El TNC porta Oscar Wilde al món fabulós de ‘La La Land’
David Selvas dirigeix ‘La importància de ser Frank’
BarcelonaL’argument de La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, és una successió d’embolics: el John, un jove acomodat de l’Anglaterra victoriana, diu que té un germà a Londres a qui ha d’anar a cuidar, el Frank. Però resulta que el germà no existeix i que el Frank és el mateix John quan surt a divertir-se. Ara l’entoma David Selvas, que dirigeix un muntatge de l’obra de Wilde a la Sala Petita del TNC des de dijous fins al 10 de juny. “És alta comèdia”, diu el director del TNC, Xavier Albertí. I per a Selvas, “una maquinària perfecta”.
La doble identitat del John només és el començament. Vol casar-se amb la cosina del seu amic Algernon, però Lady Bracknell no veu amb bons ulls que la Gwendolen s’hi casi. La història no acaba aquí, i tant per a Albertí com per a Selvas va més enllà del pur divertiment i els dards enverinats que es llancen els personatges. Per al primer és una premonició de la desgràcia que l’autor va patir després de ser acusat de sodomia i un precursor del teatre de Ionesco i Beckett. “És la culminació d’un model literari, d’un gènere, i al mateix temps té a dins tots els abismes que fan preveure que allò ha arribat a la fi i que comença una època més fosca”, diu Albertí. Segons Selvas, l’obra és “un cant a la intel·ligència, la bellesa, l’amor i la llibertat”. En català es pot mantenir el joc de paraules del títol, que té l’origen en una altra de les trames de l’obra: dues dones que han decidit enamorar-se d’algú que té un nom que les fa sentir segures.
La importància de ser Frank començarà a rodar amb gairebé totes les entrades venudes, un fet que deu haver posat una mica més de pressió a la companyia, que ja té el repte de portar l’obra al seu terreny. Al marge de la qualitat, Selvas afirma que l’estructura de l’obra és “difícil de penetrar”. “Si hi toques alguna cosa no quadra res”, afirma. Així que, juntament amb l’autora de la nova versió del text, la traductora i actriu Cristina Genebat, van decidir mantenir-se fidels al text. “Crec que hem aconseguit un equilibri perfecte, els personatges parlen com avui però no porten mòbil -diu Genebat-. Crec que el David ho ha fet perquè la gent s’hi senti més a prop”.
El diari musical de la Cecily
El camí que Selvas va trobar per fer seva l’obra va ser portar-la al terreny de la faula i també convertir el diari que escriu el personatge de la Cecily en set cançons, algunes de les quals beuen del text de Wilde i a les quals posa música la mateixa actriu que interpreta la Cecily, Paula Jornet. Tot i així, no són els temes clàssics d’un musical. “Hem treballat amb referents com Wes Anderson i la pel·lícula La La Land de Damien Chazelle, i històries que tenen un cert mecanisme i que de seguida fan olor de “Hi havia una vegada...”, explica Selvas.
L’actor encarregat d’encarnar el Frank és Miki Esparbé, i al repartiment hi ha David Verdaguer, Norbert Martínez i Laura Conejero, que fa de Lady Bracknell, considerat un dels grans papers de la història del teatre. “Coneix tan bé la societat que és capaç d’esbotzar-la des de dins”, diu Selvas. Completen la companyia Paula Malia i Mia Esteve,que torna al teatre després d’alguns anys allunyada dels escenaris.
“Wilde acaba posant una bomba de rellotgeria perquè tot exploti i la societat es vegi retratada a si mateixa”, explica Selvas, que qualifica la seva versió de “fidel i a la vegada lliure”. No ha tocat el text, perquè amb Genebat va comprovar que la reescriptura d’algunes escenes no funcionava, i es va fixar una premissa: “No podíem fer com si fóssim anglesos. Vaig pensar que fracassaríem si ho fèiem. La distància et va molt bé”. Així, la seva feina ha consistit a anar més enllà d’ajustar la brillant “esgrima verbal” entre els personatges. “El David ha anat a buscar el conflicte i el coixí emocional que hi ha al darrere de cada frase”, afirma Miki Esparbé. “La importància de ser Frank és una comèdia que parla sobre la llibertat. Crec que en aquell moment Wilde es debatia entre la cotilla que li imposava la societat i com podia esbotzar-la a través de l’art, i com la vida viscuda també pot ser el món imaginat i sentit”, conclou Selvas.
