MÚSICA
Cultura 29/09/2018

The Sey Sisters criden ben alt al disc ‘Rise’: aixeca’t i lluita

2 min
Les tres  Sey Sisters: Yolanda, Edna  i Kathy Sey.

BarcelonaLes germanes osonenques Yolanda, Kathy i Edna Sey, les Sey Sisters, presenten demà al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) el disc Rise (Satélite K). Però no serà un concert convencional, sinó tota una jornada festiva i familiar. Serà, de fet, un diumenge molt especial, perquè a partir del migdia hi haurà tota mena d’activitats a la plaça d’Anna Frank, davant del C.A.T., organitzades amb la col·laboració del Sindicat de Manters i el col·lectiu Black Barcelona, creat per afrodescendents. “Hi haurà un mercat afro amb roba africana, contacontes, una escoleta antiracista, tallers, un dinar senegalès, la projecció d’un curtmetratge de Cédric Ido, DJ... Tot això serà gratuït -explica la Yolanda-. I a les cinc, ja dins del C.A.T. i amb una entrada a 7 euros, hi haurà un espectacle de dansa de la Inés Sybille i el nostre concert”.

Rise, de maneres gòspel i soul, tampoc és un disc qualsevol. Les germanes Sey, dues de les quals, la Yolanda i la Kathy, també participen en el musical Els Jocs Florals de Canprosa, que inaugura la temporada del TNC, aboquen en les cançons una necessitat: “Expressar-nos des del que som, dones nascudes a Catalunya i negres”. “Som conscients que tenim una dualitat, perquè som negres filles de migrants i catalanes. Nosaltres no dubtem de la nostra identitat, però la gent et qüestiona quan et diu: «¿Com és que ets negra i parles tan bé el català?» La situació no està normalitzada”, explica la Yolanda, que projecta Rise com “una crida a la visibilitat”, a la qual haurien d’estar més atents els teòrics polítics als quals fa nosa la diversitat.

Prou d’estar justificant-se

El disc, els concerts i l’actitud diària de les Sey formen part d’una lluita perquè el color de la pell no determini què són. “Quan érem petites crèiem que no hauríem d’estar justificant tota l’estona el que som, que som catalanes, que parlem català, i amb el disc volem dir ben alt que som el que som”, diu la Yolanda. “Quan vas creixent penses que la societat s’ha de desenvolupar de la mateixa manera que ho fas tu, però no és així, i això provoca un xoc. Es tracta d’assumir-ho i treballar a partir d’aquí”, afegeix la Kathy. Aquestes reflexions alimenten un disc que manté el gòspel de Let freedom ring (2015), però ampliant el radi d’acció estètic “al soul i fins i tot al pop”, i amb cançons com Relief, que la Yolanda descriu com a “soul apoteòsic”.

Acompanyades del teclista Albert Bartolomé, obren i tanquen el disc amb peces prou eloqüents. La primera cançó, Like air, I’ll rise, posa música a un poema de l’activista Maya Angelou; la segona és una versió de What’s going on, de Marvin Gaye. “Són dos referents de la lluita pels drets de la gent afroamericana, de la lluita per no continuar sent ciutadans de segona. Deien: «No volem seguir sent menys que vosaltres, i tingueu clar que estem patint molt per culpa vostra»”, diu la Yolanda. I el punt final de Rise és una cançó tradicional de Ghana que canten en la llengua twi: “És la llengua que ens van ensenyar els pares”.

stats