El TNC aixeca el teló amb l'humor picant del Paral·lel

BarcelonaL'any passat l'actual director del TNC, Xavier Albertí, i Eduard Molner van rescatar de l'oblit l'agitada vida social i cultural de l'avinguda que tenia més densitat de teatres de tot el món. Per donar cos a l'exposició El Paral·lel 1849-1939 del CCCB els dos comissaris van fer una tasca hercúlia de documentació que va durar quatre anys. Ara part del material musical es podrà veure, a partir de demà i fins al 6 d'octubre, en l'espectacle Taxi.... Al TNC . "El patrimoni musical d'abans de la Guerra Civil reclama més vigència", va dir Albertí durant la presentació de l'espectacle. Quan el director del TNC va investigar què es cantava i ballava al districte V de Barcelona ja va "intuir" que a les mans tenia tot un fenomen cultural. "És un pou d'alt voltatge", recorda Albertí.

A l'escenari pujaran fins a 76 intèrprets, des de Carme Sansa, Mercè Arànega i Lluís Homar als joves Bernat Quintana, Mar Ulldemolins i Alba Pujol. Molts dels números inclosos en l'espectacle duen la firma de Manuel Sugrañes, un empresari que després de provar sort com a torero i home anunci va triomfar al Paral·lel amb títols de sis lletres, com Love me i Oui-oui. Sugrañes creia fermament que si els títols eren més llargs o més curts, estaven condemnats al fracàs.

Al TNC es ballarà Al rompeolas , la història d'una noia que enganya la seva mare dient que va a missa, fins i tot s'emporta un rosari, però en realitat surt perquè li toquin "les puntes del vestit". La lletra és de Joan Misterio, que va preservar tan bé la seva intimitat que es desconeix la seva biografia. També es podrà sentir Niní , un cuplet dels anys 30 dedicat als gais . Carme Sansa interpreta aquesta cançó, que parla de Nicolás Tomás, el "barón menos barón que conocí ".

També hi ha números més contemporanis, com ara Carta al TNC ,dedicada a la Torre Agbar i amb una lletra que parla de manera sorneguera de la seva forma erecta. Taxi... Al TNC també inclou circ, màgia, crítica social i un tango, Soy Miguelito , interpretat per Mali Vanili, els autors de la popular Espanya, carinyo, lo nostre no funciona . Albertí destaca especialment La borsa , de la revista Joy-joy . "És excepcional, sobretot pels seus actors", diu. Els intèrprets són els membres d'Alquimistes Teatre, un grup de teatre format per persones amb discapacitats psíquiques i intel·lectuals de Santa Coloma de Gramenet.

Un objectiu social

"Aquest ha sigut un espectacle impossible. Ens mereixem unes quantes medalles -ironitza el director del TNC-. Hem hagut de buscar pianos sota les pedres i assajar a les sales més improbables, si ha sigut possible és per l'entusiasme de les persones". Tots els diners que es recullin -l'espectador decidirà el preu de l'entrada i, per tant, l'aportació que vol fer- aniran destinats a Apropa Cultura. Es tracta d'un programa d'inclusió social de diferents equipaments de Catalunya a través de la cultura.

"Els espectacles han canviat el dia a dia i la trajectòria d'algunes persones", destaca la seva directora, Sonia Gainza. Amb Apropa Cultura no només s'ofereixen entrades a preus molt reduïts per a persones en situació de discriminació o risc d'exclusió social, sinó que també s'organitzen activitats i cursos per a aquests col·lectius.