'The thick of it': l'hereva legítima de 'Sí, ministre' que no vam veure a TV3
Entre el pack de sèries satíriques britàniques que reestrena Filmin destaca aquesta creació d'Armando Iannucci
Armando Iannucci per a la BBC
En emissió a Filmin
Seguim amb el propòsit estiuenc d'aprofitar l'agost per recuperar sèries imperdibles d'altres temporades. I aquesta és una bona setmana per reivindicar el paper de The thick of it, un dels títols que formen part del pack de sèries britàniques d'humor que acaba d'estrenar Filmin, en la ficció audiovisual contemporània.
Guionista i creador britànic de pare italià, Armando Iannucci ja disposava de cert prestigi com a escriptor de comèdia per a formats radiofònics i televisius quan es va proposar dur a terme una sèrie que es pogués entendre com una actualització de la clàssica Sí, ministre a les noves formes de fer política del segle XXI. La BBC li va comprar la idea i The thick of it va estrenar la seva primera temporada de tres episodis el 2005, a la qual van seguir tres entregues més, així com diferents especials, que van allargar la vida de la sèrie fins al 2012. Com Sí, ministre, The thick of it desmitifica el poder polític des de dins satiritzant les rutines dels diferents treballadors que s'hi dediquen, en aquest cas dins d'un hipotètic ministeri d'Afers Socials i Ciutadania. Aquí l'autoritat a l'ombra, qui mou els fils de l'actuació del ministre, és el seu spin doctor Malcolm Tucker (Peter Capaldi abans de fer-se encara més popular com a Doctor Who).
A través de Tucker, The thick of it va popularitzar la figura de l'spin doctor, l'expert en comunicació política, abans que esdevingués un rol imprescindible en les estratègies de qualsevol partit. Per escriure el personatges de Malcolm Tucker, Iannucci es va inspirar en Alastair Campbell, cap de comunicacions de Tony Blair, que havia adquirit notorietat com la seva mà dreta ja abans que el laborista esdevingués primer ministre de la Gran Bretanya. The thick of it ratificava així el canvi de paradigma dins d'una escena política en què el més central ha deixat de ser l'exercici del poder, la presa de decisions o el compromís amb uns valors ideològics sobre com organitzar la cosa pública. Ara la política consisteix en la construcció comunicativa d'una imatge pública positiva i l'alimentació constant dels relats que la sostenen.
Així, la sèrie posa l'accent en el joc retòric ple de significats buits, de contínues declaracions contradictòries i incoherents amb la realitat, i de frases buides en què s'ha convertit la pràctica política. Tucker també marcava un canvi de perfil, com a home a l'ombra carismàtic i intel·ligent però també cridaner, malparlat (la sèrie és una cornucòpia de paraulotes i expressions denigrants enginyoses) i explotador. L'exemple de tipus que ven una imatge de seguretat en si mateix a partir d'una actitud de contínua agressivitat.
Lluny de quedar-se com a creador d'una única sèrie d'èxit, Armando Iannucci ha desenvolupat una carrera clau en el cinema i la televisió contemporanis. Per a la gran pantalla ha firmat títols com In the loop (2009), l'spin-off fílmic de The thick of it, o La mort de Stalin (2017), en què trasllada el seu humor mordaç al cor del poder de la Rússia comunista. Però la gran continuadora de The thick of it ha sigut Veep, que ressegueix al llarg de set temporades memorables la carrera de Selina Meyer (Julia Louis-Dreyfus), la vicepresidenta dels Estats Units que intenta convertir-se en la primera dona que arriba a presidenta del país. El showrunner britànic va demostrar que la seva perspectiva còmica era perfectament trasplantable als Estats Units i aplicable en aquest cas a una dona, i va certificar així el seu paper innegable en l'actualització contemporània de la sàtira política televisiva.
