MÚSICA
Cultura 26/04/2013

Torna a sonar el claviorgue del Museu de la Música, únic al món

Andrés Cea Galán farà sonar l'instrument Hauslaib, barreja d'orgue i clavicèmbal, aquest diumenge en un programa que inclou Leonhard Kleber i Heinrich Scheidemann

Efe
2 min
El claviorgue Hauslaib / EFE

BarcelonaEl claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona, un instrument singular que uneix en un mateix teclat el so d'un orgue i el d'un clavicèmbal, torna a sonar igual que a finals del segle XVI, després de ser restaurat, convertint-se en una peça única en el món.

El claviorgue Hauslaib protagonitzarà un concert aquest diumenge, amb l'organista Andrés Cea Galán, especialista en instruments històrics de teclat, amb un programa que inclou obres de Leonhard Kleber i Heinrich Scheidemann, entre d'altres.

El director del museu, Jaume Ayats, ha explicat que es tracta d'un instrument que perquè soni necessita dues persones, l'organista i algú que mogui la manxa que porta incorporada. Va ser fabricat "amb una tecnologia molt sofisticada" en la seva època i, després d'anys de restauracions, s'ha aconseguit que tingui "una sonoritat especial", partint dels materials de quan va ser construït. Ayats ha ressaltat que el de Barcelona és "un artefacte d'extrema precisió", únic en el món en l'actualitat, perquè els que hi ha en el Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Museu Glinka de Moscou no estan en funcionament. No obstant això, ha explicat que tots dos han servit per ajudar a la seva reconstrucció, en la qual també ha participat l'especialista en teclats Joan Martí.

El claviorgue Hauslaib

Es tracta d'una peça, elaborada cap a 1590 pel taller de Lorenz Hauslaib de Nuremberg (Alemanya), que va arribar a la institució barcelonina el 1963 provinent d'una família d'industrials catalans. El seu primer propietari, però, va ser Baltasar de Zúñiga, marquès d'Aguaviva, ambaixador durant els regnats de Felip II i Felip III i que va acabar sent un dels favorits del rei Felip IV.

Tot i que actualment és un instrument molt poc conegut, va ser un dels més valorats i dels més habituals en els salons nobles i aristocràtics dels segles XVI i XVII, amb una gran presència a la península Ibèrica i a Itàlia.

stats