant, elèctric, emotiu, teatral". "Al capdavall, la tasca del teatre és fer pensar i alhora emocionar", diu Servillo, que ha combinat al llarg de la seva carrera el teatre –ha actuat sovint a casa nostra, el 2024 al Temporada Alta amb Tre modi per non morire, del mateix autor– i l'audiovisual –amb títols com a La grande bellezza, Gomorra i Il divo–. Servillo és un gran defensor de la potència del teatre: "És l'única ocasió totalment humana que tenim de compartir pensaments i emocions. El teatre és una festa de la intel·ligència i dels sentits. El teatre és un lloc de resistència de la humanitat, un vestigi de la civilització, que a més permet desconnectar-nos del soroll del món en una manera que no t'aliena sinó que et fa partícip", explica.

El món d'ahir, el món d'avui

Com tots els estudiants italians, Toni Servillo es va familiaritzar de jove amb la Comèdia. Cita a correcuita la mà de referents, llocs i cultures que hi treuen el cap –"Espanya, Itàlia, Bohèmia, l'Atlàntic, Àfrica, Anglaterra, Orient, Occident, Grècia, Roma, Constantí, Aristòtil: tots els sabers queden reflectits en la seva obra, en el seu somni d'unitat", diu– per mostrar les possibilitats d'adaptació que ofereix el clàssic: "És una història infinita feta d'històries individuals, que encara portem a dins perquè portem a dins el seu amor, el seu odi, la seva set de vida, el seu sentir-se perdut en la foscor i el seu desig de voler-ne sortir per entendre què és el veritable amor".

A l'espectacle hi apareixen alguns dels millors passatges i les veus més boniques del poema, escrit fa set segles: l'últim viatge d'Ulisses; els amants adúlters Paolo i Francesca; "els displicents, els indiferents, els que han perdut l'intel·lecte i no fan ni el bé ni el mal sinó que miren cap a una altra banda", assenyala; i la pregària a Sant Bernat perquè Maria intercedeixi per arribar a l'últim cant.

Fent una metàfora amb la Divina Comèdia, com veu el món, avui, Toni Servillo? "Vivim en un infern i hem perdut el camí que ens duria al paradís –sentencia–. No coneixem el purgatori perquè vivim una època infernal i inhumana". I, malgrat això, o potser per això mateix, Servillo i Montesano conviden els espectadors a reunir-se en un teatre per reflexionar junts, per tal de "perseguir la vida i no patir per la vida", diu l'intèrpret.

Aquestes "boniques paraules", però, només les podrem sentir quan "resolgui el problema pràctic del vol", diu somrient l'actor, que branda un puro entre els dits. "Ai, ai, Narciso –li diu al director del Temporada Alta, Narcís Puig–, spero abbracciarti stasera o domani. A presto!"