The Beach Boys tornen a surfejar demà amb el nou disc 'That's why God made the radio'
Els membres de la banda que estan vius s'han reunit per celebrar els 50 anys del grup amb un treball que inclou 11 temes nous
MadridDemà arribarà a les botigues de discos el nou treball de The Beach Boys, titulat 'That's why God made the radio'. Aquest llançament de la discogràfica EMI recull onze talls nous d'una banda fonamental en la història de la música, nascuda fa més de 50 anys. L'efemèride ha fet que els membres de la banda deixin enterrades les seves diferències i es reuneixi la formació més propera a la original dels últims 30 anys.
The Beach Boys va sorgir el 1961, amb els tres joves germans Wilson (Brian, Carl i Dennis), el seu cosí Mike Love i el seu amic de col·legi Al Jardine, als quals posteriorment s'unirien David Marks i Bruce Johnston en substitució de Brian Wilson, quan aquest va deixar d'acompanyar al grup en les seves gires, iniciant una llarga llista d'estira-i-arronses.
Després de dècades d'èxit amb cançons com 'Surfin' USA' i 'Good vibrations', l'alcoholisme i la malaltia es van acarnissar amb alguns membres. Dennis Wilson va morir ofegat el 1983 i el seu germà Carl va morir el 1998 per un càncer de pulmó.
El consentiment de totes les parts per a la publicació el 2011 de 'The SMILE Sessions', una caixa que recuperava el material gravat el 1967 per un disc avortat, 'Smile', va marcar el principi del retrobament. Ara, amb Brian Wilson i Mike Love treballant junts després d'anys d'intercanviar denúncies per drets d'autor, arriba un disc que mira al passat, una música nostàlgica que es recolza en els punts forts que els van consolidar i que, malgrat el temps transcorregut, no sona crepuscular fins al tancament, 'Summer's Gone'.
"Després de tot el que s'ha dit, la música segueix girant al meu cap. No puc oblidar el sentiment màgic d'aquell estiu enamorat. Vull portar-te allà. ¿Vols passar les pàgines cap enrere? Records i fotografies. El món ha canviat, però el joc segueix sent el mateix ", canten com si d'una declaració de principis es tractés a 'Isn't it time'. Hi són presents els jocs harmònics marca de la casa, amb David Marks portant la veu cantant en la major part dels temes, amb alguna excepció com 'Daybreak over the ocean', en la qual és el propi Brian Wilson qui pren les regnes.
La introducció 'Think about the days', i el segon tall, el single 'That 's why god made the radio', són un homenatge a aquelles emissions radiofòniques en què sonaven Chuck Berry i Little Richard. Hi ha referències a elements del patrimoni lúdic nord-americà, com 'Spring vacation', que fins i tot té a la tornada lletres autoreferencials ("Spring vacation, good vibrations").
En altres, com a 'The private life of Bill and Sue', ironitzen sobre la sobreexposició als mitjans de presumptes estrelles en programes de telerealitat ("Santa Barbara to Jersey Shore, at the line in the Grocery store").
"Hem tancat el cercle. Compartir els nostres records i el nostre present en l'estudi ha estat fantàstic, especialment quan cantàvem junts al voltant del micro, escoltant i mirant-nos", va dir Al Jardine sobre l'enregistrament en els estudis Ocean Way de Los Angeles (EUA) d'aquest vint-i-novè disc d'estudi.
